VAS, PARTITURA I VERS

(Aquil·les i Ajax jugant)

VAS, PARTITURA I VERS

«Orbat al món, m'atenc a l'harmonia.»

                         Antoni Ferrer

Hem recercat la sanefa dels mots

i el mite executat en la ceràmica;

desencriptarem els motius del vas,

arrelats en imatges ancestrals:

Hem sabut que fórem Tàntals negats

en l’estany dels desitjos fets boirina

i carregàrem el plany dels estels

com l'etern arrossegament de Sísif

Romandran les esperances diürnes

enllà de l'avern, enllà de la vetla,

enllà de les obagues de l’albada...

Així com els tempos i les cadències

bressen partitures de laberints,

revestiran els mots l’esclat del món.

Joan Castellano

Dins de Els Déus no abandonen Antoni (Homenatge a Antoni Ferrer)

Onada Edicions, 2015

Més sobre l'autor, ací i ací 

POETES LETRAEDETANS: JOAN CASTELLANO

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

ALGUN DIA GUANYARAN ELS ATENENCS

Algun dia guanyaran els atenencs.
Quan ja res no estiga escrit
i s'equilibren les forces,
moriran els complexos a mans de la raó.

Aleshores guanyaran els atenencs; 
aquells qui créiem vençuts 
hauran guanyat per nosaltres, 
com un deute finit, un deute resolt. 

Quan hauran guanyat els atenencs
caldrà fundar nous canins,
car no hi haurà cap botxí 
enemic dels nostres passos.

Algun dia guanyaran els atenencs 
i s'hauran d'acostumar a la victòria.

Joan Castellano

Icària

Ed. Germania, 2014

Més sobre l'autor, ací

RESTES

(La caiguda d'Ícar. Jacob Peter Gowy, 1636)

... how everything turns away

quite leisurely from the disaster.

W. H. AUDEN

I

Teixires el plomall com un acte rebel

sobre el teu vol, Ícar, lliure del neguit alié.

Terrabastall de somnis, infinit fet a mida.

Com has maleït abastar l'inabastable!

Foses les ales, a Icària restaran els planys

portadors de l'estirp d'eterna insubmissió.

II

Mirem la vida creient-nos lliures

com l'Ícar que enlairava ses ales,

i toquem el sostre del plaer

subornats per la injustícia.

Èol va agranant amb pressa els mots

difuminats com si res

per la memòria volàtil.

A Dèdal no li bastà l'enginy...

ni a nosaltres l'esperança.

Joan Castellano

Icària

Ed. Germania, 2014

Més sobre l'autor, ací.

QÜESTIÓ DE TEMPS

El jove poeta de Benissanó, Joan Castellano, ha guanyat el VII premi de poesia Poeta Teodor Llorente de la Pobla de Vallbona en la seua edició de 2012. Ho va fer amb el poemari titulat "Qüestió de temps". El Cau de Calpurni vos presenta en primícia un dels seus poemes. I també aprofita per a donar a conéixer un poeta que inicia un camí que de segur serà llarg i pròsper. Enhorabona!

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

 Havia de ser a l’hora exacta,

el dia assenyalat, el moment oportú...

l’instant precís, l’empenta justa.

Tot seria ben diferent. Ves a saber:

ella et mira amb aparent innocència,

 tu li adreces el serrell amb la mà.

Sota la taula heu fregat les cames,

 tu fas com que dissimules.

Tens els llavis a l’abast

i el seu somriure t’imposa.

Al voltant tot sembla acompanyar-vos,

converses i bona música. O no tan bona, t’és igual...

Ara entreu dins la mar,

et sents estranyament lliure,

dolçament aïllat...

li contes la teua vida

i desitjaries tornar-ho a fer.

Allà dins, amerats, no enteneu de metàfores,

però els cossos invoquen artificis de llibertat.

Egoistament feliç,

vagament alliberat...

No cal que et gires.

No intentes abastir aquell paisatge.

No hi veuràs res ni ningú.

T’estreny, lúcid, el mateix pensament:

Havia de ser a l’hora exacta,

el dia assenyalat, el moment oportú...   

Joan Castellano

1r Premi de poesia Poeta Teodor Llorente

La Pobla de Vallbona 

VII edició, 2012