CIUTAT

(Imatge noidentificada presa de la xarxa)

Ciutat

Els amants ho recorden tot.
Ovidi, Epístoles 15, 43

 L’atracció és un mirall

 que espera imatge.

 Copa en mà em parlaves

 i se t’obrien flors a les paraules.

 Les ciutats on estimes algú —vas dir—

 no se te’n van mai del cor.

 Jo et contemplava

 com qui mira el mar:

 fins a l’horitzó. Al coll nu

 et brillava una cadena d’or.

 El desig bategava

 igual que el vi a finals d’agost

dins el raïm.

Ja no hi havia marxa enrere:

a qui ha saltat del trampolí

només l’espera l’aigua. 

A Damasc, tot l’or que venen al basar

és de divuit quirats. Ho dic

per si volguéssiu calcular el valor

d’aquest record.

 

Manuel Forcano

Arabesc (poemes escollits)

Edicions Proa, 2022

Més sobre l'autor, ací

 

CADENA TRÒFICA

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

CADENA TRÒFICA

En veure’t,

                   els ulls se’m van agenollar.

Les paneres de la gana,

els càntirs de la set,

quins xiscles.

Amb urgència,

qualsevol tàctica valdria:

el riure de les hienes, la xerradissa

dels lloros, les llàgrimes de cocodril,

el camuflatge dels camaleons,

la boa, que s’ho empassa tot,

de la flor carnívora

la llengua de vellut.

                                La natura és així:

res ni ningú s’escapa, en la cadena tròfica,

d’un depredador.

A voltes, en els besos,

topen les dents.

Manuel Forcano

A tocar

Edicions Proa, 2020

Més sobre l'autor, ací i ací

ÉS TERRIBLE RECONÈIXER

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

ÉS TERRIBLE RECONÈIXER

És terrible reconèixer morts

després d’una allau o d’un combat.

Però encara és més terrible reconèixer-los

quan són vius i caminen

o a les set del vespre van carrer amunt.

Quan l’oblit deixa de ser

i el record no ve a substituir-lo.

Perquè l’eternitat s’engalana només d’eternitat,

aigua morta dins de l’aigua

i s’alça també des de l’aigua,

els núvols només van entre núvols.

No pas així els homes:

es veuen obligats a anar entre ferro

i entre pedra

i entre allò que no els estima.

Jo tenia un oncle amb ferro

de la primera guerra mundial

per tot el cos, i el va dur

fins després de la segona.

I en morir van tornar a separar-se:

del ferro van fer-ne noves bombes

i del meu oncle oncles nous,

un nou oblit.

Iehuda Amikhai

Poemes de cos i d'ànima

Adesiara Editorial, 2018

Més sobre l'autor, ací

[Traducció de Manuel Forcano]

POEMA D'AMOR I DE DOLOR

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

POEMA D'AMOR I DE DOLOR

Tot el temps que vam estar junts

fórem com unes bones i útils tisores.

Després de separar-nos vam tornar

a ser dos esmolats ganivets

clavats a la carn del món

cadascú al seu lloc.

Iehuda Amikhai

Clavats a la carn del món

Ed. Proa, 2001

Més sobre el autor, ací

[Traducció de Manuel Forcano]

COM EL VENT

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

Com el vent que es menja per les puntes 
les banderes, així vam començar 
a desestimar-nos. 
I quin espectacle el nostre, 
fabricant debades una esperança 
rere l'altra. 

D'aquests anys, sí, 
queden alguns bells records, 
espases que brillen 
fins en les tenebres. 
Però ara ho veig clar: 
érem un arbre que creixia 
amb destrals a les arrels. 

Quantes vegades  
se m'ha esborrat aquest poema  
per les llàgrimes.

Manuel Forcano

Ciència exacta

Ed. Proa, 2014

Més sobre l'autor, ací i ací

LES ROSES D'ISFAHAN

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

Les roses d’Isfahan,

o de l’Eufrates

els lliris salvatges

que creixien a les ribes.

Els jardins d’olor a Mossul, i a Damasc

l’esclat dels gessamins. Les flors de mirra del Sudan,

i a Khartum els dos grans afluents del Nil

arribant-se l’un a

l’altre

com set i aigua, vaixell i port,

desig i cos.

No et conformis amb

els geranis d’un test a la finestra.

Manuel Forcano

Corint

Ed. Proa, 2000

Més sobre l'autor, ací

IMAGINES I PREJUTGES

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

Fèiem el so alegre d'una clau al pany

que obre una porta.

Ens vam despullar com qui obre

finestres que miren al mar:

els ulls fixats en cada línia d'horitzó.

En l'aigua dels besos

vam ofegar la set.

I les illes

van tocar la costa.

Ara imagines i prejutges

què s'hauria fet de nosaltres

si aquell amor hagués tingut més dies

com un tren al qual afegeixen més vagons,

si aquella tarda ara no l'hagués convertit

en aquest poema, bandera hissada

que sense vent

no oneja.

Perquè al capdavall

-com has gosat dubtar-ne?-

es va imposar la realitat:

les illes

van tornar a ser-ho.

Manuel Forcano

Estàtues sense cap

Editorial Proa, 2012

Més sobre l'autor, ací.

LLEI D'ESTRANGERIA

(Imatge pròpia)

El meu país és el desig

que em fa anar a l'estranger de mi.

Sóc sempre emigrant al cor d'algú:

li prenc l'idioma,

el clima, el cos,

menjo el que hi ha,

allò que em donen.

Fins que, 

llei en mà,

m'expulsen

o jo surto a cercar nous horitzons.

Mans invisibles ens empenyen.

No sé si prospero.

Sobrevisc.

Manuel Forcano

Llei d'estrangeria

Ed. Proa 2008

DOMUS AUREA

(Imatge pròpia)

L'habitació s'omplia completament de llum.
Esclatava. Era fulgor entre parets brillants.
Només quedava a les fosques
la bombeta encesa.
Quan tu venies.

Manuel Forcano

Com un persa

Tàndem  Edicions, 2011

Més sobre l'autor, ací.

POSTALS SIRIANES

(L'habitació de Van Gogh en Arlés, Van Gogh 1889)

VI. CAMBRA

Sol assegut al llit de ferro.
La pica petita i el mirall.
Las aspes lentes del ventilador.
la bombeta trista.
                               Avui pel carrer
ha estat l'última vegada
que t'he vist per únic cop.

Manuel Forcano

Com un persa

Tàndem Edicions, 2001

Més sobre l'autor, ací