EMPREMTES

Tota tu, perfil de poesia, lluites contra el buit amb la paraula plena. Qui escolta? Qui et demana? Ets tu sola en la nit dels poetes. OLGA XIRINACS
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris M. Carmen Sáez. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris M. Carmen Sáez. Mostrar tots els missatges

dimecres, 15 de gener del 2020

LA VIDA EN UNA GOTA

(Imatge no identificada presa de la xarxa)
LA VIDA EN UNA GOTA

Tinc un món tan petit
dormint-me al puny
que podria ofegar-lo
amb una gota de rosada.

Una vida que cap dins d'un didal
fent tremolins a les butxaques
i res costaria tallar els fils
que la belluguen fins a desgastar-la.

Somnis nascuts de rialles
per tancar dins d'una capsa
on amuntegue papers grocs
d'encanteris i frases envellides.

Quatre pensaments orbitant
pel desordre del buit que m'envolta
s'estavellen contra murs
de llars que no m'acullen.

M. Carmen Sáez
Cercant ocells d'aigua
Ed. Tabarca, 2009
Més sobre l'autora, ací i ací

divendres, 1 de març del 2019

[CLAREJA L'AIGUA...]

(Imatge pròpia)
Clareja l'aigua 
sota els ponts del Sena. 
Detona la lluïssor 
de les estrelles 
sobre la superfície, 
engrape una onada
amb un desig. 

Gaudiré d'una treva 

en la batalla 

que sóc.


M. Carmen Sáez
Les hores imprecises
Cossetània Edicions, Valls, 2019
(en coedició amb Quaderns de la Font del Cargol)
Més sobre l'autora, ací i ací

dissabte, 20 de setembre del 2014

LA VISITA DEL DISFRAZ

(Imatge no identificada presa de la xarxa)
Han venido a la casa libélulas y trasgos,
mariposas nocturnas a sapos adheridas,
tigrecitos con hambre de inocente gacela,
capitanes piratas irascibles y fieros,
feas brujas que ocultan a tímida muchacha
y al revés, damiselas que el súcubo sostiene.
Me dan besos, me atacan, pellizcan mis flaquezas,
me recuerdan perdida, casi ciega y silente
en las inmensidades de donde me sustraen,
pero nunca me escuchan si les hablo del agua,
ni entienden, si traduzco el viento a sus oídos.

Del hielo sacan trozos de mi antiguo cadáver
y me muestran los ojos, los dientes que tenía,
sin dejar de mentirme inefables recuerdos
que, aseguran, desnacen a posible presente:
Amores ya perdidos, ausentes y olvidados,
que buscan encarnarse en ahoras, en lunas,
en música, en jardines, en caricias prescritas,
en góndolas que pasan bajo el arco de triunfo...

(Mis trágicos lisiados, mis mendigos, mis locos,
mis gatos, sor Cecilia, mis payasos, mis muertos,
se ríen al mirarnos.)

Maria Beneyto
(Poema inclós al CD Diàfora produït pel grup poètic "Argila de l'Aire")

Més sobre l'autora, ací.

Ací es pot gaudir del poema recitat magistralment per M. Carmen Sáez, poeta i membre del grup Argila de l'Aire.

Poema enviat al poeta Joan Navarro per al seu Llibre del Tigre.


dimecres, 17 de setembre del 2014

EL COSTUM DELS CREPUSCLES

(Imatge pròpia)
He aprés el costum dels crepuscles
i tot sembla nàixer vell.
Em repetisc en cada viatge del dia, 
en el tràmit d'alenar.
És aquesta conformitat dels paratges
que esborre en trepitjar-los.

M'he begut la uniformitat d'espais
amb la seua senectut,
una grisor de vesprades,
còpia exacta de cada hora,
planura closa en el cos
que a poc a poc es fa aliè.

Cap drecera és nova per als ulls.

M. Carmen Sáez
El costum dels crepuscles
Ed. Germania, 2014
Més sobre l'autora, ací.