EMPREMTES

Tota tu, perfil de poesia, lluites contra el buit amb la paraula plena. Qui escolta? Qui et demana? Ets tu sola en la nit dels poetes. OLGA XIRINACS
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Paraules. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Paraules. Mostrar tots els missatges

dimecres, 1 de juliol del 2026

NADIR

 


(Imatge no idntificada presa de la xarxa)

NADIR

                    27°48'34.87''N  17°54'54,53 W

M’han cabert la nuesa

i la fredor del moment

amb un mantell color

                              de terra fosca;

la pell em traspua salobre

i llàgrima dormida...

la que m’arrosava

-frec a frec-

L’adolescent que arrupit

em cenyia

tots dos nodrits amb idèntic destí;

els meus ulls

retenen la línia del dunar,

la silueta de ca famolenc,

a portella del corral

i les casetes d’atovó

                              i fang;

que ordenen el poblat

de la meua infantesa.

 

He travessat el ventre de la mar,

aigües que ens engolien,

-com rai a la deriva-

aterrit per la violència

de l’onada, la mateixa

que s’ha tragat l’amic

que m’acompanyava;

en mi romanen netes

la veu de la mare i de l’àvia.

i la dolença del comiat...


No aporte cap document,

els he oblidat o perdut;

m’escodrinyen la boca

i les dents

-tal com l’avi feia al camell

que hi havia en la tanca

del corral,

per comptar els anys que tenia-;

acuradament,

palpen tot el meu cos

fins al flanc i ventre més flonjo

i mal que es folren les mans

amb guants de làtex,

no hi trobe la tendresa

de la mare,

ni la carícia primerenca

de l’adolescent

a la bardissa...

 

Estenc palmell i canall

de la mà esquerra...

i només escolte paraules.

 


Vicent Torres Aguado

Kaddish (veu silent)

Neopàtria Edicions, 2025

Més sobre l’autor, ací

dissabte, 16 de maig del 2026

PARAULES DESARMADES

 


(Imatge no identificada presa de la xarxa)

palabras desarmadas 
desexos que se perden
na néboa de mil noites
entre as sabas revoltas
polo feroz presente
de dous corpos que esquecen.

 

---


paraules desarmades
desitjos que es perden
en la boira de mil nits
entre els llençols regirats
pel feroç present
de dos cossos que obliden.

 

Lois Pereiro

Poesia última d’amor i malaltia (1992-1995)
Poesía última de amor e enfermidade (1992-1995)

Edicions del Buc, 2016

Més sobre l’autor, ací


[Traducció de F. Escandell]


dissabte, 1 de novembre del 2025

[LA PINYA COLADA...]

 


(Imatge pròpia)

La pinya colada va ser el túixec

que de rebot trencà l’amor

endormiscat al meu pit

farcit de dolça verema.

Les margarides embolicades

amb gases de tul

van morir al jardí clos.

 

Des del llindar del record

espere el seu retorn, però

la lluna, cresol de la nit,

silencia les paraules

amb un grapat de draps

plens de most.

 

Roser Furió

Ulls de nit

Editorial Nopàtria, 2016

Més sobre l’autora, ací i ací

dilluns, 14 d’abril del 2025

CAMPO DE' FIORI

 


(Imatge no identificada presa de la xarxa)

Campo de’ Fiori

 

La llum del sol i la claror de l’aigua

desvetllen l’esperança d’aquest nou dia

que s’obre majestuós

—pètals de llum sobre un mar de pedra—

com una plaça d’àmplies proporcions

o com un camp de saba, de sang i temps

que batega com el secret atzar dels amants.

Una olor verda ascendeix des de la terra

i travessa les cuirasses de les lloses

per posar-se als llavis que pronuncien

les justes paraules; les necessàries

perquè aquest matí quedi per sempre

cosit als pergamins de la memòria

i als miralls invertits de la retina.

Els colors reparteixen pinzellades de llum

en grapats de foc, de flames

que perdran l’encesa tenacitat de ses cendres

als abeuradors d’una aigua adormida.

Però aquest matí, encara,

aquests pètals rivalitzen en bellesa

amb la dona que mira cap a mi i em somriu

amb la llum del sol i la claror de l’aigua

cercant els arcs primaverals dels seus llavis.

 


José Luis García Herrera

Quadern de Roma

Pagès editors, 2025

 Més sobre l’autor, ací

dijous, 8 d’agost del 2024

LA MALÍCIA DELS MOTS

 

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

La malícia dels mots

Les paraules se't moren en sortir dels llavis,
queda el seu esquelet en mans del vent.
Podrit el cor i sense pell, es tornen pols,
pols que et ve als ulls i et nafra les retines.
Murs de pols al teu davant que no et deixen veure res.

Sense paraules, perdut el darrer intent d'existir en elles,
recorres els carrers expressant-te amb les mans,
Encara atònit de saber-te mut
i cec de tant mirar-te els mots,
travesses la foscor emboirada de desembre
mentre l'oxigen crema esborranys de vida
que amagaves al calaix de dintre teu,
vides inèdites que arriben tard i fora de context.

Se t'han mort les paraules i ara no diuen res.
En els mots ja no et poden reconèixer.
T’has cansat de mostrar-te i acabar no essent vist.

