SOMNI

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

 

Somni

 

He vist com caminava per la boira. 
El sol s’havia post sobre l’infant. 
Ell no sabia encara quin camí 
l’emportava, a quin lloc abandonat. 
Per la nit, cap estrella traspuntava 
entre els núvols plomissos i aturats. 
Cada cop més, l’infant s’esgarriava, 
però sempre seguia més avant. 
Cremaven en la neu unes petjades, 
com fil de llum sobre vellut nacrat. 
Semblava aquell infant una atzarosa 
barca, perduda enmig de l’oceà. 
Només la neu i el gel vestia els arbres 
del somni on s’ha perdut aquell infant. 
Infant, cada cop més, els ulls se t’obren 
i brillen amb bellesa extravagant. 

 

Joan Mahiques Climent

Pedra foguera. Antologia de poesia joves dels Països Catalans    

Documenta Balear, 2008

Més sobre l’autor, ací i ací

BOSCATGE

(Imatge pròpia)

Boscatge

 

Anhels enfangats

i profundes petjades

es perden heura endins.

 

Penses que la pluja d’avui

pot emboscar el verd neguit

de la remembrança.

 

La bava d’un caragol

dibuixa l’absurd camí

del desconsol iridescent.

 

És cert,

vas ser tu

qui va matar el teu fill,

però també

qui el va fer néixer.

Carles Minuchin Vilafranca

Granit

Pagès Editors, 2022

Més sobre l'autor, ací

LA MEMÒRIA DE LES PETJADES

(Imatge no identificada pesa de la xarxa)

LA MEMÒRIA DE LES PETJADES

Amb el dit, calcant la tristor de les pèrdues,

ressegueixes la línia d’una gota de pluja

caient pel vidre cap a l’abisme dels adeus.

L’aigua, malgrat transparent, va tacant de grisor

el paisatge difús del carrer. Penses

―traçant al mateix temps, amb precisió,

les corbes que la gota dibuixa en el camí―

si la vida, si les etapes que cremem,

no ens portaran, també, dictades pel destí,

cap a llocs inhòspits, cap a regions estranyes

on mai tindrem respostes del passat,

on tot seran preguntes

a un vent de tardor i fulles mortes.

Però la gota d’aigua, de manera sobtada,

fa un gir imprevisible i deixa el teu dit

assenyalant cap al no-res, enmig del buit.

Llavors, penses, que mai hem de caure

en l’errada de seguir cap camí

que no sigui el nostre, per molt que la pluja,

aixecant murs de grisor o de boira,

esborri la memòria de les petjades.

José Luis García Herrera

La memòria de les petjades

Onada Edicions, 2019

Més sobre l'autor, ací

INFORTUNI

(Imatge no identificada presa de la xarxa i retocada per mi)

INFORTUNI

Una pàgina que ja era blanca
Enregistra el darrer allau.
A sobre resten les petjades
Dels grups de rescat:
No han aconseguit de trobar
El poema.

Manuel Bellver

Revista Diàfora n. 6

Editada pel Grup Poètic Argila de l'Aire, 1998

Més sobre l'autor, ací