SOM TANTÍSSIMES

 

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

SOM TANTÍSSIMES

 

De nit, blanques, 

molt silencioses. 

Som tantíssimes! 

 

Les nostres veus 

agafen fort les 

nostres mans. 

 

Ningú ens sent, 

som com la pols 

cega i muda; 

 

sorda, de vegades. 

Ningú ens veu 

som partícules. 

 

Éssers estranys, 

imatges fòssils 

de mons llunyans; 

dels nostres cercles, 

cercles mundans. 

 

De mare naixem, 

d’aigua som, 

i morirem sense ella. 

Filles, per sempre. 

 

Som la llavor del nostre fruit, 

que arrela i creix. 

Som la llavor del nostre cos 

en perill d’extinció.

 

Tu, jo i ella 

serem per sempre. 

Tantíssimes! 

 

Avui dia D i hora H despertam. 

Demà el món ja serà nostre! 

 

Joana Abrines

Amb accent a la neutra (Antologia)

Lleonard Muntaner, 2014

Més sobre l’autora, ací

A MINOR / LA MENOR

 

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

A Minor

 

1

Knock, bang, clang against

the retentive stillness of the wood.

The shapes fall away from the core,

the thing becomes a thing.

 

2

What comes so often never

comes as something new, the mind

perceiving only what it conceives, the mind

always behind itself, as I am behind you.

 

3

Even the plants die only

after death, brittleness and brown

clinging to that former condition.

 

The trees are now black, yet water

finds the ground at those roots, still

good, but too late.

 

---

La menor

 

1

Esclata l’assot en

la serenor retentiva de la fusta.

Les formes s’esllavissen del moll

i cada cosa pren cos.

 

2

Tot allò que tant s’anuncia

res no porta de nou

i la raó, nul·la per capir més enllà,

sempre s’oculta, com jo m’oculto a tu.

 

3

Fins les plantes moren sols

en morir, fràgils i marronoses,

aferrades a la saó de l’ahir.

 

Ara els arbres han ennegrit i l’aigua

troba encara terra a les arrels.

És l’harmonia de la deshora.

 

Percival Everett

Sonets a una clau perduda

Pagès Editorial, 2026

Més sobre l’autor, ací

[Traducció d'Arnau Ferre Samon]

[PRIMER:...]

 

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

Primer:

som peixos

nadant en aigua tèbia

dins les onades

del ventre prenyat.

Després:

clarobscurs en moviment.

 

Roser Furió

Collita d’aigua

Onada Edicions, 2026

Més sobre l’autora, ací i ací

TARQUIM

 

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

TARQUIM

 

Abans que el foc no gele l’ànima

Abans que el vent no supure el pus de l’extermini

Abans que la neu no creme l’esperança

Abans que la pluja negra enverine l’horitzó

Abans que el fang ens faça invisibles

 

El color púrpura de la tenebra ens abraça

com una visita inesperada           com el bes càlid de l’enemic

ens travessa els ulls

                                   amb dard de sarbatana

urpa rabosera

fins l’aigua ens ha traït

 

Josep Ballester

Quan tanque els ulls

Edicions Bromera, 2026

Més sobre l’autor, ací

[CAP OMBRA ES MOU...]

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

 Cap ombra es mou

per davall de les ones,

res que m’espente

a embrutar-me de pols,

a tocar amb un dit

la mar que he rejuntat

amb el cabàs

del deliri adormit.

Com escabussar-me

sense trencar l’horitzó plaent

on els blaus es fonen?

És de sol aquesta espurna

que balla entre l’aigua

i la pell gebre d’anhel.

 

Naskunur Garberga

La costura del magma

Onada Edicions, 2026

Més sobre l’autora, ací

[...VAIG OBRIR LA MIRADA...]

 

(imatge no identificada presa de la xarxa)

...vaig obrir la mirada àmplia

a l’epidermis de vent i horitzó

 

rere meu arraps i mossecs

ençà i enllà

 

destrosses a l’engròs

naufragis d’esperit aclaparadors

 

enfangada empegueïda apocada

ànima de càntir llengua de fang

 

aspra i voraç

vaig emmudir furient

 

astorada

davant tanta desfeta...

