EMPREMTES

Tota tu, perfil de poesia, lluites contra el buit amb la paraula plena. Qui escolta? Qui et demana? Ets tu sola en la nit dels poetes. OLGA XIRINACS
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Viatger. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Viatger. Mostrar tots els missatges

diumenge, 27 de setembre del 2015

COM ULISSES

(Imatge no identificada presa de la xarxa)
De retorn a casa, el viatger guarda
a la mirada blaus intensos d'aquells mars
que va navegar Ulisses, verd d'olivera.
Per moments l'estiu, ardit guerrer, emula
aquell antic periple que ens configura.
Restem enllaçats com la nit a la fosca
a la llegenda del mariner. Pelegrins
incerts nosaltres també plens d'aventures,
sense Circes ni Cíclops. Reduïts
els nostres dies a la condemna
de guanyar un plat de llentilles,
arrossegar el tedi de les hores
                                       i un horitzó planer.
Abocats a una jubilació alimentícia,
casa amb xiprer, oli a la taula,
algun llibre per llegir, converses,
l'alé càlid dels amics i un gos
que ens reconega i ens lladre alegre
                                      quan arribem a Ítaca.

Imma López Pavia
Santuaris
Ed. Denes, 2015
Més sobre l'autora, ací

dissabte, 14 de juny del 2014

VIATGER

(Imatge no identificada presa de la xarxa)
Profunda saviesa
del viatger,
 sempre a l’encalç del sol!
Gemma Gorga

El pas del viatger és sempre fugisser
com una fuetada de llum en esmorteir-se el sol
finalment rere les muntanyes.

El viatger enfosqueix i a cada pas
s’ompli de silencis. Només reté en la memòria
un dolor perfumat, una resignada decepció.

S’afona a poc a poc com ànima de pols
que perd els seus crepuscles
en la immensitat de la nit.

Sap que quan avança pel bosc d’utopia
ja no hi resten passos al darrere
doncs es trasmuden en fulles d’oblit.

També sap, però, que la quietud,
no és alternativa a la vida.
Cal recórrer-la sobre cavalls salvatges,
sempre a l’encalç del sol,
             sempre a l’encalç de la llum.

Jesús Giron Araque
Llibre de contemplació
Ed. Germania, 2013


dimarts, 10 de gener del 2012

SOLITARI VIATGER

(Imatge d'Albert Buzzi, presa d'ací)
A la deriva,
                   des de la nau fugissera,
arrecerat en l’embranzida fosca
del fil de les hores
no blasmaré records.

Assetjaré les platges
                                   del capvespre
on les ones de la passió
han dipositat les seues algues seques
sobre l’arena enterbolida.

Després, desdibuixat,
    m’amagaré
en les recòndites entranyes
del silenci.

Finalment,
                      una acollidora lluna
                      novíssima,
potser,
em guarirà en el meu nou deliri.