[SI NO T'ESTIMÉS MÉS...]

(Pintura romana. Anónimo. La cortesana, escena de una comedia de Plauto. Procedente de Herculano.
Museo Arqueológico Nacional. Nápoles. Italia.

XIV

 

Si no t’estimés més que els meus dos ulls,

Calvus preciós, t’odiaria, igual

que a tu Vatini, pel que m’has regalat:

què he fet o què he dit jo perquè em mereixi

ser fustigat pels més dolents poetes?

I al client que t’envia tals blasfèmies

que el castiguin els déus amb mals esgarrifosos!

Si aquest superb regal te l’ha fet Sula,

el mestre, com sospito, no em sembla malament,

sinó que em plau i crec molt convenient,

que el teu treball obtingui recompensa.

Per tots els déus, quin llibre més horrible!

Gai Valeri Catul

51 poemes

Adia Edicions, 2024

Més sobre l'autor, ací

[Traducció d'Eduard Sanahuja] 

ÒRBITES EN SINCRONIA

 

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

ÒRBITES EN SINCRONIA

 

¿Qui és aquest vell que veus en el mirall

i no et diu res de qui va ser perquè

s’ha oblidat, fins i tot, de la tristesa,

ni aquests llavis cansats de tant besar

només la icona d’un amor benigne,

ni l’última claror de cap al tard,

ara que sents com va marxant la vida?

¿Qui és aquest vell de rostre inconegut

amb faccions d’una mort massa propera,

el sobirà monarca de les flors

que es van marcint al centre del nou dia?

¿Qui l’home d’aquest temps que sempre et buida

de tot l'enyor que havies pressentit?

Cal que tanquis ja el llibre i cada pàgina

amb un vers infinit, profund, subtil

com la imatge del vell que veus, decrèpita,

en el fons del mirall que ara contemples

i que saps que, malgrat l’engany de viure,

des de l’inici ja va ser la teva.

Israel Clarà

Òrbites en sincronia

Edicions del Sud, 2020

Més sobre l'autor, ací

QUATRE ULLS

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

QUATRE ULLS
 
Em semblava més petit i pla,
sense perspectiva,
acostumat potser a veure’l buit,
com un simple objecte d’estudi,
perdut entre les pàgines marfades
d’un llibre de text oblidat,
dels que passen per la vida
sense pena i sense glòria.
Aquí, situat ara mateix
a l’epicentre de la celsitud,
m’impressiona la grandesa,
la majestuositat dels arcs,
la flama eterna dels recordats
i, sobretot,
em captiva la sensació viva
de ser-hi al teu costat,
deixant constància perenne
de la victòria incruenta
que és tenir el clasc del teu alè.
Des d’ara, i arreu,
Aboukir, Austerlitz, Jemmapes
i tu, sempre tu,
flames del record,
història no escrita
de la magnitud dels imperis
que es van aixecant dia a dia.

Jordi Cervera

Butte, gener a París

Editorial Meteora, 2004

Més sobre l’autor, ací

CORAL ROMPUT [FRAGMENT]

La meua contribució a la I Festa Estellés organitzada per Guaix, Horta Sud, coordinadora pel valencià.
[...]

Un dia escriuré un llibre, un llibre amb el teu nom:
ha d'arribar un dia que diré el teu nom secret,
un nom com una pedra de riu, assuavida,
un nom com una flor impensada en un marge,
un nom festiu de vinyes i el crepuscle en la mar,
un nom com un riu-rau amb les vocals obertes
i l'airet de la mar per la cal·ligrafia.
Dans l'ombre, dans les yeux, dans l'incendie du boix.
Recorde Dominique. I recorde la molsa
que creix entre les lloses del pati de Sant Roc.
Són unes lloses blaves, quasi blaves més bé.
Per l'un costat es veu la mar damunt els pins.
El tic-tac del rellotge, els papers del diari,
les inundacions en el delta de Po,
unes ganes amargues de tornar tenaçment
al meu Coral romput, i aquest dolor de cap
que no em puc llevar mai. Porte no sé quants dies,
porte no sé quants mesos sense escriure ni un vers.
M'han passat massa coses. Potser tot siga això.

[...]

Vicent Andrés Estellés

Les Homilies dÒrganyà (obra completa, vol. 6)
Tres i Quatre, 1982

Més sobre l'autor, ací i ací