EMPREMTES

Tota tu, perfil de poesia, lluites contra el buit amb la paraula plena. Qui escolta? Qui et demana? Ets tu sola en la nit dels poetes. OLGA XIRINACS
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Josep Lozano. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Josep Lozano. Mostrar tots els missatges

dimecres, 1 de juny del 2022

XÚQUER - FINAL

(Fotografia d'Albert March)


FINAL

 

La teua aigua cavallera

amb el seu potent fluir,

en entrar l’aigua a boquera

ha fet moure molts molins.

 

Seixanta-quatre en tenies

a finals del mil vuit-cents:

uns per a moldre l’arròs,

i altres per moldre forment.

 

Vint termes l’aigua fecunda,

generosa, seminal,

que reparteix per les feses,

regadores i braçals.

 

Que dóna vida i treball

a vint-i-cinc mil regants,

dels llinatges de la terra

des de temps immemorials.

 

Ella fa a molts enveja

per la seua gran labor,

com per crear gran riquesa,

en regar els camps i els horts.

 

Va camí de fer huit segles,

en els quals s’ha ben guanyat

fama d’excel·lent exemple

del regadiu valencià.


Text: Josep Lozano

Fotografia: Albert March

Xúquer

Editorial Neopàtria, 2018

Més sobre l'autor, ací

dimecres, 16 de juny del 2021

COLORS

(Foto. Ana Martínez Climent)

COLORS

 

Del senillar

que vora l’aigua creix,

ple de gerdor

vinclant-se al vent:

el verd més fresc.

 

Del roig brusent,

que és al capvespre la flama ardent,

potent fulgor,

tot proclamant el vent ponent:

la llum candent.

 

Del bell collverd

que a l’Albufera viu,

ànec preciós,

fent de la vida un desafiu:

el verd joliu.

 

Del blau marí

que s’enfosqueix a l’horitzó,

acaronant el cel blavós

que del rubor es fa turquí:

el bes més fi.


Josep Lozano

L'Albufera. Palus Naccarum

Bromera Edicions, 2014

Més sobre l'auor, ací