COBLA

 

(Imatge pròpia)

Cobla

 

Tota paraula neix d’un llarg anhel

que s’afina en el torb i empeny l’allau,

i en fondre’s busca el riu i n’és l’esclau,

fins que s’hi espilla, infús, el blau del cel.

Gran risc és barbollar, prop del parany,

perquè enllà del parlar foscant i estrany

llengua evident es gira en desengany.

 

La llum volàtil fuig, en l’airecel,

mes si l’escrius, el somni es torna brau

i t’és diví l’atzar que tira el dau

i en lloc del sis concita un bell estel.

Si vols remoure el rastre de l’engany

tot serà absurd, privat de foc i afany,

i trist viuràs, com qui s’aboca al plany.

 

La parla és la masia del rebel

que baixa al gorg, pels balços de l’afrau,

i del casull ronyós en fa palau

i del deliri acerb raó de mel.

El cant deleja el gorg que ve d’antany.

No en veus les clares aigües? Fes-t’hi un bany.

Poua’n el fons. I crea, amb mots, l’estany.

Lluís Calvo

Vitralls

Edicions Proa, 2025

Més sobre l'autor, ací 

SATURN

 

(Saturn devorant els seus fills. F. de Goya. Museu del Prado)

Saturn

 

Venies amb les hores emboscades en l’ànsia

dels opiacis lents. Més alta esdevingueres

en cada esclat roent: si era oblit, el desig

es convertia en arma; si neguit, el cor brut

 

esmicolava el temps. Vestit de dol i infern,

el paradís burlava el teu dolor narcòtic.

I volà lliure l’àliga, guaitant la fe i l’ovella.

Però ara et cal triar entre el fang i el perill.

 

Obre’t el cos, amb ràbia, i admira’n la clivella

En algun lloc, dins teu, t’he devorat el fill.

 

Lluís Calvo 

Al ras 

Perifèric Edicions, 2007 

Més sobre l'autor, ací

 

MAUSOLEU

(Imatge noidentificada presa de la xarxa)

MAUSOLEU

Ignorem cada parla i cada greny.

Els pins són un incendi que ens fa humils

a l’hora altiva dels estius que ens corquen.

Només puc dir-te l’ombra si el migdia

allibera cels i ànimes que cauen

damunt la brolla eixuta de ponent.

Quin do t’abriva el dol, quan tems la fi?

El teu cor és la màscara dels somnis.

Tots els déus són apòstates de mi.

Lluís Calvo

L'espai profund

Edicions Proa, 2020

Més sobre l'autor, ací

TREMOLOR

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

TREMOLOR

Tots els cossos duen, apariada,

la seva dissolució,

com la ment corrompuda en cent mil fraus,

els estómacs plens de rots i viandes

o els pèls, rullats i blancs,

del semaler adormit.

Hem envellit, plegats.

I ara el malson ens fibla abans de jeure.

Però aquí estimem el tràngol sinuós

i els finestrals que s’obren

cap a una conversa sol·lícita i austral:

els pits enfora, la gropa alçada

i la remor dels foscos rapinyaires

amb el te fumejant al capdavall.

Tal vegada –¿qui sap?–

en l’última alenada compartirem

aquesta decadència extrema;

i per tu ja no serà sobrer,

ni cínic,

parlar d’amor etern.

Oh, l’amour n’est rien s’il n’est pas de la folie,

digué l’enginyer a madame Chauchat.

Prou saps, però, que ells

–els de l’infern–

ens miraran de cua d’ull

tot invocant la norma

i el concordat poruc.

I que enllà, de nou,

colgada d’una neu concisa i resplendent,

sentiran la ira dels cecs abans de néixer.

Car la felicitat no és un do,

sinó un dret.

Per això ens odiem,

voluptuosament,

els uns als altres.

Lluís Calvo

Al ras

Perifèrics Edicions, 2007

Més sobre l'autor, ací