AFRODITA

 

(El nacimiento de Venus. Sandro Botticelli, detall)

Afrodita

 

Gotes de sang fecundaren les ones

per salvar l'amor pur i el matrimoni.

Es casà amb Hefest, lleig com un dimoni

s'enamorà d'un entre les persones.

La més bella d'encant irresistible

de Paris va rebre la poma d'or

a canvi d'Helena com a tresor

i provocà la lluita irredimible.

L'escuma se n'engolí la infantesa,

tanmateix la mar fa forat i tapa,

seguirà sent la Venus més pretesa.

Entre cignes, dofins i perles, ella

fa preguntar, i amb delit, atrapa:

benvolgut mirall, qui és la més bella?

 

M. Magdalena Gelabert

Dona sàpiens. Quadern de sonets

Lleonard Muntaner, 2012

Més sobre l’autora, ací

EL PES DE LES ALES

 

(Imatge pròpia)

EL PES DE LES ALES

 

A cada casa un buit,

a cada pas un paisatge de silenci.

Francesc Bernàcer

 

Aprèn una vegada més

a mirar la bellesa escàpola del món

tan atentament que et puga sorprendre

sempre resolta en una veritat

senzilla

com la set

abans del glop d'aigua,

com un arbre

que somnia a contrallum tot l'horitzó.

 

Mira-la un colp més sense amagar-te gens

rere l'escorça de mots

escrits a rajaploma

o pervinguts amb el corrent tenaç

de rius que vessen sang.

 

Al capdavall ets fill de la lentitud

d'una mirada, de l'obstinació

en uns mateixos angles i llums,

dels pòsits amargs del temps

i els escorrims d'una veu

que es mou per les venes

amb el seu batec sempre confús.

 

Procura que els mots s'alcen lleugers

com el vol dels ocells

que travessen els vespres dels teus dies

i el seu cant

que toscament evoques

 

i perfàs entre els silencis.

 

Que tot el pes

siguen ales per a aquest viatge

que no acaba. Amb veritats

senzilles

com la set abans del glop d'aigua,

com l'arbre que es fon amb l'horitzó.

 

Manel Rodríguez-Castelló

Passatge

Edicions del Buc, 2022

Més sobre l’autor, ací

[L'autor recita ací el poema]

SOMNI

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

 

Somni

 

He vist com caminava per la boira. 
El sol s’havia post sobre l’infant. 
Ell no sabia encara quin camí 
l’emportava, a quin lloc abandonat. 
Per la nit, cap estrella traspuntava 
entre els núvols plomissos i aturats. 
Cada cop més, l’infant s’esgarriava, 
però sempre seguia més avant. 
Cremaven en la neu unes petjades, 
com fil de llum sobre vellut nacrat. 
Semblava aquell infant una atzarosa 
barca, perduda enmig de l’oceà. 
Només la neu i el gel vestia els arbres 
del somni on s’ha perdut aquell infant. 
Infant, cada cop més, els ulls se t’obren 
i brillen amb bellesa extravagant. 

 

Joan Mahiques Climent

Pedra foguera. Antologia de poesia joves dels Països Catalans    

Documenta Balear, 2008

Més sobre l’autor, ací i ací

CAMPO DE' FIORI

 

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

Campo de’ Fiori

 

La llum del sol i la claror de l’aigua

desvetllen l’esperança d’aquest nou dia

que s’obre majestuós

—pètals de llum sobre un mar de pedra—

com una plaça d’àmplies proporcions

o com un camp de saba, de sang i temps

que batega com el secret atzar dels amants.

Una olor verda ascendeix des de la terra

i travessa les cuirasses de les lloses

per posar-se als llavis que pronuncien

les justes paraules; les necessàries

perquè aquest matí quedi per sempre

cosit als pergamins de la memòria

i als miralls invertits de la retina.

Els colors reparteixen pinzellades de llum

en grapats de foc, de flames

que perdran l’encesa tenacitat de ses cendres

als abeuradors d’una aigua adormida.

