[AL RAS, EN LA PLUJOSA MATINADA...]

 

(L'expulsió d'Adam i Eva del paradís- Benjamin West)

Al ras, en la plujosa matinada

després de l’expulsió, resava Adam:

«Déu meu, Déu meu, que no existeixi el món

d’haver-se’l de guanyar». Però ja era

la vida haver d’aprendre a ser el que ens falta.

I aprengué Adam del món, vessat al cor

de la història sumària de cada home,

a ser el cuc de la poma que no es cull.

I a veure Déu que brilla per absència,

Déu que s’aparta per a fer-nos lloc.

I veure el cel com cau fet pluja fina

i es planta en el mirall del fang de viure.

 

Ramon Boixeda

Pols

Edicions 62, 2025

Més sobre l’autor, ací i ací

[M'HAS FET ENCADENAR.]

 

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

2

M’has fet encadenar. L’alè em gravita

tan dèbil, tan com flèbil, que cap nit

no m’arruixa ja el pèl ni en trau resquit,

i mal pes hi ha al teler si el tronc no esguita.

 

¿Qui em boixarà l’ullal hermafrodita

si em denegues la set que t’he fingit?

Jo sol no en sé; tinc el boç molt petit

i he desaprès a aprendre el que m’excita.

 

Si ara te’n vas i em redobles, cafit

de tu mateix, l’enyor que t’he absorbit,

no esperes que et cobege el que em tragita.

 

Vist que el cuc de l’auxesi el duc pansit,

hauré d’encomanar-me a santa Rita…

Quin oi, no haver nascut frare estilita!

Rubén Luzón

Segons manera

LaBreu Edicions, 2024

Més sobre l'autor, ací

TOTA LA VERITAT SOBRE L'AMOR

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

Tota la veritat sobre l’amor

Oh tell me the truth about love
W. H. Auden

Era el meu país. I quan me n’anava a l’estranger

 explicava geografia amb una fotografia seua.

 I deia als altres: jo vinc d’ací, i tot això em pertany.

 Era la fermesa dels aiguamolls

 i de les mestres que han mantingut obertes les escoles,

 aquelles que ens ensenyaren a llegir per aprendre a sospitar.

 Era el marbre i era la meua pista d’aterratge.

 Era el meu Cadillac descapotable

 i era el vent del meu Cadillac descapotable.

 Era la meua estrella de rock en un estadi pleníssim.

 Dels viatges, era sempre el meu retorn.

 Li hauria d’haver dit tota la veritat sobre l’amor?

 

Àngels Gregori

Jazz

Edicions Proa, 2023

Més sobre l'autora, ací  

 

XANQUES VERMELLES

(Imatge no identificada presa de la xarxa i retocada per mi)

Xanques vermelles

Fa setanta anys em vaig fer unes xanques
de dos taulons llargs, amb estreps
per als peus clavats a un pam i mig de terra.

Si havia d’aprendre a anar amb xanques, volia
que fossin vermelles, i vaig haver d’esperar
una eternitat que la pintura s’assequés, estirades

als braços d’una cadira Adirondack vella i atrotinada
que ja només servia per desar-hi aixades
i rasclets i posts de tanca tots embolicats.

Al final ja no vaig poder esperar més
i amb les xanques a les mans em vaig posar
entre l’una i l’altra, m’hi vaig enfilar i vaig fer una passa

ben inclinat endavant, colcant de pressa enllà
pel carrer, un pam i mig per sobre del barri,
l’estiu als cabells, les xanques vermelles noves

enganxades als dits, sense saber fins a on
seria capaç d’arribar, i ara, diria que unes
cantonades carrer avall, ara soc allà.

 

Ted Kooser

Xanques vermelles

Godall Edicions, 2021

Traducció: Miquel Àngel Llauger i Jaume Subirana

Més sobre l'autor, ací i ací

  

APRENDRE

(Il·lustració que acompanya el poema, realitzada per Jesús Placencia)

APRENDRE

El canvi 

d'estació. No cessarà 

l'orquestra -no és possible fer callar 

la seua melodia-. Escolta. Escolta potser puguen dos tristos ballarins 

finalment 

compassar-se. Balla tu. Balla tu balla balla

                                                                -si abans 

t’aferrares

ara et desprens-. Balla tu i mentre balles 

aprén el que diu –la cosa que canvia 

no mor- aprén 

el que diu

la cançó de la tardor: 

                                  la cosa que canvia 

no mor.

[Traducció del castellà feta per mi]

Ada Salas & Jesús Placencia

Diez Mandamientos

La Oficina edicions, 2016

Més sobre l'autora, ací i ací

APRENDER / El cambio / de estación. No cesará / la orquesta -no es posible acallar / su melodía-. Escucha. Escucha tal vez puedan dos tristes bailarines / al fin / acompasarse. Tu baila. Tu baila baila baila /-si antes / te aferraste / ahora te desprendes—. Tu baila y mientras bailas / aprende lo que dice -lo que muda / no muere- aprende / lo que dice / la canción del otoño: / lo que muda / no muere.