Ens hem aprofitat de la complicitat de la lluna
per omplir-nos les butxaques de rebel·lia.
Hem donat vida a les parets de la nostra perifèria,
ens hem revoltat contra el gris dinàstic.
Pinzellades al lliure albir.
Barreja de vermells, ataronjats,
indis i violats.
Cromats bruts i crus.
La bellesa de l’espectre,
tot d’una.
Els grills, en orquestra simfònica,
arrangen l’escena cridant les consignes
camp enllà.
Parlen de llibertat, de respecte,
de dignitat, i molt més.
Qui sap si a l’alba
les parets enlluernades acompanyaran
les aixades dels nostres aborígens.
Qui sap si a l'endemà
els nostres somnis, les nostres ànsies,
moriran entre enderrocs
de supèrbia i poder.
No ho sabem pas.
En aquesta nit, però,
les mans ens delaten.
Vermelles, ataronjades,
índies i violades.
Entrades
