(Imatge pròpia)
Dijous, avui
Un llum verd
d’un carrer solitari,
on la mirada perpetua
l’instant
i hom comença a fugir
arran les veles.
S’acaba el món petit
d’uns pocs calaixos,
més que buits
indefensos.
Però el temps es retracta
la pell i estira,
des de pantalles de fons
d’òxid, el seu particular buit.
El buit s’expressa amb
un sol diamant,
i en un dolor de plàstic
és que hom edifica
la laxa utopia
d’uns corredors de fum.
I en el paper, una angoixa
que creix el seu absurd diccionari.
Alfons Navarret
El poema no és una casa
Editorial Meteora, 2020
Més sobre l'autor, ací
Entrades
