[ARRIBÀREM A L'ESTACIÓ...]

 

(Imatge pròpia)

Arribàrem a l'estació a les 4.15.
Fora, déu estava tristíssim
perquè a les esglésies es feien sermons d'amor
i, després, molta gent els escoltava
tenia por de vendre a preus massa baixos
allò que tots necessitàvem per viure.
I amb aquesta por
esdevenien rics. Eren els nous rics
que exhibien llurs automòbils
i llurs prostitutes
enfront dels altres homes
que cada dia morien una mica més
sota el treball servil mecànic,
Un sac buit.

 

Guillem Viladot
Urim tummim dins “Obra poètica II” 

Edicions del Mall, 1986.

Més sobre l’autor, ací i ací

L'ESTACIÓ

(Estació del balneari de Zestoa.
Imatge presa de www.guregipuzkoa.net. Fotògraf: Indalecio Ojaguren)

En un temps ja remot hi va haver una estació, aquí, 
portava el nom del balneari. Via estreta, 
edifici adornat amb pinacles, balconets, 
motllures de ciment, fanals i senyals de ferro esmaltat,
miniatura a l'ús i al gust de l'època. 
Ara és coberta d'esbarzers, el bosc se l'ha fet seva; 
sense vies, cauen posts rovellats amb el doblec dels anys. 
Dos túnels obren boques de catàstrofe i degoten l'aigua 
de pluges persistents. S'hi aventuren ciclistes. 
No obstant, el balneari és viu: hi ha carretera. 
Ja van morir tots els encants discrets 
que creuaven el pont baixant del tren: 
un pont que mor, també, rovellat sobre el riu, 
abandonat als anys que sepulten les vides.

Olga Xirinacs

Balneari del Nord

Ed. Òmicron, 2014

Més sobre l'autora, ací i ací