QUASI MEDITACIÓ DAVANT UN CRANI HUMÀ

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

QUASI MEDITACIÓ DAVANT UN CRANI HUMÀ

 

Potser, entre la terra humida

que t'ha guardat fins ara,

hauràs trobat allò que diuen pau.

Potser...

 

Potser, un dia tu també buscaves

L’abraçada i la fe, com jo i com altres

(abraçada i cor ample, sense vores,

una fe i una meta pura i alta),

quelcom que per aquí hom sol dir quimera.

Potser...

 

Potser l’au fugissera que guardaves

cercava altres espais, altres esferes,

horitzons sense límit ni temença,

o qui sap si camins torts o boirosos.

Potser...

 

Potser, la força ardenta que bullia

dins d’aqueixa lleu closca,

esperant l’hora, el dia, el lloc, el tacte,

no trobaria el solc que desitjava.

Potser...

 

Potser tindries gola de misteris,

o de ritme, o de imatges,

o de coses petites,

o de coses senzilles...

Potser...

Potser series un de tants, inèdit,

desconegut fins pels teus, pels més íntims.

Potser...

 

O, potser, entre espines i coratge

tu gaudies el cel escrivint versos.

Potser...

Potser...

Potser...

Jaume Bru i Vidal

Retrobament

Diputació Provincial de València, 1961

Més sobre l'autor, ací

FRONTERES

(El caminant sobre el mar de núvols. C.D. Friedrich. Kunsthalle d'Hamburg)

FRONTERES

 A Caspar David Friedrich

Hui el cel i la mar s’han fos

en una abraçada grisa

com la teua mar de núvols.

Als meus peus, lluny de la tristor,

s’escampa una terra

d’aventures intangibles.

Al cap i a la fi,

l’horitzó és només una altra frontera

i totes són millors si es desdibuixen.

Alba Fluixà Pelufo

Galeria d'incerteses

Edicions Bromera, 2109

Més sobre l'autora, ací  i ací

[SOMRIU EL FRED...]

(Horitzó. Imatge pròpia)

Somriu el fred de l’horitzó

amb apunts de tinta xinesa:

ocells esbossats i arbres de gasa blanca

s’escampen dins els prats de l’aigua.

No hi ha un haiku prou valent

que li sostingui la mirada.

Àngela Ribas i Lacasa

El bram dels dies

Pagès Editors, 2018

Més sobre l'autora, ací

[LA FINA RATLLA DE L'HORITZÓ...]

(Imatge pròpia)

La fina ratlla de l'horitzó ratlla l'oblit:

somni etern d'un instant sostret.

Illots de núvols, marees. L'horitzó

és la memòria de l'oceà.

Arena roja amb cossos extenuats: parracs sense ànima

pàgines esquinçades del Llibre

que un déu d'oblit sense pietat va abandonar.

Bette, Herr. Wir sind nah.

Prega Senyor sí pregapregaprega: som a prop

a tocar del teu no-res. Ulls i boca ben oberts.

El cos en escorç.

                           La paüra.

Antoni Clapés

16 poemes

Universitat de València, Facultat de filologia, 2005

Més sobre l'autor, ací i ací

HORITZONS

(Platja de  Nules, Imatge pròpia)

HORITZONS

(Platja de Nules, juliol de 2013)

No sé qui és la dona

que, cada matí, sola,

busca cargols de mar

entre els blavons

d'una platja deserta.

Els recull, pacient,

i potser la remor

li du a cau d'orella

el desig d'un home que va estimar-la,

les últimes paraules del fill mort,

o tot l'ahir

d'una vida viscuda a pler.

A voltes, s'atura i mira el mar.

Com si comptara onades

o per fi haguera aprés

a llegir horitzons.

Sé que un dia l'assaltaré.

La miraré als ulls,

pararé la mà i, sense temença,

voldré escoltar els noms

que han de salvar-me.

Vicent Almela i Artíguez

També el vertigen

Viena edicions, 2016

Més sobre l'autor, ací