Ens hem fet grans per jugar en braços de jardins secrets. Reconeixes l’alè dels noms que no et sobreviuen i entelen el vidre amb àrees de miracle. Vivim perquè una mà ens acaroni amb la mateixa cadència d’aquest vent que tot just ara trastorna les banderes.
La justa
mesura del fred
Café Central, 2025
Més sobre l’autor, ací
De
vegades, pel març
De
vegades pel març, l'aire es tornava tebi.
Ales d'abril somreien a frec del campanar,
el bleix del temps gemmat suaument agitava
els jardins de les cases i els jardins de la sang.
Els arbres borronaven. Poc després llavis grèvols
de poncelles besaven aquell vent amorós
i entre el saüc i l'heura s'acoblaven les merles.
Però encara era l'hivern als jardins de la sang:
com infants que es desvetllen a mitja nit i ploren,
els havien bressat amb rondalles de por.
Per als jardins de sang era la primavera
una frisança estèril. El temps, no sempre esquerp,
guardà en calzes madurs la llum dels dies tendres
i a poc a poc floriren els anys del seu estiu.
De
vegades, pel març, l'aire es tornava tebi.
Kiparíssia
La
Magrana, 1981
Més
sobre l’autora, ací
i travessaven jardins. Sabia indrets
on creixien en majestat les meravelles
i els nèctars substantius dels clars de lluna,
on creixien les papallones de la imaginació.
¿Ara quin frenesí m’ha empès
inevitablement
cap a presidis encerclats d’herba negra?
Plou sense treva ni pietat dins grans silencis.
Si entra boira no tendré on anar
Proa Edicions, 2022
Més sobre l'autor, ací
Hui Olga Xirinacs compleix 85 anys i 85 llibres. Celebrem-ho!!!
TU JA HO SABIES
Ja ho sabies, que de palaus ja no en tenia
i ni salons ni tapissos retindrien la teva ombra.
Ni jardins amb majordoms, ni donzelles
que et raspallessin els cabells sedosos;
només les meves mans, i per tu ja eren massa.
Només paraules, i les hauries esborrat.
Quedava la profunditat de la tarda
quan pren color de foguera extingida
i les brases del jardí són sang a les copes.
Teníem copes venecianes i milers de llibres,
serveis de plata i aparadors de vori,
de tot això hi havia, les flors no s’acabaven.
Però el sol ja es ponia.
Una bomba al jardí
Stonberg Editorial, 2021
L'obra de El cau de Calpurni està subjecta a una llicència de Reconeixement-No comercial-Sense obres derivades 3.0 Espanya de Creative Commons. Creat a partir d'una obra disponible a calpurni.blogspot.com. Cal citar sempre la procedència
Entrades
