FOC MORT

 

(Imatge pròpia)

FOC MORT

 

Com arribar a l’incendi pur

de cap aurora, si només

erro cansat, per un excés

de roca estèril, dins l’obscur?

No hi ha cap alba en el futur

ni cap estrella en el record,

enmig del vent crepuscular;

sóc en la terra del foc mort,

cercant només el mar, el mar.

 

Joan Vinyoli

El callat

Edicions 62, 2025

Més sobre l’autor, ací

EXISTEIX DE VERITAT EL TEMPS...

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

EXISTEIX DE VERITAT EL TEMPS...

Existeix de veritat el temps, el destructor?

Quan al cimal en pau enfonsarà el castell?

Aquest cor que infinitament pertany als déus,

quan és que el violentarà el demiürg?

Som de debò tan angoixosament frangibles

com el destí vol fer-nos comprovar?

La infància, la profunda i plena de promeses,

a les arrels, més tard emmudirà?

Ai, el fantasma de la caducitat

travessa com un fum 

aquell qui amb candidesa tot ho acull. 

En tant que allò que som, els agitats 

valem entre les forces que perduren,

com una cosa per a ús dels déus.

Rainer Maria Rilke

en Noves versions de Rilke

Joan Vinyoli

Ed. Empúries, 1985

GIEBT ES WIRKLICH DIE ZEIT... // Giebt es wirklich die Zeit, die zerstörende? / Wann, auf dem ruhenden Berg, zerbricht sie die Burg?  / Dieses Herz, das unendlich den Göttern gehörende, / wann vergewaltigts der Demiurg? // Sind wir wirklich so ängstlich Zerbrechliche,  / wie das Schicksal uns wahr machen will? / Ist die Kindheit, die tiefe, versprechliche, /  in den Wurzeln — später — still?  // Ach, das Gespenst des Vergänglichen, / durch den arglos Empfänglichen  / geht es, als war es ein Rauch.  // Als die, die wir sind, als die Treibenden,  / gelten wir doch bei bleibenden  / Kräften als göttlicher Brauch.

AQUÍ

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

AQUÍ

Se m'han tornat les coses 
com encenalls cremats. 
He deixat els meus passos 
fora d'aquí: 
sabates molt gastades. 

No moure'm. 
Passar molt de temps 
aquí.
     —Se m'ha tornat un content 
silenciós, que no veig, el temps.

Joan Vinyoli

Vers i prosa (a cura de Ferran Carbó)

Eliseu Climent, ed., 1990

Més sobre l'autor, ací

A UN POETA JOVE QUE SUPOSÀVEM MORT A LA GUERRA FORA DE LA PÀTRIA

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

Manquen xiprers vora la tomba 
del meu amic, llorers en el seu front, 
terra de casa embolcallant-lo, 
i per al foc empresonat en ell, 
què sinó encara l'amplitud 
de moltes nits profundes de la terra? 

En va que ho digui, en va queixes d'amor 
el tomarien vora l'atzavara, 
vora el bressol del mar, quan de la terra
cau tristament el vespre en els sembrats. 
Aquesta fou la seva pàtria, aquesta
la llum serena dels seus ulls. 

Difícil és, inesclarible el canvi 
del cant no dit en muda eternitat: 
perfaci un déu aquest inacabat 
amb harmonies, pau eterna i premi.

       Joan Vinyoli

De vida i somni

Ariel, 1948

Més sobre l'autor, ací

POEMA AMB DATA (LXV): PASSEIG D'ANIVERSARI (3 de juliol de 1983)

(Imatge presa d'ací)

Encara hi ha vials per passejar, 
però la mort n'ocupa tots els bancs. 
Riuen i juguen a saltar i parar 
nens atordits al caire dels barrancs.

He fet l'intent d'estar-me dret al pont 
que els barracots separa dels jardins. 
Ja del delit de fer de tastavins 
sols queda el pler de l'aigua d'una font.

Ara camino pel vell casc urbà 
mentre viatgen cap als seus destins 
els vells amics, les dones i els bocins 
del que era jo, de noi, perdut a l'alzinar.

Joan Vinyoli

Passeig d'aniversari

Empúries, 1984

Més sobre l'autor, ací.