TESTIMONI

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

TESTIMONI

L’embranzida de l’alba,

fràgils vestigis, l’aire.

Traspassar el blau subtil

de la vida més alta.

Tracen, mans del record,

sonors camins fondals

per on, reverdit, creixes

amb llum de melodies.

Com un gest de retorn,

el sol estén un llenç

sobre la pell del món.

Reneixen perfils, formes.

Dempeus, encès d’anhels,

perdura encara el faig

com sopluig del passat

a l’ombra de ponent.

Quan s’adorm la ciutat,

al ràfec de la nit,

tornen d’un altre temps

aigües sense neguit.

Sota el pont vell de Lleida,

un cel banyat d’estiu.

Damunt el còdol nu,

líquens de l’esperança.

Francesc Culleré

Màrius Torres, més enllà del demà

Ed. Meteora, 2016

Més sobre l'autor, ací i ací

MÀRIUS TORRES

Aquesta és l'aportació de "El cau de Calpurni" a la commemoració del centenari del naixement de Màrius Torres. És un "videopoema" fet per mi sobre el poema "Molt lluny d'aquí".

MOLT LLUNY D’AQUÍ

Sé una ciutat, molt lluny d’aquí, dolça i secreta,
on els anys d’alegria són breus com una nit;
on el sol és feliç, el vent és un poeta,
i la boira és fidel com el meu esperit.

L’Orient hi deixà la seva sang de roses,
la mitja lluna càlida del seu minvant etern
i, enllà d’un gran silenci de persianes closes,
un riu profund que corre per una nit d’hivern.

Als seus vells carrerons, plens de fervor, arriba
jo no sé de quins segles un gris d’amor i encens;
el so de les campanes hi té una ànima viva
i el seu batec és lliure com el del cor dels nens.

Allí, més bells encara que els parcs en primavera,
els camps humils i alegres s’obren al capaltard;
en el seu gran repòs l’ànima es fa lleugera
com enmig de la vasta paciència del mar.

Res no crida el meu cor amb més tendresa, ara,
que aquells camins fondals de xops i de canyars.
El seu record fa un ròssec de recança al meu pas;
torna a la meva espatlla la mà greu del meu pare.