Amor cortès
Hom que no saps i desitges
só jo, que, en alba enutjosa
fugí prest, ombra confosa,
deixant-te l’amor a mitges.
No despotriquis de mi
entre els braços del gelós,
que tornaré, sigilós,
i et tornaré a seduir.
Mes no em preguis nom, Midons,
que l’orella sempre hi és
dels molestos lausengiers.
Ama’m sense condicions!
El furgatori
LaBreu Edicions, 2019
Més sobre l’autor, ací
Ets llindar, estella i carícia,
trànsit entre memòria i oblit,
cos d’imatges a l’abric d’arbres i astres,
mar immemorial,
deixalla de la llum i del so,
animal invisible que respira,
instant, ésser i nom sense mot.
El
capbussador
LaBreu Edicions, 2025
Més sobre l’autor, ací
Sents el teu propi nom com la reverberació
de la llum
del foc
sobre una multitud de nens
que vaguen
bojos
per la ciutat
desfeta El silenci et talla les cames
el vent
doblega
les ales dels ocells.
Antònia VicensAgafa la teva creu
LaBreu Edicions, 2025
Puc no veure res del nom
Puc no veure res del nom,
ni dir res de les bondats que ocupen la cambra. Em col·loco el dia com si fos
un vestit. Passo la llengua damunt d’un poema. Puc la teva veu, perdre-la de
seguida, besar el flanc com si fos guix. Tots els vius són de la meva mida, els
vius amb uns forats. En quin moment obrir les pluges?
El meu cap és fort allà on l’altra dansa
Jardins de Samarcanda,
2020
D’un càlid son
he despertat
i tot ho miro amb meravella
i fades blaves d’univers
duen un foc que té el meu nom.
Soc mare estrella, germana lluna,
pedra guerrera i mil dones més.
I amb un sol gest cremo les gàbies
i tot allò que m’oprimeix.
Terra
roja
Godall Edicions, 2025
Més sobre l’autora, ací
Senhal
Tornaves de la mort. Camí de casa,
vas trobar un mocador que el sol d'abril,
empegueït i clar, descoloria. Amb fil vermell,
les inicials gravades d'aquell nom
et van llançar a la cara, com un puny,
el perfumat misteri d'assutzenes
que algú, cos femení, deixà oblidat
entre els furtius papers de la teva memòria.
Desert encès
Quaderns Crema, 1989
Més sobre l’autor, ací
PARAULA
Eximeix-me del compromís de morir per tu.
La meva cendra no et servirà de res, ni l'edat
maleïda tindrà cura del teu anhel quan em
demanis amors prohibits, ferides obertes
en la pell, cap al tard per on es perd el sol
inquiet.
Secrets de nit, roentors de matinada.
Darrere les Esplanes tragino el teu nom,
amb lletres majúscules, deixades sense recança.
De tu omplo cistells de raïms, portadores
de verema, raons i més raons a la vora de la bauma.
M'aixecaré de mi mateix amb mala gana
i et tornaré el nom, de lletra en lletra, d'una en
una.
Paraula!
Raimond Aguiló Bartolomé
La roca roja
Viena Edicions, 2011
Més sobre l’autor, ací
GESTOS
Tota nit és una temptació d’impudor.
Valentí Puig
¿Amor epilogal,
fet a repèl moixí? ¿Són gestos de replec
o gestos d’arreplec,
els que ho estamenegen tot
dins l’hivernero cald?
Atio l’alimara en nom del pare
i de la filla,
més omnicomprensiva
(pels filtres a posteriori),
amb els xoclins d’anar per casa.
Pits emproats vers l’Ada,
cul empopat vers jo,
on cada al·lusió fa de mamapara
entre el fisting i l’afalac.
El càcol
Edicions, 62, 2015
Més sobre l'autor, ací
O cosa de creure impossible!
Joan Roís de Corella
Aquell carrer, aquell molt dolgut carrer
que retinc a la memòria amb un agut espant,
amb un espant de papers, de robes, de quefer diari.
Inútilment recórrec cers indrets abans amables,
entre el vent d’una pluja o d’una negror sobtada.
Una flaire d’oms i automòbils, alguna botiga,
s’enlaira encara amb el nom delerós;
delerós potser d’oblit o potser també
de les llargues setmanes, mesos, anys i tot,
quan aquell nom encenia alegre un món
feliçment elemental, d’obertes finestres,
una llum dins de l’aspra matinada, un nom de cotó.
(Imatge pròpia)
Daurades, immenses copules.
Jim Monison
Noble pell de blat mòlt i de sargantanes dòcils,
senyora dels epitelis i la sensualitat:
vine a informar-te amb diligència
que encara no sé ben bé si saber-te
dona o sal bípeda.
És demanar massa un poc de la glòria
del teu temps?
Vull edificar-te tota càlida per dins
i fer-te de fulles noves i de pètals,
arrecerat dins la malenconia verda
de la natura santa.
Gran Dama en Pèl, vestida
amb els humors de l'aire,
gastes el gruix tendre d'una orquídia
i la delicades d'una gran muntanya
on sóc el bus en cerca
dels límits de la tipografia.
Ara escric el teu nom sense lletres
mentre em bec
un te de tinta simpàtica.
Tens raó tu.
Poema d'amor en dos temps
Ed. 7 i mig, 1999
Més sobre l'autor, ací
(Imatge no identificada presa de la xarxa)
Només lamente que ja no siguem
el que érem a la nostra edat florida.
LIU GUO
Vells arbres al costat de la muralla
lamenten la tardor dia i nit.
LI BAI
Tots els anys he lamentat
no trobar la primavera que se n'ha anat.
BAI JUPY
蘇蘇的哀悼
LAMENTACIONS DE YĒ SŪ
Sé que amb el pas del temps he perdut capacitats.
Ja no sé calcular la velocitat del desgel
perquè em solidifique amb la primavera.
Necessite transformar-me en pell
per a veure la teua nuesa.
He de convertir-me en una paraula per a lluitar
dins del poema contra la voracitat
dels engranatges de l’exactitud
dels exèrcits que s’amaguen rere la llum.
La certesa m’abandona.
Sobrevisc empassant-me les deixalles del temps.
De mar vaig passar a ser llac; de sol, a cuca de llum
que sospira en les nits boiroses; de ferida, a pedra.
No reconec aquest palau de seixanta torres ennegrides.
Però sé que ja és temps de combatre els tigres
que hostilment intenten devorar el meu nom.
Jesús Giron Araque
El bosc de bambú
Viena Edicions, 2019
Més sobre l'autor, ací
L'obra de El cau de Calpurni està subjecta a una llicència de Reconeixement-No comercial-Sense obres derivades 3.0 Espanya de Creative Commons. Creat a partir d'una obra disponible a calpurni.blogspot.com. Cal citar sempre la procedència
Entrades
