[SENSE MI]

 

 (Imatge no identificada presa de la xarxa)

 Amor amant,

de l’arrel de la llum

fins al seu cim.

 

Quan siga fe el desig,

jo me’n faré creient.

 

***

 

Inclús d’esquena,

riallera com ets,

somrius de cara.

 

***

 

Amb passos ebris

camine l'enyorança

de l'Albereda.

 

***

 

Escolta a penes.

La vida més secreta

sap a silenci.

 

***

 

Laberint d’astres

i l’ombra d'un ocell

entre les pedres.

 

***

Prenc comiat

de la darrera llum

a l'horitzó.

 

Tot allò que estimaves

s'està morint de pena.

 

Isidre Martínez Marzo

Sense mi

Edicions de la Guerra, 2001

Més sobre l'autor, ací

FORÇA DEL COSTUM

(Imatge pròpia)

Hi ha dies que em lleve d'esma, i la claror del matí m'esfondra les mirades: l'esguard recorre parets sense destí i ni les toca. Planyeria llavors la mort tranquil.la, i no diria cap paraula amb tal d'avergonyir-me'n. Hi ha setmanes idònies per a guardar dintre les venes, una darrere l'altra convulses. Pobres setmanes o, si de cas, la trista gala d'una fúria. Mesos hi ha suaus d'ofici inadmissible que es consulta i mesos gairebé d'abús i no tinc ganes. Anys quan dubte sobre els urgents somriures, en sospitar quin lleure m'anuncia fer d'una muntanya un gra de sorra, absoldre el carmí de les núvies. Anys, no segles. Segles que no vindran ni per alguna d'aquelles.

Isidre Martínez i Marzo

Camps de mines (Poesia catalana del País Valencià 1980-1990)

Edicions de la Guerra, 1991

Més sobre l'autor, ací

SENSE MI

(Imatge pròpia)

Llig i rellig
El llibre de la vida
lletra per lletra.

***

Al capdavall,
heus ací què és el temps:
un impostor

***

Me'n  vaig d'on vinc.
Tinc ganes de tornar,
sort del meu vent.

He entrat a poc a poc
al meu propi taüt.

Isidre Martínez Marzo

Sense mi

Edicions de la Guerra, 2001

Més sobre l'autor, ací

CONTEMPLAR EL CAMÍ

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

Francament, els trens de totes les estacions tenen aquesta mateixa factura d’urgent decrepitud, de cendrer insòlit i sutze. La llum d'algun fanal esgrogueeix l'andana per on els homes s'acuiten amb la maleta i el pes de la nit als talons. He llambregat les ciutats del món darrere d'aquest vidre empolsegat i brut: unes, enjogassades com solsticis, altres plàcides, súbites com monedes. Passà la mar enfosquida, per platges i per costes, l'estornell que en l'arbre millorava la celístia, i les rodes metàl·liques van encalçant ja descalces la via justa amb un sotrac solemne. He conversat amb famílies que sofrien per l'univers del fill, que l'ignoraven i volien pau. Contemplar el camí de lluny estant i mai no trepitjar-lo per a no malmetre'l, i girar l'esquena als designis, al paradís d'antany, la tolerància del sòl. I pujar-se'n, doncs, a l'únic tren.

Isidre Martínez i Marzo

Himnes

Edicions Alfons el Magnànim, 1990

Més sobre l'autor, ací.