ESTIU

(Imatge de David Fajula, presa d'ací)

Amalgamar la sang de l'amor amb la terra 
damunt els fulls en blanc tacats de pena i tinta 
entre llençols vermells i una pàtria ajaguda. 
A l'entrecuix fremit de la plana negrosa 
un mot mut em defensa contra la devastada 
derrota dels sentits i el cisellat silenci. 
Cau la torre més alta en el combat d'escacs 
contra la reina negra i el seu dol de peons. 

Invento un joc sinistre pel mar de la set d'aigua.

(Tota la terra tu, ferida oberta, 
pell de les ones blanques, espadat 
dels meus perills, imant de la por fosca, 
illa en saó, cala de l'agonia, 
espant de viure encara, les paraules 
i el blau que estimo, el roc contra el silenci...
...plaer, dolor, no-res, feixuc solstici.)

Jaume Pomar

Les quatre estacions

Baltar Edicions, 1999

Més sobre l'autor, ací

MADURESA

(Foto: Montse Argerich, Projecte Sàvia Vellesa, presa d'ací)

I

Quan el basal ha dit la teua imatge
alces la vista al cel, com un mirall
sense argent viu, amb plom a les entranyes.
El que fou teu és ara de ningú
i va del cor al rostre de la mancança
o el deformat enyor d'un altre temps,
d'una pau alta, omega de l'angoixa.

II

Guardes intern el jo que creus de sempre
autoretrat i el veus caricatura
de tu mateix. La terra dóna fruits
i ja no ets arbre de fulla perenne
ni escull que guaita enfront de la tempesta.
Guanya l'envit un vell que parla argot
i no l'ha après en texts de Vallmitjana.

III

No t'has reconegut la fesomia
ni el to de veu, ni els mots d'aquest llenguatge
de dandi trinxeraire. I el mirall
no t'ho perdona, et repeteix el rostre
a tots els murs. Un eco de la veu,
pel corredor dels dubtes fa ganyotes
de cansament, de por, de fosca ràbia.

IV

Trenca el mirall i viu l'ara mateix,
alliberat de pors i de recances.
Cada fragment repetirà el teu rostre
vers l'infinit, on es refan les coses,
per oferir-te una imatge completa.
Trenca el mirall i tria ser qui ets
contra la por i la mort. Trenca el mirall.

Jaume Pomar

Llavis de marbre blanc

Poesia 3i4, 1992

Més sobre l'autor, ací.