Ets llindar, estella i carícia,
trànsit entre memòria i oblit,
cos d’imatges a l’abric d’arbres i astres,
mar immemorial,
deixalla de la llum i del so,
animal invisible que respira,
instant, ésser i nom sense mot.
El
capbussador
LaBreu Edicions, 2025
Més sobre l’autor, ací
Palau d'absències (VI)
Tardes daurades flueixen calmoses
i lleus es decanten als pous del capvespre.
Blau miralleig de les ones i blau obscur del cel
fonent-se en un crit.
Cap campana no retorna
les hores finites que cauen
als pous de l’oblit.
Però en l’horitzó amb tornasols que ara es
tanca
s’encenen guspires que trenquen
el vel de la nit.
Palau
d'absències
Institució Catalana de la Dona, 1993
Més sobre l’autora, ací
sols hi ha una música
d’aigua que perdura
en els paranys de la meus pensa:
el regalimar verd de la teua mirada.
més enllà, tot s’esquerda
en un enrenou
sense rostre ni final,
la indiferència d’una ombra
devorada per l’oblit.
com són d’invisibles
els signes de la pell
per a ensinistrar-los
en un poema!
Anells concèntrics d’aigua
7 i mig Editorial de poesia, 1998
Més sobre l’autor, ací
ÀNIMA
EN PAU
No
només l’essència de l’essència
sinó
també l’arrel que aboca vida
que puc
intuir entre la ceguesa
i
l’enlluernament i l’avenir.
No
només la vida sinó la llum,
i més
encara, l’oblit de l’insomni.
I
desballestar metàl·liques nits
en
aurores que esquincen la foscor.
I
respirar amb força i obrir els ulls
als
colors de les frenètiques hores.
Cercar
el camí dolç de la memòria
en
fulles seques de temps aturat.
I sentir
el batec del cor que anuncia
desitjos
i afanys en la llarga espera
de les
hores dels murs emblanquinats
assedegades
en somnis possibles.
I
saber-me principi i fi de mi.
Dins de
Mostra poètica Maria Carme Arnau i Orts
Editorial
Alamida, 2025
Figura
El meu cor
pertany
a la grapa d'un ogre.
Anna Dodas
Al llit, ets un martell. I el martell una tarda de calor desgranant mol·lècules de fusta. Les pellofes que en sobren són la densistat que ara sento a les orelles. He d'impedir que esclati la cova. Et veig la cara vermella i els ulls brillants dels cops, et veig trencant alguna cosa que ja hi era, les teranyines que connecten els troncs vells, un món antic, i el ploure que els palpa i que hi és, com tu, a una distància de tres capes de pell. Quasi tot orifici supurant, a cor obert, amb residus de conversa entre les dents, i les dents punxants, advertint ser el blanc ple de bombolles fent-te els altiplans de l'os endins. I és tot vermella la piscina enterbolida per l'escuma, vermell d'un os que es desintegra havent deixat per sempre la geniva. Et palpo els llavis, fent-te el so de les dents, el so d'aquest migdia amb la nit dintre, el so i el xoc de tantes dents, de ser dins teu, de ser una forma cridada a enganxar-se a un sòl de fusta, de ser brillants i amb tan poc rostre a la nit porpra de calor que és un martell que és un oblit com els ulls obstinats en encastar-se a una fondària que he perdut, que se m'enfonsa.
Rusc
LaBreu Edicions, 2023
Més sobre l’autora, ací
NÈNIA PER A CORS
DELMATS
29/10/2024
La
mort de tota mort ara et bressola.
Antoni Ferrer
Heus ací el temps enfangat.
Lentament, es dessagna el record: la nuesa del record.
Que s’acomoda la ignomínia al buit de l’oblit.
Que la llum s’esmuny en la cavorca de la nit.
Que enmig de la fosca del cel la pols esborra rostres.
Que les llàgrimes renten carrers exhumats.
Que ens arriba el crit animal de la carn ultratjada.
I un tendre esperit ens commou en la desesperació.
I un cor que batega a dins ens desperta l’ànima.
Com defugir ara de la humana solitud
dels que han emmudit en aigua i fang?
I com suportarem la ferida sense bàlsam
ara que tot el record és latència i llacada bruta?
Dins de Que
torne la joia pura del carrer! Versos per la dana (llibre col·lectiu)
Onada Edicions, 2025
Més sobre mi, ací
L’OBLIT
No enyore la metàfora
ridícula de l’eternitat.
Sí enyore l’horitzó
recte i prim del
mediterrani.
Allí on la llum es mor lenta
del color de la cirera.
I tant de pressa com la nit
es menja un raig taronja.
Digues, te’n recordaràs
d’estos passejos
a prop de l’aigua d’olor a peixos?
Els peus àvids de mar,
El cos àvid del teu cos.
