EMPREMTES

Tota tu, perfil de poesia, lluites contra el buit amb la paraula plena. Qui escolta? Qui et demana? Ets tu sola en la nit dels poetes. OLGA XIRINACS
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Rainer Maria Rilke. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Rainer Maria Rilke. Mostrar tots els missatges

dissabte, 18 de novembre del 2017

EXISTEIX DE VERITAT EL TEMPS...

(Imatge no identificada presa de la xarxa)
EXISTEIX DE VERITAT EL TEMPS...

Existeix de veritat el temps, el destructor?
Quan al cimal en pau enfonsarà el castell?
Aquest cor que infinitament pertany als déus,
quan és que el violentarà el demiürg?

Som de debò tan angoixosament frangibles
com el destí vol fer-nos comprovar?
La infància, la profunda i plena de promeses,
a les arrels, més tard emmudirà?

Ai, el fantasma de la caducitat
travessa com un fum 
aquell qui amb candidesa tot ho acull. 

En tant que allò que som, els agitats 
valem entre les forces que perduren,
com una cosa per a ús dels déus.

Rainer Maria Rilke
en Noves versions de Rilke
Joan Vinyoli
Ed. Empúries, 1985

GIEBT ES WIRKLICH DIE ZEIT... // Giebt es wirklich die Zeit, die zerstörende? / Wann, auf dem ruhenden Berg, zerbricht sie die Burg?  / Dieses Herz, das unendlich den Göttern gehörende, / wann vergewaltigts der Demiurg? // Sind wir wirklich so ängstlich Zerbrechliche,  / wie das Schicksal uns wahr machen will? / Ist die Kindheit, die tiefe, versprechliche, /  in den Wurzeln — später — still?  // Ach, das Gespenst des Vergänglichen, / durch den arglos Empfänglichen  / geht es, als war es ein Rauch.  // Als die, die wir sind, als die Treibenden,  / gelten wir doch bei bleibenden  / Kräften als göttlicher Brauch.

diumenge, 20 d’abril del 2014

L'ARTISTA

(El pintor i la model, Picasso)
"L'artista està entre aquells que, amb un únic i irrevocable gest d'aquiescència, han renunciat a beneficis i pèrdues: perquè no existeixen ja ambdues coses en la llei, en el domini de la pura obediència".
Rainer Maria Rilke
El testament

divendres, 30 d’agost del 2013

EL TESTAMENT

(L'abraçada de Rodin, detall. Museu Rodin, París)
Viure en les abraçades només pot fer-ho qui pot morir en elles; cadascú tria la seua permanència segons el gust (deixa que ho expresse amb aquesta frívola sensualitat) de la seua mort. El que espenta a aquells homes a la seua marxa errant, a l’estepa, al desert... és la sensació que a la seua mort no li complau la casa en què vivien; que no té lloc en ella.

Rainer Maria Rilke
El testamento
Alianza literatura, 2003
(Traducció feta per mi des del castellà)

dijous, 15 de setembre del 2011

NO ESCRIGUES POEMES D'AMOR

(Fotomuntatge fet a partir d'imatges no identificades preses de la xarxa)
NO ESCRIGUES POEMES D'AMOR
                           
                              Rainer Maria Rilke

Per què, Rainer Maria? Qui li impedeix
Al cor estimar, i qui decideix
Les veus que en el vers s'articulen?
Què ens imposa la gallina cega
De sumar infinit a infinit?
La tan llarga escala que vas pujar
S'ha trencat en el buit,
quan l'ombra
de l'Altre en els esglaons es repartia.
Al vertigen aeri del teu vol
Oposo jo la dimensió del pas,
Terrestre sóc, i d'aquest ésser terrestre,
Home em dic home, poemes faig.
José Saramago
Poesia completa
Alfaguara
Traducció feta per mi a partir de l'original en portugues