EMPREMTES

Tota tu, perfil de poesia, lluites contra el buit amb la paraula plena. Qui escolta? Qui et demana? Ets tu sola en la nit dels poetes. OLGA XIRINACS
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Infern. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Infern. Mostrar tots els missatges

diumenge, 10 de maig del 2026

[EL SILENCI M'HAVIA PENETRAT...]

 


(Imatge no identificada presa de la xarxa)

Silence had entered me.

It was like the night, and my memories—they

were like stars

in that they were fixed, though of course

if one could see as do the astronomers

one would see they are unending fires, like the

fires of hell.


---


El silenci m’havia penetrat.

Era com la nit, i els meus records… eren com

estrelles

perquè estaven fixats, tot i que, és clar,

si hi poguéssim veure com hi veuen els astrònoms,

hauríem vist que són focs infinits, com el foc de

l’infern.

 

Louise Glück

Nit fidel i virtuosa

Edicions del Buc, 2020

Més sobre l’autora, ací

 

[Traducció de Núria Busquet]


dissabte, 29 de maig del 2021

[COM UN DELIRI,...]

(Imatge pròpia)


 Sóc un home sol,

un sol infern.

SALVATORE QUASIMODO

Com un deliri,

com una estranya contorsió,

com un tràgic pantaix

ens creix l'infern a dintre

massa vegades.


Em llançaria llavors

per finestrals enormes,

els cabells esbandits,

la mà segura,

i correria per camps inconeguts,

i entorn de l'illa,

i en amagats racons

dansaria tot sol,

i cantaria alegre

en les coves antigues.


Pere Gomila

Regió afòtica

Ed. Moll, 1978

Més sobre l'autor, ací i ací

dimarts, 13 de març del 2018

LA CORRUPCIÓ

(Pintures rupestres de Tirig)
LA CORRUPCIÓ

  La poesia és un sistema de vida. Un home de valor no rebaixa els seus límits ni un cavaller honest ofèn la seua dama.
  M'heu deixat sol i abandonat, però jo sóc salvatge, un caçador salvatge, i tots els meus trofeus són un joc de tristesa.
   Si no som diàfans es corromp l'espai buit, corrompem l'alegria que ens ajunta al misteri. El temor és pecat i dubtar és obscè.
  Hem deixat que l'amor es podrís en el fang i no tindrem accés al foc secret. Som fills de corrupció. Ens fan ser ninots d'infern perquè així ens destruïm. No ens deixen ser feliços, contemplar-nos els ulls des del fons de la calma. Ens volen per ser esclaus, ens porten al suïcidi. No ens deixen ser feliços.
   Millor estarem junts que no sols amb la por.

Salvador Jàfer
Els caçadors salvatges
Eliseu Climent, editor, 1984
Més sobre l'autor, ací i ací

dilluns, 12 de febrer del 2018

POEMA AMB DATA (CI): MADRID 2009

(Imatge no identificada presa de la xarxa)
MADRID 2009

Hace años, una sombra con una capucha
y una metralleta en la mano.
Hoy, doce de febrero de 2009
entre leer un viejo libro, muy viejo,
aquel titulado de Nueva York,
y esperar a que un poeta descubra
en la puerta oscura del infinito
sus ojos clavados con alfileres.
Entre el silencio hipócrita
de una ciudad que lo ha engullido todo,
y la sombra sigilosa de una cabeza
acribillada a balazos, la paz
habita desde la luz y las alturas
como una lengua de silencio,
que habla de tantos nombres
en el fondo del infierno.

----

MADRID 2009

Fa anys, una ombra amb una caputxa
i una metralleta a la mà.
Hui, dotze de febrer de 2009
entre llegir un vell llibre, molt vell,
aquell titulat de Nova York,
i esperar que un poeta descobrisca
a la porta fosca de l'infinit
els seus ulls clavats amb agulles.
Entre el silenci hipòcrita
d'una ciutat que ho ha engolit tot,
i l'ombra sigil·losa d'un cap
cosit a trets, la pau
habita des de la llum i les altures
com una llengua de silenci,
que parla de tants noms
en el fons de l'infern.

Kepa Murua
Un lugar por nosotros
Edicions Brosquil, 2006
Més sobre l'autor, ací