Però aquest matí, encara,

aquests pètals rivalitzen en bellesa

amb la dona que mira cap a mi i em somriu

amb la llum del sol i la claror de l’aigua

cercant els arcs primaverals dels seus llavis.

 

José Luis García Herrera

Quadern de Roma

Pagès editors, 2025

 Més sobre l’autor, ací

FERIDES

 

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

Ferides

 

Si llegir-nos idees té una dimensió militant —la paraula escrita és un acte i l’acció s’encamina a la bellesa implacable de la justícia social; si explorar-nos el cos té una dimensió aventurera —la pell és la selva, la llengua és exòtica i el desig ja no viu assetjat i es manifesta com vol; si passa això i passa allò, venir fins a tu per rentar-te les ferides del peu és una mena d’amor que té una dimensió quasi bíblica i, per això, sanguinària, revolucionària i eròtica.

 

Blanca Llum Vidal

Tan Bonica i tirana

Proa Edicions, 2025

Més sobre l’autora, ací

PAÍS D'AIGUA

 

(Imatge pròpia)

PAÍS D'AIGUA

Els dies són una clepsidra amb foscos naufragis.
La fragor d'una llarga nit a la Serra de les Agulles confrontadaa

amb la desídia.

L'illa ha suportat la devastació, les flames i l'exili dels déus.

Els camins són d'aigua i sense tornada.
Ibn Khafadja no estimà els ulls negres del desig.
El vertigen de nodrir-se contra la imaginació.
Hi ha el mot bellesa amb tot l'ímpetu de galerna.
La mar no té nom.
El vers ens penetra com espina saquera.
Va ser Heràclit qui somiava franquejar sense barca l'altra riba.

Josep Ballester

La mar

Poesia 3 i 4, 1997

Més sobre l’autor, ací

ET PENSE

 

(Imatge no identificad presa de la xarxa)

ET PENSE

sovint et pense

lliure I galana

pels carrers amples

i oberts de la vila

 

bufa un poc de vent que

pentina i ondula els teus cabells

 

camines segura, bella, ufana

Afrodita i Eros vetlen per tu

Miquel Català

Carmen lucet in textura

Editorial Neopàtria, 2023

Més sobre l'autor, ací i ací

POÈTICA

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

POÈTICA

Cercaràs el goig de la bresquilla
a través de les pells perfumades.
Faràs justícia a la bellesa dels colors
i l'estilització de les formes.
Destacaràs fins i tot
la subtil delícia de la sentor.
I després hi diràs la teua,
aquella irresistible passió pel pinyol:
despullament agosarat i suïcida de la paraula,
seducció del teu abisme pel jo més nu i misteriós.

 

Lluís Alpera

Tempesta d’argent

Edicions 62, 1986

Més sobre l’autor, ací i ací

[A L'ESPIGÓ...]

(Imatge pròpìa)

A l’espigó roques que parlen amb

els pescadors, estàtues de la calma.

Davant, la mar. El moviment etern.

amunt, avall, torturant l’espigó.

 

Els pescadors llencen l’ham, mentre llig.

Molt sovint nens, els fills amunt, avall

entre el rocam. Amb calcer, por dels vidres.

Amb la remor, bellesa imaginaria.

 

No pesquen mai, només vénen i miren,

tanquen els ulls, passen calms els diumenges

Planyen la mar. Jo també cloc els ulls.

 

Aquesta mar només té la remor

i l’horitzó. Cloc els ulls, mire enllà.

Amb la remor imagine bellesa.

 

Pau Sif

Tríptic d'un carrer

Eliseu Climent Editor, 2005  

Més sobre l'autor, ací i ací. 

LA LONGITUD DE L'AIRE

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

La longitud de l’aire

Hi ha fets del dia a dia
com aire generós gronxant l’espai.

Senyalen el camí
que el tornassol del temps ha capgirat.

Declamen eloqüents.
Hi ha fets que transfiguren,
foguegen veritats.

Relaten la metàfora
del si de la bellesa,
llaurant i mantornant la terra fèrtil
on creix la pròpia veu.

 

Miquel Trilla

La longitud de l'aire

Pagès Editors, 2023  

Més sobre l'autor, ací