EUTERPE

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

                               A Laura Juan

                               que viu en un castell de notes musicals.     

I al seté dia, Euterpe va escriure una partitura de paraules

             amb els sons de l’univers.

Discretament filà gemecs primitius en llenços de temps.

Orquestrà amb fluïdesa roselles i vents,

                                                            volcans i gebre.

Transformà muralles antigues en plàcids camins.

Cisellà aigües profundes dansant a ritme d’ecos.

Va fer lliscar cossos nus sobre pentagrames nus.

Recollí violins de flors entre les notes del capvespre.

Navegà en una embarcació timonejada per àngels 

                                                             adolescents.

Amb una espasa d’oceans de sorolls ultrapassà

el temps i trencà murs tel·lúrics i helicoïdals.

Després jugà a l’amagatall en escales de gràcils graons.

Caminà secretament sobre les aigües del mar

i quan agafà la darrera ona la va fer esclatar

en una immensa cascada de llums i sons.

Finalment, l’endemà, intentà descansar sense aconseguir-ho.

(Orfeu, aclaparat i sorprés, s’amagà en un cistell

de jacints, lilàs, roses, narcisos i clavells).