Amor cortès
Hom que no saps i desitges
só jo, que, en alba enutjosa
fugí prest, ombra confosa,
deixant-te l’amor a mitges.
No despotriquis de mi
entre els braços del gelós,
que tornaré, sigilós,
i et tornaré a seduir.
Mes no em preguis nom, Midons,
que l’orella sempre hi és
dels molestos lausengiers.
Ama’m sense condicions!
El furgatori
LaBreu Edicions, 2019
Més sobre l’autor, ací
A vegades l’ombra
se m’enganxa als cantons,
se’m nua per traus i blaus,
de tot sender em deslliga,
i haig de girar cua, quan tiba,
cap a aquell cantó enlluernat
de mi per recollir-la i sargir-li
punt per punt cada forat,
perquè ser sol em torne
pas i mida, muda i vol de ser
ombra, sencera i meua, i vida.
Nectari
Edicions del Buc, 2016
Cap paraula no traspassa la foscor,
Cap déu no alça la mà,
Allà on mire
La terra s’hi amuntega.
Cap forma que s’endevine,
Cap ombra suspesa.
Contínuament escolte:
Massa tard, massa tard.
---
Kein Wort bricht ins Dunkel –
Kein Gott hebt die Hand –
Wohin ich auch blicke
Sich türmendes Land.
Keine Form, die sich löset,
Kein Schatten, der schwebt.
Und immer noch hör ich’s:
Zu spät, zu spät.
Poemes
Edicions del Buc, 2023
Més sobre l’autora, ací
[Traducció de Lola Andrés Pérez i Anacleto Ferrer Mas]
per davall de les ones,
res que m’espente
a embrutar-me de pols,
a tocar amb un dit
la mar que he rejuntat
amb el cabàs
del deliri adormit.
Com escabussar-me
sense trencar l’horitzó plaent
on els blaus es fonen?
És de sol aquesta espurna
que balla entre l’aigua
i la pell gebre d’anhel.
La
costura del magma
Onada Edicions, 2026
Més sobre l’autora, ací
sols hi ha una música
d’aigua que perdura
en els paranys de la meus pensa:
el regalimar verd de la teua mirada.
més enllà, tot s’esquerda
en un enrenou
sense rostre ni final,
la indiferència d’una ombra
devorada per l’oblit.
com són d’invisibles
els signes de la pell
per a ensinistrar-los
en un poema!
Anells concèntrics d’aigua
7 i mig Editorial de poesia, 1998
Més sobre l’autor, ací
ATZAR
El món és, per a tu, fosca matriu,
domini de l'atzar, rodó silenci.
I s'entela, al mirall, la teva imatge:
geometria d'ombra,
pla tangent a l'esfera,
papallona que vola cap als somnis,
adolorit germà, de vida efímera.
Narcís i l'altre
Edicions
62, 2001
Més
sobre l’autor, ací
Tan terrible
Tan terrible com el poema
que ha perdut la música,
tan terrible com l’etern foc dels déus
que no serà mai cendra,
tan terrible com la paraula,
com l’escletxa del malson
per on s’escorre l’infecte orí que mulla
els blancs llençols de la nit.
Tan terrible com l’iceberg a la deriva
de la mort.
Tan terrible com l’amor:
un destí sec de sols
arrencat a les arrels de l’ombra.
El
llamp en la lluerna
Perifèric Edicions, 2021
III
Dins una llum defallida
amb fatiga es desperten les ombres
per poblar els cantons,
per dansar damunt les parets.
Un fràgil cos
acarona amb els dits
un arbre esqueixat
perquè brosti
un temps divers,
l’arç blanc en les bardisses estiuenques.
En l’aigua polida
lliuro les mans
vers tu que jeus,
lleu com una fulla,
en el teu somni indivís
d’ulls clucs.
Ad una luce frustata / a fatica si destano le ombre / a popolari gli angoli, / a dnazare sulle le pareti // Un esile corpo / al tatto saggia / un albero spezzato / perché ramifichi / un tempo diverso, / el biancospino sulle siepi estive. // Nell’acqua levigata / libero le mani / verso te ge giagi / legera com una foglia / nel tuo sogno indiviso / di chiussi occhi.
Ombres dibuixades
Café Central / Llibres del Segle, 2020
[Traducció d'Antoni Clapés i Lluís Servera]
SI
Si la raó em paralitza que
no em deixa ni pelar patates
me les fotré amb pell i tot
Follia, encén el foc
amor, agafa el càntir
vés a la font
que tenim gana
La lluna ens farà llum
les branques ombra i ens diran el què
I quan ja bulli
el muntanyam s’estremirà
s’escarrufarà el cel i
miolarà la pell
A la raó
Edicions 62, 2024
Més sobre l'autor, ací
Quan el crepuscle s’inclina
perquè algun mussol llunàtic
descorri la greu cortina
i mostri els ulls i el viàtic
a la víctima propícia del desert...
L’udol emfàtic de la guilla...
La perícia del vident del frenopàtic...
Una ombra escorre els granets
superficials (pels indrets
més inhòspits va fent pista);
l’ombra que cerca un matoll,
el peu descalç, l’ull de poll
profà d’en Joan Baptista.
Escola italiana
Edicions 62, 2024
Més sobre l'autor, ací
ni estels ni lluna en bosc de serps.
l'hostal és buit, la porta closa
passejo interrogants
a l'ombra del castell del desconcert.
lladrucs,
cap més resposta.
per què n'hauria d'esperar alguna altra?
jo sóc la lletra que comença el joc,
i en reconec la por i el que m'hi jugo.
camino de punteres
pel vidre de la llum que filtra el dia.
Tornar és lluny
Edicions Proa, 2013
(Imatge no identificada presa de la xarxa)
CRUI
Sovint va així:
un eriçó
travessa la carretera:
l’esclafen prest
o tard.
S’esquerda en sec, el camí.
I tu no saps quan ni
a quina sala
de metge veuràs
un esvoranc a davant teu.
O una ombra lletja en una radiografia.
O la mirada de presagi d’un ca
que et lladra de dins un cotxe.
Hi cauràs i no en sabràs sortir.
Lladraràs sense que et sentin.
Semblaràs desconeguda de tots:
sols una taca que torna menuda
mentre s’enfonya clot
endins.
No record cap detall d’aquella sala d’espera:
només el vertigen d’intuir el
crui.
Rastre de plata
Adia Edicions, 2023
Més sobre l'autora, ací
tot escrivint el silenci
i ets full blanc
sense ombra,
murada que sagna (sempre):
afany de ser un altre. L'altre.
Destret
Emboscall, 2003
(Imatge no identificada presa de la xarxa)
Tanco els ulls plens de nits.
Gronxant la memòria callada,
els pètals ocults del silenci.
Calla la música del dia
dibuixant flors d’ombra i llum
com una pregària inacabada.
Jo també em dibuixo
clarobscurs silents
a la memòria de l’ànima.
Pols a les sabates i petjades al cel
Ed. Neopàtria, 2022
Més sobre l'autora, ací
L'obra de El cau de Calpurni està subjecta a una llicència de Reconeixement-No comercial-Sense obres derivades 3.0 Espanya de Creative Commons. Creat a partir d'una obra disponible a calpurni.blogspot.com. Cal citar sempre la procedència
Entrades
