Hi ha onades que endevinen la llum.
Hi ha bressols de nits que encalmen els delers.
Hi ha passes que, amb tot, arriben al final.
Hi ha el teu cos que escaliva el meu desig.
Hi ha turments que baixen per graons de pell.
Hi ha trista gent que torna a casa, de nit, cansada de foradar estrelles.
Hi ha sorolls que pugen silenciosament costeres de violins.
Hi ha, a hora foscant, ulls de mirada trista que es perden en l’eternitat.
Aquest poema meu està inclòs en la publicació dels XXXI premis Picassent.
(La il·lustració l'ha triat l'editorial)
Entrades
