SOM TANTÍSSIMES

 

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

SOM TANTÍSSIMES

 

De nit, blanques, 

molt silencioses. 

Som tantíssimes! 

 

Les nostres veus 

agafen fort les 

nostres mans. 

 

Ningú ens sent, 

som com la pols 

cega i muda; 

 

sorda, de vegades. 

Ningú ens veu 

som partícules. 

 

Éssers estranys, 

imatges fòssils 

de mons llunyans; 

dels nostres cercles, 

cercles mundans. 

 

De mare naixem, 

d’aigua som, 

i morirem sense ella. 

Filles, per sempre. 

 

Som la llavor del nostre fruit, 

que arrela i creix. 

Som la llavor del nostre cos 

en perill d’extinció.

 

Tu, jo i ella 

serem per sempre. 

Tantíssimes! 

 

Avui dia D i hora H despertam. 

Demà el món ja serà nostre! 

 

Joana Abrines

Amb accent a la neutra (Antologia)

Lleonard Muntaner, 2014

Més sobre l’autora, ací

SILENTS

 

(Imatge no identificada presa de la xara)

silents [fragment]

 

i t’empeltaves als fragments tendres de la nit, allà on

naixien humides les mans i el saüc i l’arbreda.

 

I el cel se’ns vessava com un murmuri extasiat:

com una flor que no pella.

 

Enllà de la ciutat, nosaltres silents

i encara                    desconegudes.

 

Mireia Casanyes Dalmau

Al bosc de vidre

Viena Edicions, 2025

Més sobre l’autora, ací

L’EDAT ÉS UNA XIFRA ADMINISTRATIVA

 

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

L’EDAT ÉS UNA XIFRA ADMINISTRATIVA

 

Dormo deu hores,

recomptes paral·lels.

Retardo tant com puc el moment de

baixar

els quatre pisos estrets d’escala infame.

Tanco amb clau fent les tres voltes,

amb contrapunt de cadeneta.

Em llevo amb les mans encarcarades

d’aquest fred de pis sobrevalorat.

La boca cada dia em put més

i no hi ha fluor que ho amansi.

No em tenyeixo.

Guardo els bitllets dins sobres reciclats.

Per sopar, mitja magdalena

sucada amb tel de llet

com qui protegeix records.

 

A la caixa per pagar una dona m’etziba

«es que son noventa y seis años ya».

I sense el cabàs de l’edat

també que passi, no tinc pressa.

M’ha visitat la veu aguda de la iaia dins l’orella

i a la mirada, un altre tel.

Em fixo en les nostres compres:

iogurts, llet, ous, galetes.

Tant de bo ens separés un paquet de condons!

Però se’m caduquen,

com els iogurts, la llet, els ous i les galetes.

 

El proper matí entre setmana

davant les neveres dels làctics

li donaré el meu telèfon fix.

 

Eva Ortega Puig

Clavells, digueu

Adia Edicions, 2025

Més sobre l’autora, ací

[NO SE SEPAREN DEL TOT...]

 

(Fotografia de Miguel David)

No se separen del tot

 —volia creure—

les ànimes que han estat juntes

a través de les mans.

No se separen del tot

—em semblava percebre—

les ànimes que a través de les mans

han mesclat els seus destins,

perquè en les mans hi ha una llum

molt petita,

molt tènue,

però forta com la mort.

 

Raimon Àvila Castells

Estranya sort

Pagès Editors, 2025

Més sobre l’autor, ací

GENISTA SCORPIUS II

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

GENISTA SCORPIUS II

 

Qui collirà la flor de l’argelaga?
Qui en farà rams?
Qui la durà a taula?

Un, que té només els dits per agafar-la.
Un, que ve amb les mans.
Un, que per franquejar
la gravetat funesta de l’espina
haurà d’alçar

 

Lala Blay

Abstància

Ed. Pont del Petroli, 2016

Més sobre l’autora, ací i ací

[NO ET DIUS EURÍDICE...]

 

(Imatge no identificada presa dela xarxa)

 

No et dius Eurídice

perquè no et dius:

Si no et dic, no et dius.

No et dius així

per molt que jo et veiés, en girar-me,

a la pantalla                              perquè algú va decidir no apagar-la.

