L’EDAT ÉS UNA XIFRA ADMINISTRATIVA
Dormo deu hores,
recomptes paral·lels.
Retardo tant com puc el moment de
baixar
els quatre pisos estrets d’escala infame.
Tanco amb clau fent les tres voltes,
amb contrapunt de cadeneta.
Em llevo amb les mans encarcarades
d’aquest fred de pis sobrevalorat.
La boca cada dia em put més
i no hi ha fluor que ho amansi.
No em tenyeixo.
Guardo els bitllets dins sobres reciclats.
Per sopar, mitja magdalena
sucada amb tel de llet
com qui protegeix records.
A la caixa per pagar una dona m’etziba
«es que son noventa y seis años ya».
I sense el cabàs de l’edat
també que passi, no tinc pressa.
M’ha visitat la veu aguda de la iaia dins l’orella
i a la mirada, un altre tel.
Em fixo en les nostres compres:
iogurts, llet, ous, galetes.
Tant de bo ens separés un paquet de condons!
Però se’m caduquen,
com els iogurts, la llet, els ous i les galetes.
El proper matí entre setmana
davant les neveres dels làctics
li donaré el meu telèfon fix.
Clavells, digueu
Adia Edicions, 2025
Més sobre l’autora, ací
Entrades
