BELLEVILLE

 

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

BELLEVILLE

 

Vetlles pel que no succeirà mai

i esbrines debades de quins mecenes

has heretat el pes d’aquest desig.

Mires, tanmateix, la ciutat al lluny,

l’enorme núvol gris que la separa

del cel.

             Distraure el pensament és bo

per reprendre’l, lleuger i sense rèmores.

 

Vindrà algú i des d’ací hi veurà,

com tu, la vida i el silenci de la mà,

i farà esment del verd fosc dels til·lers,

dels joves que lligen damunt la gespa.

El futur va i ve, concís, i efímer

com un foc d’argelaga.

                                            Hem nascut

per a escriure’ns, subjugats pel sentit.

 

Fes perquè el temps madure; després, alça

el trestallador i inunda’t de poesia.

 

Vicent Alonso

Vinces

Cafè Central i Eumo Editorial, 2016

Més sobre l’autor, ací i ací

VEUS

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

Veus

 

Endevine tristor rere del teu somriure

pluges desconegudes.

                                       Sé que no tinc dret

a ser on tu ets però no t’atures al llindar

fes per entrar-hi, escata la pell

amb ànsia i copsaràs el que costa

d’arribar al moll on la veritat

és més veritat i més eloqüent

la renúncia.

                     Assajaré de prendre

el teu lloc, hi faré de tu, que et sé poeta

en cerca entre els humans del més humà.

 

Mire les teulades que ha netejat

la tempesta, d'un ocre lluent, viu.

També les oronetes les observen

des del fil que els serveix d'observatori.

Mouen el cap amunt i avall, afirmen

també el meu goig en observar com l’ànim

pot espolsar-se el més amarg i ranci.

 

Sé més de mi com més de tu m’arriba

i em trobe sol quan no hi veig misteris.

Vicent Alonso

Han fugit les merles de març

Café Central / Llibres del segle, 2021

Més sobre l'autor, ací i ací

NOU POEMA AMB DATA (CXV): 19-11-1991

(Imatge pròpia)

19-11-1991

 

Si la mar

deixa córrer l'onada

no mes enllà dels límits del retorn,

talment el pèndol

que va i ve dins la caixa sonora de les hores,

ara que sóc fill d'un silenci,

per què  no retenir el plor

i engrunsar el record de cada llàgrima?

 

I amb el plor habitaré

la meua solitud!

Vicent Alonso

Poemes

Reduccions; revista de poesia núm. 52, 1991

Més sobre l'aut0r, ací

LABERINT

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

LABERINT

és paraula la vida
vençut silenci
foc que revifa la fullaraca morta
        de les hores

sobre les runes del temps la poesia
disposarà de nou l'atzar de tots els somnis

i trobaràs al vell espill dels dies
l'extrem del laberint

Vicent Alonso

Ritme de clepsidra

Ed. 3i4, 1986

Més sobre l'autor, ací

[ABSENT, COM LA LLUM, ...]

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

Absent, com la llum,

del teu rostre he oblidat

el dibuix distant.

Però encara palpe

l'esgarrif del teu cos

i en el sol ponent endevine

la infinita ardor dels teus llavis.

Com crema el meu desig!

I com l'ablama la nit

amb el ventafocs del silenci!

Vicent Alonso

Albes d'enlloc

Edicions 62, 1985

Més sobre l'autor, ací

BOUQUINISTES



(Les bouquinistes, quadre original d'Edouard Cortes)



L'HOME APROXIMATIU

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

li he agafat gust un poc salí

i he perdut les seues vies secretes

l'amor obert com una tomba

tants homes pacients el porten dins fins a la tomba

tantes altres ombres

les plantes crispades i als herbaris tantes altres vides nits massa llargues

fan sonar llurs rimes de deliri

i tantes altres i tantes altres

qui sabria llegir-les i repetir-les

que no han pogut morir ni viure

j'ai pris son goût un peu salin

et j'ai perdu ses voies secrètes

l'amour ouvert comme une tombe

tant d'hommes patients le portent en eux jusqu'à la tombe

tant d'autres ombres

les plantes crispées et dans les herbiers tant d'autres vies trop longues nuits

font tinter leurs rimes de délire

et tant d'autres et tant d'autres

qui saurait les lire et les redire

qui n'ont pu mourir ni vivre

Tristan Tzara

L'home aproximatiu

Gregal llibres, 1986

Versió de Vicent Alonso