[UN COP I UN ALTRE COP, ...]

 (Imatge no identificada presa de la xarxa)

Un cop i un altre cop, pujo el poema
costa amunt de la veu. Potser la pedra
quedarà en equilibri i el poema
trobarà els noms perfectes del Poema.
Però l’onada (es) trenca a cada onada,
l’onatge recurrent d’un mar que intenta
sortir de si mateix i que hi fracassa.
Els noms no diuen res més que el que diuen.
Obligar-los a dir el que vull que diguin
m’ha fet merèixer el càstig d’impossible.

 

Carles Camps Mundó 

Desig de veu

Edicions Saldonar, 2021

Més sobre l'autor, ací

[SABIA NOMS QUE EREN...]

(Imatge pròpia)

Sabia noms que eren iridescències

i travessaven jardins. Sabia indrets

on creixien en majestat les meravelles

i els nèctars substantius dels clars de lluna,

on creixien les papallones de la imaginació.

¿Ara quin frenesí m’ha empès

inevitablement

cap a presidis encerclats d’herba negra?

Plou sense treva ni pietat dins grans silencis.

Antoni Vidal Ferrando

Si entra boira no tendré on anar

Proa Edicions, 2022

Més sobre l'autor, ací 

LA TEUA PARAULA

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

PALAVRA TUA

 

cada palavra tua

é agora uma ilha

 

um minuto mágico

de matar silêncios

 

cresceu-te no olhar

um lugar de adeus

 

e dizes os nomes

dás-nos os gestos

 

que, afinal,

te ferviam no coração

---

LA TEUA PARAULA

 

la teua paraula

ara és una illa

 

un minut màgic

per a matar silencis

 

et creix als teus ulls

un lloc de comiat

 

i dius els noms

ens dones els gestos

 

que, al cap i a la fi,

et bullien al cor

Gil T. Sousa

Falso lugar

2004

Més sobre l'autor, ací i ací

[Traducció del portugués feta per mi]

HAPPY END

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

HAPPY END

 

La nostra carn contra el quitrà
estampant a l’infinit els nostres noms
i la carretera                   fracturant-me
amb el gasoil amb què em perfores.

I els teus motors dins el meu cony
propagant l’adolescència, vastitud
amb què ejacules tot l’Amor,
tota la còlera del món, contra el quitrà,
sentenciant el final d’aquest viatge.

Tu i jo! La temeritat del jovent
idolatrada a la cuneta, enravenada
a la impotència de dos cadàvers
mirant-se, un davant de l’altre,
l’eternitat als ulls, immòbils,
devorant-se pel silenci
20 segons després de l’accident.

Tu i jo! A l’horabaixa que declina,
just al cim: la plenitud. Ajuntant
els nostres dits, grocs, de nicotina.
Tu, el continent, la glòria. Jo, l’arxipèlag
colonitzat fins les marees. I l’espai
que es deforma davant nostre
adherint-se al llegat que hi deixem:
misericòrdia en massa
per dues icones pubescents.

La nostra carn contra el quitrà
celebrant-nos, a tu i a mi.

Paula S. Piedad

Afàsia

Adia Edic ions, 2020

Més sobre l'autora, ací

NOMS

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

NOMS

Dius el mot aigua i endinses els dits

al cor de l’arena. Pronuncies el mot sal

i t’empolsimes amb pebre negre el vapor

del plat. Adéu, i dintre teu demanes

que es faça etern l’instant.

Insistim a posar noms a les coses; elles,

tanmateix, mai no reconeixen allò

que les anomena.

Christelle Enguix

El cor del minotaure

Ed. 3 i 4, 2009

Més sobre l’autora, ací

DO DE L'ARGUMENTACIÓ

(Chete Lera interpretant Creont)

DO DE L'ARGUMENTACIÓ 
                  a Montse Ferrer, G. Lluch i R. Escrivà.

Els Vigilants han dit: la Veritat 
viu al Temple, seieu-vos i calleu. 
Jo, però, us dic: cap paraula té preu, 
cap jou dóna alé al cor del derrotat, 

cap brou sacia els Creonts solitaris. 
Mai no han sabut que la mel més dolça 
neix del perfum que la vida espolsa 
i no la mengen ni Botxins ni Sicaris.

Vull que tots sapigueu que, testimoni 
o encausat o sotjat o empresonat, 
seguiré els noms més esvelts i més rics 

com si fóra un gelós i ardent Dimoni. 
Car sols es vencen els fats i els enemics 
amb l'honor i el mot prests per al combat.

Manel Garcia Grau

Els dons més ebris

Aula de poesia de la Facultat de Filologia de València, 2006

Més sobre l'autor, ací

PASSEJAVA LA MEUA SOLEDAT...

(Imatge pròpia)

Passejava la meua soledat sense tu

pels carrers i els jardins, t'escrivia aquests versos,

el teu nom als diaris, ara que ja no hi eres

i volia el temps tot per a viure'l amb tu.

I m'omplia l'orgull d'haver-te estimat tant,

i, amb tu, tantes més coses: la joventut, la vida,

els trens a mitja nit, cossos d'agost i nard.

Vaig sentir quant cert era: per a saber d'amor,

per a poder aprendre'l, s'ha d'haver estat sol

i s'ha d'haver tastat un mateix amor sempre

en cent diferents cossos. Així vaig encetar

escrits vius plens de noms, les obres del meu temps,

un temps on estimar fou fonament i centre,

temps jove que tancava l'amor que m'oferires.

Gaspar Jaén i Urban

Fragments

Eliseu Climent, editor; 1991

Més sobre l'autor, ací.

POEMA AMB DATA (LXI): 24 D'ABRIL

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

                                                       —Carme—

Creixia la volubilitat de les teues ones

en l’aire sorprès pel dia i allò ocult,

foscament has iniciat un ball antiquíssim

i no saps com ni quan l’acabaràs.

La música, com l’aigua, t’amara tota,

tota la pell, tots els ulls, tots els cabells.

Calenta la migdiada es fa teua al brancam

florit per la teua mirada, sols per a tu.

Oliveres d’un goig immòbil o nu

esclaten enceses per un gregal admirable o dubtós,

mentre s'ou, indeleble i llunyà, un càntic

caminant sobre els carrils de poble en poble.

Ni lires ni violes, sols l'aspror ancestral,

com una comanada immemorial i calenta.

Un crit de sorpresa i un alegre espant

de paraules i noms íntims, superbs, bellíssims.

Alexandre Navarro

Desgracià la pluja les banderes

Editorial Germania, 1995

Més sobre l'autor, ací i ací.