Sols et resta ser tu.
La concessió més lleu és una escletxa
per on penetra a raig l'odi dels déus.

Fixa't, però, en la malícia del verb:
Si capgires les lletres,
on diu "ser", queda "res".

 


Joan Francesc Dalmau

La malícia dels mots

Ed. Fonoll, 2016

Més sobre l’autor, ací i ací

divendres, 2 d’agost del 2024

[QUÈ EN FAS DELS TENTACLES?]


(Imatge no identificada presa de la xarxa)

Que en fas dels tentacles?

Les paraules invertebren els mites,

fixament miren als ulls

fins a deixar-s’hi els pòlips

i les pedres. El verí transita lliure,

marcant les pells infidels

al profund. Estimar la terra: caminar

la ferida amb ortigants

meduses

enganxades als peus.


Damià Rotger

Calls al gest

Vincle Editorial, 2023

Més sobre l'autor, ací i ací

dijous, 30 de maig del 2024

45.

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

 45.

 

M’ho posaré difícil.

Escriuré fàcil.

Ja no jugaré amb les paraules.

Llegiré diferent:

seré el meu únic subratllat.

 

[...]

 

Em moriré igual que hauré viscut:

dolçament amargat.

Un cop dins del buit,

estic segur que ningú no

n’anirà ple.


Josep Domènech Ponsatí

Rotija

Viena Edicions, 2024

Més sobre l'autor, ací

dimecres, 30 d’agost del 2023

CANÇÓ DE L'ENCONTRE


(Imatge no identificada presa de la xarxa)

Cançó de l'encontre

 

I vine i despulla’m després de despullar-te,
escolta les meues paraules com si fossen ordres,
posa la teua mà dreta sobre el meu sexe,
comença lentament fins que et sentes segura,
després fes-ho amb la boca, excita’t,
ara faré jo, la meua llengua farà gust a ginebra,
tot és qüestió de no pensar, relaxa’t,
abandona’t del món i la consciència,
ara nóta-la dins teu calenta, ets meua,
sent com et penetra amb lentitud i fermesa,
acobla’t al meu cos, mou-te alhora,
sent com augmenten els matisos de plaer
que es deslliguen com batecs incontrolables,
no hi haurà amor en aquesta contesa,
només desig ara que et tremolen les cames,
ara que el plaer ja no et ve de mi sinó de tu,
respira, gemega, insulta’m en la boca,
fins que amb un renec ofegat caiga sobre teu
i el teu cos, que no està fet de fang, tremole.

 

Salvador Iborra

Els cossos oblidats

Onada Edicions, 2009

Més sobre l’autor, ací 

dijous, 24 d’agost del 2023

PLENAVIDA!


(Imatge no identificada presa de la xarxa)

PLENAVIDA!

 

Ja hem arribat al ple de les cireres!

A cada branca amor i a cada dent.
Ja no tendré més cels que els que tu em brodis
i a l’horabaixa callaré paraules
i estrenaré confits per dins la teva boca.

Ai, amor!

Al cim del nard i al calze de la vida
xuclaré, mel de rou, el teu posat
i llegiré el teu llibre d’hores,
que serà de silencis lluminosos,
or novell a les fulles de tardor.

Però s’han acabat els paisatges
per on omplíem els paners d’absències,
s’han acabat les tardes i els migdies
on érem papallones dissecades,
i ara som, només om, de boca a boca,
d’ulls a ulls, mans a mans, de vida a vida,
ai, a mor, que al meu hort de fulles verdes 
ja hem arribat al ple de les cireres!

 

Jaume Vidal Alcover

L’hora verda, dins de Poesia Completa, 1952-1991

Adia Edicions, 2023

Més sobre l’autor, ací

divendres, 23 de juny del 2023

[QUAN M'ACOMPANYEN LES PARAULES,...]

 (Imatge no identificada presa de la xarxa)

quan m’acompanyen les paraules,

alegria de lletres el poema,

i alegria de somnis

els sons que em vetllen i em desvetllen

 

sóc lladre de paraules,

i amb dits avars,

recompto lletres i disfresso guanys.

 

hauré mentit tan bé quan sigui l’hora

de recitar l’abecedari

que el temps m’oblidarà.

 

Francesc Garriga Barata

Tornar és lluny 

Proa Edicions, 2013

Més sobre l'autor, ací i ací 

 

dilluns, 19 de juny del 2023

ECLESIASTÈS

 

 (Imatge no identificada presa de la xarxa)

Eclesiastès

 

Ens mirem fins a l’extenuació,

fins a omplir-nos el cos de llagues.

Benvingut el dolor que degota incansablement

i ens forada la pell. Tots els rius corren al mar i el mar

no s’omple. Ens bevem fins a l’extenuació, però la set creix

amb cada marea que ens llança contra la sorra de la nit. Letal

com un somnífer, em llisques saliva endins i m’adorms les paraules.

La mort no deu ser massa lluny d’aquí: si acuitem el pas, aviat hi arribarem.

 

Gemma Gorga 

El desordre de les mans

Pagès Editors, 2008

Més sobre l'autora, ací