 |
| (Fotografía de Miguel David) |
Talla el secret la llum del record
com talla el primer raig de l’alba
el vidre negre, dur i estrany de la nit.
Amb hores perdudes de salabror,
esgarra el record les cortines gastades
de l’estança del silenci amenaçador.
Guarda el silenci els gestos i les mirades
en la profunditat dels sentiments
com els núvols amaguen el seu secret.
Entrades
