[SI NO T'ESTIMÉS MÉS...]

(Pintura romana. Anónimo. La cortesana, escena de una comedia de Plauto. Procedente de Herculano.
Museo Arqueológico Nacional. Nápoles. Italia.

XIV

 

Si no t’estimés més que els meus dos ulls,

Calvus preciós, t’odiaria, igual

que a tu Vatini, pel que m’has regalat:

què he fet o què he dit jo perquè em mereixi

ser fustigat pels més dolents poetes?

I al client que t’envia tals blasfèmies

que el castiguin els déus amb mals esgarrifosos!

Si aquest superb regal te l’ha fet Sula,

el mestre, com sospito, no em sembla malament,

sinó que em plau i crec molt convenient,

que el teu treball obtingui recompensa.

Per tots els déus, quin llibre més horrible!

Gai Valeri Catul

51 poemes

Adia Edicions, 2024

Més sobre l'autor, ací

[Traducció d'Eduard Sanahuja] 

POEMA

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

POEMA

Cuando se acaben estas noches

en las que yo estoy sola y tú estás conmigo

cuando se acaben estas cosas

del destino,

cuando se acabe

lo que nos hemos dado para siempre:

no me odies;

recuérdame inocente,

y volveremos juntos al poema.

---

POEMA

Quan s'acaben aquestes nits

en què jo estic sola i tu estàs amb mi

quan s'acaben aquestes coses

del destí,

quan s'acabe

el que ens hem donat per sempre:

no m’odies;

recorda'm innocent,

i tornarem junts al poema.

Carilda Oliver Labra

Una mujer escribe

Ediciones Matanzas, 2012

Més sobre l'autora, ací

[Traducció pròpia]