EMPREMTES

Tota tu, perfil de poesia, lluites contra el buit amb la paraula plena. Qui escolta? Qui et demana? Ets tu sola en la nit dels poetes. OLGA XIRINACS
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Jo. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Jo. Mostrar tots els missatges

diumenge, 25 de gener del 2026

[ARA ESTÀS SOLA,...]


(Imatge no identificada pressa de la xarxa)

 

Ara estàs sola, a la intempèrie,

i, per saber qui ets, et mires al mirall

perduda en la paradoxa d’un cos representat

que és sempre enunciat

malgrat la xemeneia, el mètode i el discurs

d’aquell filòsof podrit en la desconfiança

d’allò que estava fora del seu nom,

sense saber que el jo és subjecte

només en tant que cos.Jo, Imaginació, 

Potser en aquelles hores del foc i l’ergo sum

ja s’intuïa l’inici de la fi, l’esgotament d’un temps

que era instant, ara i aquí,

l’adeu a la festa de la pell i els orificis,

de la metamorfosi: l’etern esdevenir,

del carnaval i Gargantua, de la fragmentació,

de la imaginació i la sorra de la platja.

Sonava ja l’última nota de la dansa de la mort

—oh festa stultorum, good bye risus paschalis!—.

 Arribava Crusoe a l’illa a desvirgar-la

i xiulava Divendres tot escombrant

la casa de cristall de Frank Lloyd Wright.

Calgueren dues guerres per desvetllar

l’atroç ferocitat d’un déu inversemblant

que no mirava el cel, que no dubtava mai.

Calgueren dues guerres i un disgust,

les queixes d’aquell maig i un armari mal tancat,

les lluites per la nit, els bars de llibertat,

les queen, els king... les drag.

 

Mireia Calafell

Aquesta sang

Café Central de Poesia, 2024

Més sobre l’autora, ací

dijous, 4 de desembre del 2025

ASFÍXIA

 


(Imatge no identificada presa de la xarxa)

Asfíxia

 

Una vegada vaig ser bella. Ara soc jo mateixa.

 Anne Sexton

 

M’ofegaré amb el cor bategant com una manxa,

amb els pulmons inflats d’hidrogen.

M’escanyaré en menjar-me la poma

on habita el cuc dorment,

el dubte malaltís que m’infecta.

 

Tancaré la porta de la infantesa,

de la mare que em renya amb enveja rèptil

i al pare que mai no em mira;

soc la part rebutjada de l’escenari

d’un amor postís, donat a fer a altres.

 

Lliure, oblidaré els enfrontaments amargs,

el deure de ser bona noia

i el convenciment íntim de no poder ser-ho,

l’ofec ressentit de saber-me no estimada.

 

Escriuré i seré bella

                                   o jo mateixa.

 


Mercadal Victory, Carles / Palliser Santana, Llucia

L’infinit que no podem dir

Pagès editor, 2025

Més sobre els autors, ací / ací

diumenge, 11 d’agost del 2024

[JO SÓC L'ALTRA]


(Imatge no identificada presa de la xarxa)

Jo sóc l'altra. Tu ets jo mateixa:


aquella part de mi que se'm revolta,

que expulso lluny i em torna

feta desig, cant i paraula.


Feta desig, cant i paraula

et miro. Jo sóc tu mateixa.

No em reconec. Sóc l'altra.


Maria-Mercè Marçal

Desglaç

Edicions 62 - Empúries, 1997

Més sobre l'autora, acíací

diumenge, 30 de juny del 2024

GESTOS

 


(Imatge no identificada presa de la xarxa)

GESTOS

 

Tota nit és una temptació d’impudor.

Valentí Puig

 

¿Amor epilogal,

fet a repèl moixí? ¿Són gestos de replec

o gestos d’arreplec,

els que ho estamenegen tot

dins l’hivernero cald?

 

Atio l’alimara en nom del pare

i de la filla,

més omnicomprensiva

(pels filtres a posteriori),

amb els xoclins d’anar per casa.

 

Pits emproats vers l’Ada,

cul empopat vers jo,

on cada al·lusió fa de mamapara

entre el fisting i l’afalac.


Josep Domènech Ponsatí

El càcol

Edicions, 62, 2015

Més sobre l'autor, ací

dissabte, 5 de febrer del 2022

[A DINS DEL JO HI HA EL TU...]

