EMPREMTES

Tota tu, perfil de poesia, lluites contra el buit amb la paraula plena. Qui escolta? Qui et demana? Ets tu sola en la nit dels poetes. OLGA XIRINACS
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Alè. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Alè. Mostrar tots els missatges

diumenge, 16 de novembre del 2025

[ENS HEM FET GRANS...]


(Imatge no identificada presa de la xarxa)

 

Ens hem fet grans per jugar en braços de jardins secrets. Reconeixes l’alè dels noms que no et sobreviuen i entelen el vidre amb àrees de miracle. Vivim perquè una mà ens acaroni amb la mateixa cadència d’aquest vent que tot just ara trastorna les banderes.

 

Antoni Xumet Rosselló

La justa mesura del fred

Café Central, 2025

Més sobre l’autor, ací

divendres, 24 de gener del 2025

CANT III

 


(Imatge no identificada presa de la xarxa)

Cant III

 

Potser ja ho he vist clar:

allò que no pertany al temps,

sempre ens corglaça,

en talla l’alè, ens eximeix de viure.

I així, presoner d’una burda xerrameca,

he descobert que la vida és somni

I, he creat, pres, remei en el silenci

per retrobar un Ofici de Ventades Noves.

 

Xavier Martín i Arruabarrena

Ofici de Vantades Noves

Editorial Neopàtria, 2024

Més sobre l’autor, ací

dimecres, 6 de novembre del 2024

[M'HAS FET ENCADENAR.]

 


(Imatge no identificada presa de la xarxa)

2

M’has fet encadenar. L’alè em gravita

tan dèbil, tan com flèbil, que cap nit

no m’arruixa ja el pèl ni en trau resquit,

i mal pes hi ha al teler si el tronc no esguita.

 

¿Qui em boixarà l’ullal hermafrodita

si em denegues la set que t’he fingit?

Jo sol no en sé; tinc el boç molt petit

i he desaprès a aprendre el que m’excita.

 

Si ara te’n vas i em redobles, cafit

de tu mateix, l’enyor que t’he absorbit,

no esperes que et cobege el que em tragita.

 

Vist que el cuc de l’auxesi el duc pansit,

hauré d’encomanar-me a santa Rita…

Quin oi, no haver nascut frare estilita!


Rubén Luzón

Segons manera

LaBreu Edicions, 2024

Més sobre l'autor, ací

diumenge, 25 de desembre del 2022

[NO QUEDA ALÈ]

 

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

No queda alè.

Les hores són vermelles

i el sabor metàl·lic del temps

engabia somnis en bressols de cristall.

Trenquem papers, arrasem promeses,

ens alimentem dels fum recremat

que altres boques no desitjaren.

Ens arranquem els llavis

i traiem a poc a poc el filferro

que ens ocupa les entranyes.

 


 

 

 

Silvestre Vilaplana i Bernés

Bagatge de tenebres

Tabarca llibres, 2008

Més sobre l’autor, ací i ací