No et dius de cap manera perquè jo no et volia

i perquè jo no em vaig girar per veure’t:

em vaig girar per rentar-me les mans

després de prendre’m la mifepristona a la consulta.

[...]

 

Sasha Pradkhan

Cap part

Viena Edicions, 2025

Més sobre l’autora, ací

TIGRE GATITO / TIGRE GATET

 

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

Tigre gatito

 

Hay un tigre en casa que quiere comerme

y me hace llorar.

El tigre está siempre rugiendo

y siempre arañando.

Tiene los colmillos grandes como nunca se han visto,

las uñas afiladas como nunca se han visto,

los ojos locos como nunca se han visto.

Cuando el tigre me ataca y me muerde

yo sangro entera,

el cerebro me sangra,

el pecho me sangra,

los ojos me sangran,

las manos me sangran,

 

Y al verme casi muerta,

el tigre se pone triste y se hace gatito:

maulla,

me lame las heridas,

acerca su lomo para que ponga allí mis caricias.

 

----

Tigre gatet

 

Hi ha un tigre a casa que vol menjar-me

i em fa plorar.

El tigre està sempre rugint

i sempre esgarrapant.

Té els ullals grans com mai no s’han vist,

les ungles esmolades com mai no s’han vist,

els ulls bojos com mai no s’han vist.

Quan el tigre m’ataca i em mossega

jo sagne sencera,

el cervell em sagna,

el pit em sagna,

els ulls em sagnen,

les mans em sagnen,

 

I en veure’m quasi morta,

el tigre es posa trist i es fa gatet:

maula,

em llepa les ferides,

acosta el seu llom perquè hi pose les meues carícies.

 

Alba Flores Robla

Digan adiós a la muchacha

Ediciones Rialp, 2018

Més sobre l'autora, ací

[Traducció al valencià de Jesús Giron Araque]

PLACES DE MANS

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

PLACES DE MANS

L'eternitat conté places de mans.

Així la tinc quan veig ardents les teves.

M'ho deia el vent: -Vindran segles de mans.

Duran arreu la mar que somniares!

I ja ho tinc tot: la sal, la costa, el port;

l'aigua d'on visc i em moc a la deriva.

Amor, tu fas del món la catedral

de la bondat, secrets de llums que viuen.

I sóc passeig obert a la ciutat

que has inventat perquè els amants es trobin.

Quan, fàcilment, s'aixequen els desigs

i, sense esforç, els cors es reconeixen.

Vicenç Llorca

Places de mans

Edicions 62, 1989

Més sobre l'autor, ací i ací

ENFILADA A DALT DE TOT

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

Enfilada a dalt de tot

 

Al cim dels manyocs de diari

que has anat arroplegant

i que fan, ara,

la teva vida fins aquí.

Al cim de tot,

amb les mans negres,

el desequilibri del paper,

el cos ple de notícies i argumentaris.

 

Gemma Arimany

Glatir

Editorial Trípode, 2023

Més sobre l’autora, ací

QUOTA DE CULPA

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

Quota de culpa

	Et deixo la moneda en el buit de la mà,
	amb precisió maquinal. I encara,
	al mateix temps, llanço els ulls
	ben lluny dels teus —hàbil sincronia
	encoberta per la foscúria.
	Ara em sembla que algú ens observa
	des d'una finestra, rere la flama d'un encenedor;
	que em veuen encertar la cistella oberta
	del menyspreu, en llançar-hi els ulls.
	M'esglaia pensar que siguin aquells nois,
	els que una nit assaltaran
	el caixer on t'arreceres
	per fer-te cendra amb les meves mans. Cèlia Sànchez-Mústich A la taula del mig Ed. Moll, 2009 Més sobre l'autora, ací

[LA TOTALITAT DELS MEUS PECATS...]

 (Imatge pròpia)

La totalitat dels meus pecats
ha esdevengut
manca de llum;
he sucumbit
a la foscor felina,
gràcies
a la intervenció fèrria
de les urpes mans
dels meus germans
i germanes.
He tornat cec.
Que el món apagui el sol.

 

Jeroni Mas Fiols

Castigar la fera

Viena Edicions, 2023

Més sobre l'autor, ací