PINTAR L'AIRE

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

PINTAR L’AIRE

 

Esgrafio un límit

i amb blau egipci

m’entinto el cor.

D’allà on he dormit

fins que m’he despertat,

un feix d’imatges

s’han envolat enlloc.

Vas callar-te un secret,

però, en els teus dibuixos,

hi bategava una màcula.

Ara pintes universos,

muntanyes de llum blava,

plantes imaginàries,

pintes l’aire, mars i abismes.

 

Ricard Martínez Pinyol 

Els ulls fecunds

Tres i Quatre S.L., 2023

Més sobre l'autor, ací i ací

SEMPRE A RECER DEL TEMPORAL

 

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

Sempre a recer del temporal, 

hauria estat massa fàcil deixar-se endur per la derrota. Ara, que has copsat el secret que hi ha al fons de la veu, del mot acollidor que t’empara, del nom sincer que es fa força i amb què et demanes, que es fa cançó i és abraçada, ara, que et porta el silenci més ric, floreix —en l’apropament i en la carícia necessària— el consol de la paraula.

 

 

 

Ismael Pelegrí

Alcalfar

AdiA Edicions, 2022

Més sobre l'autor, ací