SOM TANTÍSSIMES

 

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

SOM TANTÍSSIMES

 

De nit, blanques, 

molt silencioses. 

Som tantíssimes! 

 

Les nostres veus 

agafen fort les 

nostres mans. 

 

Ningú ens sent, 

som com la pols 

cega i muda; 

 

sorda, de vegades. 

Ningú ens veu 

som partícules. 

 

Éssers estranys, 

imatges fòssils 

de mons llunyans; 

dels nostres cercles, 

cercles mundans. 

 

De mare naixem, 

d’aigua som, 

i morirem sense ella. 

Filles, per sempre. 

 

Som la llavor del nostre fruit, 

que arrela i creix. 

Som la llavor del nostre cos 

en perill d’extinció.

 

Tu, jo i ella 

serem per sempre. 

Tantíssimes! 

 

Avui dia D i hora H despertam. 

Demà el món ja serà nostre! 

 

Joana Abrines

Amb accent a la neutra (Antologia)

Lleonard Muntaner, 2014

Més sobre l’autora, ací

[TINC SOBRE ELS PEUS...]

  (Imatge no identificada presa de la xarxa)

             Tinc sobre els peus
la cendra
           per apagar la flama
                      de la pregunta.

        Respon a l’ombra
que encega el ritual.

        Digues el buit
quan neixi la llavor.

                      Si no li creixen
ales al camí

¿com serem papallones?

 

Eloi Creus Cassassas

Afrau

Edicions Bromera, 2023

Més sobre l'autor, ací

BIDEZIDORRA / SENDER

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

BIDEZIDORRA

 

Badira saihestu ezineko zauri-bidaiak.

lnora eramango ez gaituzten erromesbide lausoak.

Deserrira. Abaildutako arima hilberrien antzera.

Ezustean, aspaldiko zure baitarekin bilduko zaituzten berbak.

Zabiltza adi!

Inarrosten den bihotzak ez du etsiko.

Danbada Ieun bezain bareari ezin egingo diozu muzin.

Orbelean zimeldua dirudien haziaren indar isila.

Requiem doinu doilorra biziari kateatuta.

Rapsodaren indar lotsatiaren astindua.

Agerikoa ez den oihartzun kutxaren gidari xumea.

---

 

SENDERO

 

Periplos de heridas, inexorables.

Peregrinaciones empañadas que no llegan a destino.

Destierro. Recién nacidas almas abatidas.

Palabras que, inopinadamente, reconcilian con la esencia más intima.

¡Alerta!

Un corazón que se estremece nunca abandona.

No podrá desdeñar el suave y calmado estruendo.

Fuerza silente de una semilla que parece marchita en la hojarasca.

Sonido despreciable de un réquiem encadenado a la vida

Sacudida de fuerza tímida del rapsoda.

Humilde guía de una caja de resonancias invisible.

---

SENDER

 

Periples de ferides, inexorables.

Peregrinacions entelades que no arriben a destí.

Desterrament. Nounades ànimes abatudes.

Paraules que, inopinadament, reconcilien amb l'essència més íntima.

Alerta!

Un cor que s'estremeix mai abandona.

No podrà menysprear el suau i calmat estrèpit.

Força silent d'una llavor que sembla marcida en la fullaraca.

So menyspreable d'un rèquiem encadenat a la vida

Sacsejada de força tímida de rapsode.

Humil guia d'una caixa de ressonàncies invisible.

Asier Maia Anabitarte

Dins d'Antologia Poetikoa / Antología Poética 

TarQus Editorial, 2021

Més sobre l'autor, ací i ací

[Traducció al català feta per mi a partir de la de castellà  feta per l'autor]