[ARA ELS FARS SEMBLEN LLUMS...]

(Imatge pròpia)

Ara els fars semblen llums d’ambulàncies

adverteixen el terror de l’avenir

la lluna no vol ser plena

s’adorm damunt la muntanya

i oculta el paisatge

ara mort

que d’infants ens enamorava

que de joves ens estremia

record pells inexpertes que es despertaven

al bell mig de camps d’espigues de blat

ara els ateus

miren la creu que s’han tatuat al front

l’únic espai de pau per

inhalar

exhalar

inhalar

escoltar

el coach

el xaman

flastomar

mecagontot

on érem

què fèiem quan encara quedaven dies

un moscow mule a la piscina

que uns pares vius van comprar

a principis del dos mil

em falta l’aire

però hi ha una màquina que ho pot arreglar

gràcies a Déu.

 

Clàudia Darder

Com una cussa

Adia Edicions, 2026

Més sobre l’autora, ací

ÀNIMA EN PAU

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

 

ÀNIMA EN PAU

 

No només l’essència de l’essència

sinó també l’arrel que aboca vida

que puc intuir entre la ceguesa

i l’enlluernament i l’avenir.

 

No només la vida sinó la llum,

i més encara, l’oblit de l’insomni.

I desballestar metàl·liques nits

en aurores que esquincen la foscor.

 

I respirar amb força i obrir els ulls

als colors de les frenètiques hores.

Cercar el camí dolç de la memòria

en fulles seques de temps aturat.

 

I sentir el batec del cor que anuncia

desitjos i afanys en la llarga espera

de les hores dels murs emblanquinats

assedegades en somnis possibles.

 

I saber-me principi i fi de mi.

 

                                                                                  

Jesús Giron Araque

Dins de Mostra poètica Maria Carme Arnau i Orts

Editorial Alamida, 2025

Més sobre mi, ací i ací         

[I SAPS, DEFINITIVAMENT,...]

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

I saps, definitivament, que més enllà de la solitud

i més ençà de l'home i l'avenir

tot es crema en una pira bastida per la vida

i engendrada per la vida

                    i on tot es troba sempre altra vegada.

Endevines, caminant furtiu entre el bosc crepuscular

de l'home,

               que hi ha quelcom entre la fageda rogenca,

quelcom que s'emmiralla i a tothora retorna,

que ho és tot

                 —o res.

I tu, arquer altiu de la història,

el reconeixes en cada pedra, en cada brancatge,

en cada respiració amb què les hores fan teu el fosc gest

del món,

             l'inesborrable i incandescent rostre

del sobreviure.

                       I, llavors, esdevenen teus

aquestos signes giratoris que, calladament, ens fan humans

i permeten mantindre'ns dempeus mentre,

al bell mig del cor calcinat d'aquesta ciutat

                                                     mesella i oblidada,

l'aurora i el desencís ens aboleixen els llavis i

                                                             els esguards

i habiten el cos dels mots on ja per sempre

et refugies,

                 t'esperes, et respires,

i t'escrius.

Manel Garcia Grau

Llibre de les figuracions

Edicions Alfons el Magnànim, 1993

Més sobre l'autor, ací