ATZAR
El món és, per a tu, fosca matriu,
domini de l'atzar, rodó silenci.
I s'entela, al mirall, la teva imatge:
geometria d'ombra,
pla tangent a l'esfera,
papallona que vola cap als somnis,
adolorit germà, de vida efímera.
Narcís i l'altre
Edicions
62, 2001
Més
sobre l’autor, ací
Dimecres
Hi ha una llum diagonal que escapça, groga,
les finestres més altes de les cases.
En tarda laborable tothom porta
les cares més honestes com si res:
és el dia anodí l’indret perfecte
per descobrir ulls amables, bons auguris,
lletjors reals, records de nit d’insomni.
Em sé viva aquests dies, vaig perduda,
eficientment mediocre, en el punt mig
entre la irrellevància i la mentida.
Mentre espero al semàfor com tants d’altres
encara amb el dinar viu al record
i aquella somnolència de les tres
sé que ningú sabrà que no tinc rumb.
He estat anys sense èxit en l’intent
d’esborrar-me sencera per guanyar
mil escales de gris en una feina.
He aconseguit els grisos —no l’oblit.
Penso que, igual que els altres, jo també
sé travessar els carrers sense consciència;
només em queda un dubte, que m’amago:
Pot ser que si jo veig en els seus ulls
preocupacions puerils i grans tragèdies
en mi veuran el buit, el blanc, els ossos?
La llum igual
Pagés Editors, 2025
Més sobre l’autora, ací
PANDORA
De no pronunciar treva,
la insurrecció dels enigmes
per sempre.
De no bategar escletxes,
una màquina de formular oracles
prega en bucle,
barboteja.
I bateja
amb ambigüitat semàntica
les noses.
Tots els mots enraonats
que descarregues
fugen en pànic d’una capsa.
Obertes les mans al llindar
de les coses,
pentinar el tornaveu
a les palpentes.
Neuma
Bromera Edicions, 2025
Més sobre l’aurora, ací
Metafísica
Tan clara i blanca
aquesta llum de finals d’estiu!
Tan nítides les arestes de les coses!
Negres, tan espesses, arreu, les ombres!
Ni un plomissol
en aquest blau tan fondo,
tan dens, també de no res!
Té peresa l’aire ardent i pla.
A penes un perfum de farigola exhausta.
Tot és ple d’un buit impalpable,
absència de pes,
com una vella fusta surant
damunt de la pell impalpable d’un estany
Llum de tardor
Pagès Editors, 2025
Més sobre l’autor, ací
Campo de’ Fiori
La llum del sol i la claror de l’aigua
desvetllen l’esperança d’aquest nou dia
que s’obre majestuós
—pètals de llum sobre un mar de pedra—
com una plaça d’àmplies proporcions
o com un camp de saba, de sang i temps
que batega com el secret atzar dels amants.
Una olor verda ascendeix des de la terra
i travessa les cuirasses de les lloses
per posar-se als llavis que pronuncien
les justes paraules; les necessàries
perquè aquest matí quedi per sempre
cosit als pergamins de la memòria
i als miralls invertits de la retina.
Els colors reparteixen pinzellades de llum
en grapats de foc, de flames
que perdran l’encesa tenacitat de ses cendres
als abeuradors d’una aigua adormida.
Però aquest matí, encara,
aquests pètals rivalitzen en bellesa
amb la dona que mira cap a mi i em somriu
amb la llum del sol i la claror de l’aigua
cercant els arcs primaverals dels seus llavis.
Quadern de Roma
Pagès editors, 2025
Més sobre l’autor, ací
Com ve un poema
La llei de gravetat no fa poemes.
Els versos deixen ditades hepàtiques,
un solc de segles desconeguts,
un esquitx d’ànima i, quan maduren,
fan pontar la branca. Ningú explica
per on i com venen els poemes.
Sabeu què? Que vinguin d’allà on sigui
si tenen una mare, si ovulen i consagren,
placenta enllà, transsubstancials.
I si honoren la paraula, si la honoren,
donem-los tipografia ígnia i desem-los
entre el dret romà i la geometria.
Llum enemiga
Pagès Editors, 2025
Més Sobre l’autor, ací
Pregària
sobre el banc del parc Güell
El
cel és alt de tan blau. El mar hi puja sense fi.
Tu
n’ocupes la part alta. Jo vago cec per l’ací.
Deixa
que el banc arrenqui el vol
i
amb cor dejú, t’amoixaré el llom.
Blanc,
blau és el mantell, la pell
per
al teu preuat amic.
Barcelona sense data
Editorial
Café Central, 2025
Més
sobre l’autor, ací
Garoina
La
pell primera era d’escorça, tu
hi
posaves la mà, el palmell tan tebi.
Però
te n’oblidaves, contemplaves
el
cim de la muntanya enllà del bosc.
La
segona era feta d’adamàntium:
l’aeròlit
solcà, ardent, l’atmosfera
i
per obra de l’home esdevingué
aquesta
superfície impenetrable.
La
tercera, de fina cel·lofana
transparent,
crepitava a l’embat mínim
de
qualsevol cop d’aire, o cap alè.
A
dintre, la garoina migpartida
parava
la carn lassa de la nafra
al
rasclet inclement de la cullera.
Cants d’amor advers
Editorial
Café Central, 2024
Més
obre l’autor, ací
Febrer
de tranquil·litat
llebeig mut dens de salina
ocells blaus als farallons
la lentitud del far fals
horitzó amb vaixells de càrrega
verni de llim de petroli
el tremolor insolent
les llisses a la deriva
remor de llaüt anònim
l’olor humil a les mans.
Hivern humil
Adia
Edicions, 2025
Més
sobre l’autor, ací
L'obra de El cau de Calpurni està subjecta a una llicència de Reconeixement-No comercial-Sense obres derivades 3.0 Espanya de Creative Commons. Creat a partir d'una obra disponible a calpurni.blogspot.com. Cal citar sempre la procedència
Entrades
