L’aire verd que sorgeix de la nuesa
dels turons i dels arbres pren un vol
silvestre fins als vostres pits i us porta
en secret la claror més primigènia.
Les pedres mil·lenàries us observen
lluents per la calor; els arbres xuclen,
enamorats, els alens i fan brisa.
El món és un regal sublim, besau-lo.
La natura és el vostre guariment.
Una passió confidencial
Adia Edicions, 2026
Més sobre l’autor, ací
4
El batec del subsòl esborra el temps
amb un alè de boira perenne entre el cel i la terra.
El desig s’acumula en l’aigua de l’arrel
i els segles diuen lentament la cadència del món.
Tot ha de retornar a mi amb l’abrivament de la tempesta
i la nit centrífuga m’ha d’estirar les carns
fent-me presa de les seves llengües de bèstia.
El dolor és un funàmbul irat
a la corda fluixa de les meves venes.
La superfície rebrosta amb llucs de menta,
l’aroma càlida i dolça omple els racons de l’obaga
i recorda camins d’infantesa d’estius frondosos,
de sols madurs en les maduixes silvestres,
de dits que s’allarguen a l’encalç de la móra
indefensos encara a l’urpada de l’esbarzer,
clivellats de sang humida i tendra.
Al subsòl, però, encara predomina la foscor
quieta, eterna.
Terra
fonda
Cossetània Edicions, 2008
Més sobre l’autora, ací
Figura
El meu cor
pertany
a la grapa d'un ogre.
Anna Dodas
Al llit, ets un martell. I el martell una tarda de calor desgranant mol·lècules de fusta. Les pellofes que en sobren són la densistat que ara sento a les orelles. He d'impedir que esclati la cova. Et veig la cara vermella i els ulls brillants dels cops, et veig trencant alguna cosa que ja hi era, les teranyines que connecten els troncs vells, un món antic, i el ploure que els palpa i que hi és, com tu, a una distància de tres capes de pell. Quasi tot orifici supurant, a cor obert, amb residus de conversa entre les dents, i les dents punxants, advertint ser el blanc ple de bombolles fent-te els altiplans de l'os endins. I és tot vermella la piscina enterbolida per l'escuma, vermell d'un os que es desintegra havent deixat per sempre la geniva. Et palpo els llavis, fent-te el so de les dents, el so d'aquest migdia amb la nit dintre, el so i el xoc de tantes dents, de ser dins teu, de ser una forma cridada a enganxar-se a un sòl de fusta, de ser brillants i amb tan poc rostre a la nit porpra de calor que és un martell que és un oblit com els ulls obstinats en encastar-se a una fondària que he perdut, que se m'enfonsa.
Rusc
LaBreu Edicions, 2023
Més sobre l’autora, ací
Un món tallat a trossos
abanderats i sense
braços ni mans ni cor:
molts estats molt
petits, cada estat una falla
amb lleis d’estrangeria,
pasteres, morts de gana,
mercats negres de negres,
prostitutes de Rússia
rosses i escardalenques
blanques com un llençol,
clandestins filipins
sense papers, cagats
de por dins de les cuines
de restaurants de luxe
on mengen rics i riques
amb cullera de plata
cervells de simis vius.
Semen
Bromera Edicions, 2004
Més sobre l’autor, ací
(Imatge no identificada presa de la xarxa)
AQUEST ANY MISERABLE
serà molt recordat i molt amargament
VICENT ANDRÉS ESTELLÉS
Els rics s’havien fet més rics encara
i Roma vivia per damunt dels tributs,
però ningú no ho veia perquè hi havia pa,
molt de pa, per als pobres i circ.
Tot el món es reia dels poetes, criatures
innocents, i dels crítics, ocells de mal
auguri, perquè no veien la bondat
del sistema, l’únic possible, amb cabals.
Fins i tot, a València, les grans curses
i les festes s’organitzaven per a ofrenar
als déus i als patricis de la metròpoli,
els béns d’un poble que respirava feliç.
I eren atacats d’injuriosos els qui gosaven
qüestionar la virtut dels governadors,
estimats pels plebeus i, fins i tot, pels
esclaus, com un camp en primavera.
Però els devoradors s’ho van menjar tot
i van haver d’actuar de carronyaires.
No hi havia ja el pa dels pobres
i un dia els poetes van ser escoltats.
Fou, aleshores, quan començaren a eixir
els corruptes i les històries dels ineptes,
i pels carrers la gent s’indignava,
mentre els lladres s’aferraven al senat.
I tot, tot, feia riure, perquè els espavilats
eren ignorants davant la justícia, i feien
riure, si no fos perquè tot, ben mirat,
feia plorar als pobres, com sempre.
Capvespre de guerrers
Reclam Editorial, 2024
Més sobre l’autor, ací
ATZAR
El món és, per a tu, fosca matriu,
domini de l'atzar, rodó silenci.