Digues, recordaràs la meua pell
del color de la fulla seca?
Recorda, no eternament,
sols un instant del teu temps d’hivern,
quan es gela la flor
extraviada de l’ametler.
Perquè els dia és curt
I la nit freda t’esborrarà el record.
Bötzingen, 17-01-2023
Astronauta
aerostàtica
Autoedició, 2025
Més sobre l’autora, ací
II
Vindrà
l’hora de jutjar-me
i
hauré estat els meus versos i esborralls:
una
joguina plàstica, un glavi
de
tall capriciós i fugisser
que
voldria escriure
sabent-me
carn d’oblit i melangia.
Llavors,
em
reconeixeré en aquest ofici
de
penitència, sense complexos
ni
obligació verbal
de
provar-me, de mostrar-vos
aquesta
sang que vessa dels meus dits.
Llavors,
lliurada,
la sentència final
–tan vostra com de ningú,
caurà
com un eclipsi caut i tebi
miratge
real on la mort és morta
i
jo mor assaciat
d’ensopiment
entre jardins i fonts
d’aigua
envidreïda.
Paradís
o masmorra. Felix culpa!
només
romandran els somnis.
Andreu Blai
Nimfeu
Bromera Edicions, 2024
Més sobre l'autor, ací
COLORS D'AMOR
Adéu, amor, les campanes s'adormen
i a dins de tu i a dins de mi la nit
i la tardor compten silents les hores
que ja han passat, per negar-ne l'oblit.
Serem demà i a prop de mi tu plores
perquè no vols i jo no vull la fi;
del cel, amor, en pengen rares cordes
i ens dón la mà un elf d'anhel diví.
El cos tot nu, la pell lila de lluna,
els mots sagrats i amor encara més,
el foc que encenc, que fa clara la runa
del món sencer, i el primer i l'últim bes...
trenquen el temps com si trenquessin vidre,
lluny de l'abans i més lluny del després.
Aor
Amadeu Oller, 1976
47. Tard o d’hora l’ésser humà haurà de compartir l’espai i l’emoció de l’altre.
-
61. Només si se’m pregunta confessaré que jo soc el meu pitjor enemic.
-
80. Hi ha una felicitat tan etèria que la travesses sense ni tan sols adonar-te’n.
-
127. Tot poema porta implícit una filagarsa de llum, un gra d’amor i un polsim d’esperança.
-
164. La monotonia és una partitura amb dues notes que es repeteixen d’una manera insistent fins a fer-nos avorrir la música, la vida.
-
191. Fins i tor el nòmada té un lloc al qual li diu llar.
-
220. Arriba un moment en la vida que se’ns foraden les butxaques i mentre caminem anem perdent una a una les paraules.
-
244. La guerra té un preu tan alt que no el compensa ni tan sols la victòria.
-
254. La solitud és imperceptible amb un llibre en les mans.
-
298. No et deixes enganyar ni tan sols per aquest aforisme.
-
362. La utilitat del negacionista rau en el fet que ens obliga a tindre el nostre argumentari al dia.
-
450. Tot el món té una idea equivocada sobre un altre i fins i tot sobre ell mateix.
-
498. Dolors tan intensos que provoquen vòmits de versos.
Un
pensament oblidat entre els fulls d’un quadern.
Editorial Neopràtria S.L., 2024
(Imatge no identificada presa en la xarxa)
El castell de sorra
Només el goig que accepta que és efímer
perviu, perquè no vol combatre el temps.
Només les il·lusions edificades
per a l’alegre instant que fuig perduren
resistint les onades de l’oblit.
A penes en present són conjugats
els fets que ens fan feliços, ja que sempre
ens cal triar entre l’ara i la memòria,
entre l’amor i el seu record terrós.
Epifanies
Editorial Trípode, 2022
Més sobre l’autor, ací
Encantat d’haver compartit col·laboració amb el
poeta Lluís Roda en el projecte Poetes & Cia. de la Vall d’Uixó de l’any
passat. El poema de Lluís Roda il·lustra una fotografia de la meua autoria i viceversa.
«Se me s'alça el piuet», cantàvem urbi et orbi amb entusiasme i ufanor.
La joventut, impúdica, mostra tothora l'exuberància d'un pleonasme.
Com zebres genitals, ara festegem les llambordes que hem xafat.
Les paletes tecnicolors d'un passat, d'unes parets zenitals. L'oblit als ulls brodat.
Borda: la llum exhibida d'un silenci acompanyat.
10 d'abril de 2022
Poetes & Cia, 2022
Trencatimons Editors
Entrades
Comentaris
L'obra de El cau de Calpurni està subjecta a una llicència de Reconeixement-No comercial-Sense obres derivades 3.0 Espanya de Creative Commons. Creat a partir d'una obra disponible a calpurni.blogspot.com. Cal citar sempre la procedència
