Cobla
Tota paraula neix d’un llarg anhel
que s’afina en el torb i empeny l’allau,
i en fondre’s busca el riu i n’és l’esclau,
fins que s’hi espilla, infús, el blau del cel.
Gran risc és barbollar, prop del parany,
perquè enllà del parlar foscant i estrany
llengua evident es gira en desengany.
La llum volàtil fuig, en l’airecel,
mes si l’escrius, el somni es torna brau
i t’és diví l’atzar que tira el dau
i en lloc del sis concita un bell estel.
Si vols remoure el rastre de l’engany
tot serà absurd, privat de foc i afany,
i trist viuràs, com qui s’aboca al plany.
La parla és la masia del rebel
que baixa al gorg, pels balços de l’afrau,
i del casull ronyós en fa palau
i del deliri acerb raó de mel.
El cant deleja el gorg que ve d’antany.
No en veus les clares aigües? Fes-t’hi un bany.
Poua’n el fons. I crea, amb mots, l’estany.
Lluís Calvo
Vitralls
Edicions Proa, 2025
Més sobre l'autor, ací
Entrades
