VEU DE NIT

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

VEU DE NIT

 

La nit va dur l’harmonia de la teva veu,

deixant-la caure, lleu, mansa capa de sorra,

bàlsam per les cremades infligides al cor

per la tossuderia d’acomplir infinits llistats,

inútils pel camí principal,

imprescindibles per engreixar el silenci

traginat, sense pensar, dins nostre.

Llavors la veu, feta sentit,

recordà la cadència de l’aigua en calma,

acaronant les arestes vives de la pedra

i quedà perennement gravada

en el full marcat d’un grapat de versos.

Nati Soler Alcaide

Les dents de la pluja

Bromera Edicions, 2011

Més sobre l'autora, ací