I s'entela, al mirall, la teva imatge:
geometria d'ombra,
pla tangent a l'esfera,
papallona que vola cap als somnis,
adolorit germà, de vida efímera.
Narcís i l'altre
Edicions
62, 2001
Més
sobre l’autor, ací
La
frontera la marcava
un riu i un dialecte.
Travessar-la representava
entrar en un altre món misteriós
que es trobava a l’oest de l’est.
Jo, que venia del centre,
del cor muntanyós
de l’illa esquerpa,
m’enredava amb els mots
i amb l’entonació.
L’esquelet de la balena
compartia les voltes
de catedral amb el fetus
i el vampir.
Era un lloc perillós
i prohibit.
Només obrien les portes
un dia de cada mil…
L'illa dels arbres vençuts
Adia Edicions, 2016
Més sobre l'utor, ací
EL MÓN ÉS AQUÍ
[fragment]
El món és aquí,
i fora d’aquí, i dintre de mi
sento unes hèlixs de magma i pregària que mouen la Terra.
Endavant el món,
endavant el món, endavant els continents a la deriva,
aixecant Alps, Pirineus, Andes, Himalaies,
com aixeca aquest foc de tendresa i de música
els estrats més profunds i secrets de les ànimes!
Aquí, prop de petxines gegants
amb un fons evaporat d’aigua beneïda
on ja no es banya gairebé cap dit,
aquí, xop de record i de cançó:
tanta espera d’Advent i Nadal ja ha passat
i quin terratrèmol has sentit,
sinó una esgarrifança de tendresa?
Celebració del Vinyet
Viena Edicions, 2024
Més sobre l'autor, ací
OFRENA A SANT LLORENÇ
Quan la fosca s’esquinçava,
l’àvia m’ha dit que demani un desig.
Desitjo, doncs, que el món quedi reduït
a una petita capsa de sabates;
que el cel, mirall que tants cops m’ha traït,
n’esdevingui la tapa de cartró,
i que tu i jo hi romanguem a dins
i creem, junts, estels amb un punxó.
Els enyoooors
Viena Edicions, 2024
Més sobre l'utor, ací
.JPG)
(Imatge pròpia)
Hi veig àmfores repletes de vòmit
que em freguen la cama i estan calentes.
No em puc moure.
No tenc espai.
Amb un mirall m’obliguen a veure’m
envoltat de recipients antiquíssims.
Hi veig finestres amb cortines immòbils
perquè el vent ja no bufa mai.
No em puc moure.
Estic travat.
Entre dos llits i una barana
de zona urbana, banyada per la mar.
Hi veig roques escardades pel temps
pegades amb ciment de baixa qualitat.
No em puc moure.
Estic aferrat.
Amb cola viscosa i pudent
a un sòl argilós d’erms plans.
Un món nou
Editorial Fonoll, 2022
El missatger i les ciutats.
Edicions
Alfons el Magnànim, 1990
Més sobre l’autor, ací
(Imatge no identificada presa de la xarxa)
Somni
Idènticament que callar, respondre.
La peça que conviu de pressa
amb la separació de dir;
tot tan a punt de l’ara
que la grandària en surt ben tota.
L’essència avança de recules cap al món:
l’ofec idèntic
a respirar
que va dant somni a tot.
Poblament
Viena Edicions, 2023
Més sobre l'autor, ací
TERRATRÈMOL
La terra brama la set
a través de l’eixutor de les esquerdes
que pregonen l’ofec dels pulmons. Brama
la rígida convergència d’un sisme humà,
el sacseig d’una immensa negra nit
enlloc d’augurar cents anys més de món.
Fondària
AdiA Edicions, 2023
Més sobre l'autor, ací
(Imatge no identificada presa de la xarxa)
dos mil vint: primera meitat — sense cap
malaltia greu
sense
cap enemistat greu — de feina tanta com en vulguis
he
tingut carxofes patates — porros espàrrecs maduixots
taronges
nespres i cireres — he vist les alzines de Caldes
el
llarg carrer de Bucarest — i la placeta de Ceret
he
tingut l’amor d’elles dues — el frec a frec del dia a dia
he
llegit Pijuan i Jünger — i les poesies de Brecht
he
fet
Amor pur a La Seca — he enllestit una
altra novel·la
tot
això i de cop la pandèmia — i el món trastocat i girat
com un
mitjó
Elegies de Caldes
Edicions 62, 2023
Més sobre l'autor, ací
Entrades
Comentaris
L'obra de El cau de Calpurni està subjecta a una llicència de Reconeixement-No comercial-Sense obres derivades 3.0 Espanya de Creative Commons. Creat a partir d'una obra disponible a calpurni.blogspot.com. Cal citar sempre la procedència