 

Mercé Estrela

Llengua de fang

Bromera Edicions, 2026

Més sobre l’autora, ací

[DE NOU MÉS PASSOS...]

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

de nou més passos ressonant.

massa lents s’empassen

per la gola. claveguera. cap a dins.

tots aquests passos. cessant.

per fi. el silenci escampat.

un punt de nit. sordmut. callat.

aquí. sento els teus muscles

tensar-se. només aquí.

escumeja l’aigua. s’estreny la forma.

quelcom abrusa. potser hi ha música.

potser. gràvida caurà i de nou.

més passos ressonant.

 

Núria Armengol

Fractura

Edicions del Buc, 2017

Més sobre l’autora, ací 

FAM

 

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

FAM

 

El blau d’aquest cel

Sense matisos, algunes

Aus esporàdiques (el buit

que deixen al seu darrere),

La marinada, potser, blanques

 

Pampallugues als àlbers,

Pedretes, migpartida pilota

De goma al teulat, el pany

Desert de carretera, intuïda

 

Remor de l’aigua a la séquia,

I, allà, al fons, a l’abast

De dos dits entreoberts, un

 

Isolat rectangle de xiprers:

Tota aquesta insadollable

 

Fam de la mirada.

 

Josep Civit i Mateu

Vidrendins

9 Grup Editorial Cossetània Edicions, 2024

Més sobre l’autor, ací

LLINDAR

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

LLINDAR

 

El deute de l’aigua és

la convicció única i neta

que obri la boca quan comença a parlar

i mostra el primer tall de les dents,

les genives foradades pels versos cristal·lins

que corresponen en l’acte d’estimar-se,

com l’esforç de la terra quan es dona.

 

Joaquim Cano

El deute de l’aigua

Bromera Edicions, 2025

Més sobre l’autor, ací i ací

[POUS D'AIGUA CUSTODIATS...]

 

(Imatge no identificada presa de la xarxca)

Pous d’aigua custodiats per cossos sense ànima,

l’arma despietada —sense risc ni despesa de bales—

que impossibilita el retorn a la llar, als jocs de la vida.

 

Qui no hi beuria, si la set ferotge tenalla

una gorja esdevinguda manoll d’espant?

Com no cercar la lluna en un cove?

 

Xarruparies a glops la mar salada,

pel miratge àvid d’aigua llaminera

que mitigui una llengua condolida i aspra.

 

Mercé Estrela Tena

Milaigües

Parnass edicions, 2025

Més sobre l’autora, ací

NÈNIA PER A CORS DELMATS 29/10/2024

 

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

NÈNIA PER A CORS DELMATS

29/10/2024

 

La mort de tota mort ara et bressola.

Antoni Ferrer

 

Heus ací el temps enfangat.

Lentament, es dessagna el record: la nuesa del record.

 

Que s’acomoda la ignomínia al buit de l’oblit.

Que la llum s’esmuny en la cavorca de la nit.

Que enmig de la fosca del cel la pols esborra rostres.

Que les llàgrimes renten carrers exhumats.

Que ens arriba el crit animal de la carn ultratjada.

 

I un tendre esperit ens commou en la desesperació.

I un cor que batega a dins ens desperta l’ànima.

 

Com defugir ara de la humana solitud

dels que han emmudit en aigua i fang?

I com suportarem la ferida sense bàlsam

ara que tot el record és latència i llacada bruta?

 

Jesús Giron Araque

Dins de Que torne la joia pura del carrer! Versos per la dana (llibre col·lectiu)

Onada Edicions, 2025

Més sobre mi, ací

GEOGRAFIA D’UN PAISATGE AMB FIGURES

 

(Imatge no identificada treta de la xarxa)

GEOGRAFIA D’UN PAISATGE AMB FIGURES

 

Al nord, distants, els cims d’Aitana i de Maigmó

que il·lumina el ponent del vespre clar i fresc

de principi d’autumne. Més propers, els turons

i el perfil de les serres que tanquen la comarca.

