LA MORT DE LA PARAULA

(imatge pròpia)

LA MORT DE LA PARAULA

 

La mar s'ha eixamplat al davant nostre

i s'ha immobilitzat tota la llum

amb la paraula.

 

Altres dies, quan corries de sobte per la platja,

era l'altra il·lusió,

la més alta.

 

Vens amb la vida que te pesa

sota l'ungla esmolada

del temps

que ens ha llançat.

 

La mar blanca

del record més antic,

de la paraula

que el seny ens ha portat.

 

Vora la mar hi ha

un pols amarg de plenitud.

Un pols amarg de vida blava

que ens fa evidents,

que en fa veure l’objecte...

 

¿Quina vela,

quin vaixell s'aproparà demà,

quina terra pel lluny,

quina vida?

 

No vas capint. Solament vius

pels pols incommovible,

per la trista paraula que s'escapa.

 

El silenci

t'ha coronat de quietud.

Només un èxtasi,

només un sentit:

el fons.

Emili Rodríguez-Bernabeu

La platja

Diputació Provincial de València, 1968

Més sobre l'autor, ací

[EL DIA QUE VA NÉIXER...]

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

El dia que va néixer el germà

petit tot era misteri,

l’ambient entre la il·lusió

i la tensió contingudes,

els gran neguitosos.

Tu esperaves només

que et retornessin la mare.

Bel Granya

Síndria esberlada

La Garúa Editorial, 2020

Més sobre l'autora, ací

FAVOURITE RECIPE

(Imatge pròpia)

FAVOURITE RECIPE

(Recepta favorita)

Entreveig el llambreig del temps i el seu no-dir cert.

Construesc l'instant amb l'invisible del visible.

Fenc a la nit els colors del dia i la fressa de la brisa.

Visc les flames de l'horitzó i alhora la tremolor    

         de l'aigua que les apagarà.

[Ser és una necessitat raonable.]

Jesús Giron Araque

Hotel

Ajuntament de Mislata, 2019

BON ANY 2020!!!

LOS VIAJEROS

(Original escrit per Juan Gil-Albert.)
(Exposició "Equipatge de tornada. La biblioteca de l'exili de la Biblioteca Valenciana".)

LOS VIAJEROS

Desconocedores del destino que los conduce,
atentos a la llamada del mar que brilla ante sus ojos
como una misteriosa materia anonadada,
se pasean sumergidos en la fatalidad de su sueño.

Un claro sopor de brasas los envuelve
y les motea pómulos febriles con un agua de ansiedad.
Van bajo las pálidas palmeras del invencible estío
y las mariposas chinescas les aportan la fugaz ilusión de la lejanía.

Sólo tras muchos años habrán madurado sus infortunios
y desperdigados por tierra, unos y otros, 
agonizarán indistintamente en sus rincones oscuros
mientras aquí, estos grises ramajes indiferentes, continúan su [hastío.

Viajar es ir muriéndose lentamente,
pasando como en ascuas sobre la triunfante melancolía
e ir abandonando lo más inaprensible de nuestras tristezas
en esos lánguidos parajes que nos ignoran.

Juan Gil-Albert

Las ilusiones con el poema de El convaleciente

Imán, 1945

Més sobre l'autor, ací

POEMA AMB DATA (XCI): 13 FOCS, 13 ROSES

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

13 FOCS, 13 ROSES

Cinc d'agost, ens cal sumar

5 més 8, 13 ens fan

Cinc d'agost, Calor i Mort

Fresca collita de roges roses

Què impediren florejar

Jardí de sang

Roig de foc

Calor d'agost

Odi mortal

Eren 13. 13 foren,

Les Roses del jardí aquell

Què les tiges van talar

Sens permetre que el perfum

De sa flaire noble i jove

Fóra brollador de Vida

I exemple de Llibertat

Perguérem les 13 Roses

I milers més, ignorades

Per l’aterridor forfet

De no pensar i sentir

El que amb la “Llei?” obligaven

Però no es van adonar

Què en el fons d’aquella terra

13 Roses arrelaren

I en nova germinació

Són la nova floració

Del Jardí de l'Esperança

De Llibertat i Il·lusió

Què en aquest 5 d'agost

Recordem amb tot l’amor.

Víctor Iñúrria

“Pessics de vida”

Ed. Neopràtria, 2015

Més sobre l'autor, ací

POETES LLETRAEDETANS: VÍCTOR IÑÚRRIA

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

13 FOCS, 13 ROSES

Cinc d'agost, ens cal sumar

5 més 8, 13 ens fan

Cinc d'agost, Calor i Mort

Fresca collita de roges roses

Què impediren florejar

Jardí de sang

Roig de foc

Calor d'agost

Odi mortal

Eren 13. 13 foren,

Les Roses del jardí aquell

Què les tiges van talar

Sens permetre que el perfum

De sa flaire noble i jove

Fóra brollador de Vida

I exemple de Llibertat

Perdérem les 13 Roses

I milers més, ignorades

Per l’aterridor forfet

De no pensar i sentir

El que amb la “Llei?” obligaven

Però no es van adonar

Què en el fons d’aquella terra

13 Roses arrelaren

I en nova germinació

Són la nova floració

Del Jardí de l'Esperança

De Llibertat i Il·lusió

Què en aquest 5 d'agost

Recordem amb tot l’amor.

Víctor Iñúrria

Pessics de vida

Ed. Neopràtria, 2015

Més sobre l'autor, ací

HUCKLEBERRY FINN

(Imatge de Xavier Puig Alacuart presa d'ací.)

Un dia em vaig escapar del nostre pis,
m'estigueren buscant mil finestres.
Sé que ha passat el temps:
arribaran a dir-me que algú inventà el mar.
I què importa, si tens
un instant després de cada instant
i n'hi ha mil finestres trencades,
un univers desproporcionat,
un mar sense inventar.

(Traducció del castellà feta per mi)

Lorenzo Plana

Ancla

Ed. Pre-textos, 1995

Més sobre l'autor, ací.

SOMNIS

(Imatge pròpia. Grafit, platja d'Alboraia)

"...són les petites morts, terra amb la terra, molses i pinassa."

Olga Xirinacs

Alguns somnis moren joves.

S'obliden d'aferrar-se a terra 

i  no fructifiquen

(o tal vegada la terra és erma).

Altres vegades ensopeguen 

amb petites morts

que els desfan en boirines

i els confonen.

D'altres cauen 

com fràgils nius 

sacsejats pels vents

de la inconsistència.

Alguns, però, viuen eternament

alletats per la il·lusió 

de la innocència.