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

A dins del jo hi ha el tu

i la fam inexcusable.

Sota el mirall comú

l'exili i la mirada.

A dins del tu hi ha el jo

i la fam que amb fam es paga.

Seguim l'inoït so

per la mar inapel·lable.

A dins del jo hi ha el món

i la fam que res no calma.

Corren rius pel pregon

i els freixes hi lleven branca.

A dins del jo hi ha l'u

i la fam com una flama.

Entre el jo asclat i el tu

l’exili i la mirada.


Lluís Solà i Sala

L'exili i la mirada

Més sobre l'autor, ací i ací


divendres, 24 de setembre del 2021

EL TEU I EL MEU NO-RES

(Imatge no identificada presa de la xarxa)


El teu i el meu no-res


A quina distància
el teu i el meu
no-res.

Sílvie Rothkovic


i vam deixar de veure’ns,
perquè les pupil·les se’ns gastaven de mirar
i van revoltar-se contra el jou intransigent
del nervi òptic.

i vam deixar d’entendre’ns,
perquè ens parlàvem, imprudents,
amb la llengua esmussada
que descrea les coses.

i vam deixar de sentir-nos,
perquè la veu se’ns va aigualir
i a les orelles hi teníem la remor
que fan tots els silencis
quan comencen a sentir-se
a si mateixos.

i cadascú va carregar-se a les espatlles
el seu Jo,
i cadascú va arraulir-se al seu no-res particular
i el va covar.

i un dia
sota el ventre
hi vam notar els primers batecs:

era el terror immesurable
que fan totes les coses
quan s’adonen
que existeixen.


Xavier Mas Craviotto

La gran nàusea

LaBreu Edicions, 2021

Més sobre l'autor, ací


dijous, 19 de novembre del 2020

LA PEDRA DEL TEMPS

 
(Imatge no identificada presa de la xarxa)

[Fragment]

Mentim perquè podem,    només un joc vas dir

un joc entre nosaltres,     opcions les possibles

infinites no són    totes, és que només

com veus, és que en són moltes     i no tindrem prou vida

per a comptar-les totes     ni tots els meus passats,

cavalls ara en la fosca,     boira entre les suredes,

són ells al cor d'un bosc,     els meus avantpassats

i les armes que usaren     o les que es feren fer

i de la sang vessada     la boira o gas cicló

entre aquells murs tombats,     les tombes saquejades,

tu ho has dit no pas jo,     tu ho has vist no soc jo,

no vull ser ja més tu,     no vull ser més un "tu",

deixeu-me ser un "jo",     lleveu-me aquest dolor,

el calze enverinat,     els somnis i els records,

             la llum de la memòria...


Isaïes Minetto

La pedra del temps

Onada Edicions, 2020

Més sobre l'autor, ací

divendres, 13 de setembre del 2019

SOBRAN LAS PALABRAS

(Imatge no identificada prasa de la xarxa)
SOBRAN LAS PALABRAS


Por traidora decidí hoy,
martes 24 de junio,
asesinar algunas palabras.
Amistad queda condenada
a la hoguera, por hereje;
la horca conviene
a Amor por ilegible;
no estaría mal el garrote vil,
por apóstata, para Solidaridad;
la guillotina como el rayo,
debe fulminar a Fraternidad;
Libertad morirá
lentamente y con dolor;
la tortura es su destino;
Igualdad merece la horca
por ser prostituta
del peor burdel;
Esperanza ha muerto ya;
Fe padecerá la cámara de gas;
el suplicio de Tántalo, por inhumana,
se lo dejo a la palabra Dios.
Fusilaré sin piedad a Civilización
por su barbarie;
cicuta beberá Felicidad.
Queda la palabra Yo. Para esa,
por triste, por su atroz soledad,
decreto la peor de las penas:
vivirá conmigo hasta
el final.

María Mercedes Carranza
Més sobre l'autora, ací

diumenge, 3 de febrer del 2019

[CADA MATÍ...]

(René Magritte, La reproduction interdite, 1937)

Cada matí
accepto la custòdia
del meu cos.
Em llevo i em pregunto
en quina part de mi habita
el seu control remot.
Amb l’albada d’un cantó
em veig al mirall del nou dia.
De l’altre, la pell em blinda
la resposta.

Albert Garcia Elena
La saliva dels morts
Ed. Proa, 2018
Més sobre l'autor, ací