 

Enmig, l’Alt del Muró, el penyal que assenyala

on es troba el pantà, com m’ensenyà mon pare,

que ho aprengué del seu. Cap al sud, les planúries

que cerquen el Segura, conreades i extenses.

 

Els xiquets de la Foia, de la Baia i Maitino

ixen d’escola i creuen el camp amb bicicleta

tornant cap a sa casa, banyats per l’or ponent.

 

Damunt el marbre blanc de la taula, a la cuina,

hi ha un botijó ple d’aigua i un plat amb raïm blanc.

Octubre du frescor als peus, costreix els llavis.

 

Gaspar Jaén i Urban

Testament (Sonets de l’hort de palmeres)  dins de Per a saber d’amor.
Obra poètica

Adia Edicions, 2025

Més sobre l’autor, ací i ací

L’OBLIT

 

(Imatge de l'autora)

L’OBLIT

 

No enyore la metàfora

ridícula de l’eternitat.

Sí enyore l’horitzó

recte i prim del mediterrani.

Allí on la llum es mor lenta

del color de la cirera.

I tant de pressa com la nit

es menja un raig taronja.

 

Digues, te’n recordaràs

d’estos passejos

a prop de l’aigua d’olor a peixos?

Els peus àvids de mar,

El cos àvid del teu cos.

 

Digues, recordaràs la meua pell

del color de la fulla seca?

Recorda, no eternament,

sols un instant del teu temps d’hivern,

quan es gela la flor

extraviada de l’ametler.

 

Perquè els dia és curt

I la nit freda t’esborrarà el record.

 

Bötzingen, 17-01-2023

 

Soledat Julià Martí

Astronauta aerostàtica

Autoedició, 2025

Més sobre l’autora, ací

CAMPO DE' FIORI

 

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

Campo de’ Fiori

 

La llum del sol i la claror de l’aigua

desvetllen l’esperança d’aquest nou dia

que s’obre majestuós

—pètals de llum sobre un mar de pedra—

com una plaça d’àmplies proporcions

o com un camp de saba, de sang i temps

que batega com el secret atzar dels amants.

Una olor verda ascendeix des de la terra

i travessa les cuirasses de les lloses

per posar-se als llavis que pronuncien

les justes paraules; les necessàries

perquè aquest matí quedi per sempre

cosit als pergamins de la memòria

i als miralls invertits de la retina.

Els colors reparteixen pinzellades de llum

en grapats de foc, de flames

que perdran l’encesa tenacitat de ses cendres

als abeuradors d’una aigua adormida.

Però aquest matí, encara,

aquests pètals rivalitzen en bellesa

amb la dona que mira cap a mi i em somriu

amb la llum del sol i la claror de l’aigua

cercant els arcs primaverals dels seus llavis.

 

José Luis García Herrera

Quadern de Roma

Pagès editors, 2025

 Més sobre l’autor, ací

[AVUI TOT ÉS UN BATIPORT...]

 

(Imatge pròpia]

Avui tot és un batiport que no duu enlloc. Sota

el ceptre del sol la mar és un remuc de barra

closa. La bandera del port, un pedaç terrós i brut

damunt un mariner displicent. Tot és un paisatge

estroncat i curull de tedioses anatomies. Salabres

encarcarats, llisses abaltides i un cranc brutal.

Hi ha dies que són com un tall obert dins els llavis

de l’aigua. La veritat més límpida sempre fa por.

 

Miquel Àngel Mas Mas

Dic Mar

Adia Edicions, 2024

Més sobre l’autor, ací

[NO HI HA CAP VEU...]

 

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

No hi ha cap veu

ni manllevada ni pròpia

que escrigui els meus poemes,

només

aquesta sorda afonia miserable,

un escanyament d’aigua embravida

atrapada entre les roques

–el salt final, en brut

i al capdavall

un toll quiet i lent

que malmeten turistes de diumenge.

I tanmateix

callar no ha estat mai una opció,

sinó perviure

en la gorja estreta.

Trobar-hi el crit.

Sònia Moll

On fugirem, amor

Godall Edicions, 2024

Més sobre l'autora, ací