POEMA

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

Poema

M’agrada pensar-te i descobrir-te,
ballar el silenci,
la lava de grocs que et bull com un volcà tresor:
paraula i música.

M’agrada assaborir-te,
xuclar el suc del fruit fins a embriagar-me;
la frescor dels matins
quan la finestra oberta és començar la vida.

M’agrada fer de sastre a la cambra,
cosir pedaços del passat amb fil de cotó,
entrar dins la caixa de cartró,
ser l’eruga que menja fulles de morera
i esdevé papallona a frec de llum.

M’agrada covar el teu silenci,
jugar amb els mots
com els xiquets per l’abril ho fan amb les milotxes.

M’agrada que m’agrade
haver nascut amb aquest mal
que s’enlaira humil i blanc
com el vol de les gavines.

M’agrada el teu nom,
gestar-te, i al remat, parir-te.

 

Isabel Garcia Canet

Claustre

Edicions Tres i Quatre, 2007

Més sobre l'autora, ací 

POÈTICA NATURA

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

POÈTICA NATURA

 

Escric: Arbre,

i el tronc fort i rebel creix

amb el dolor dels nusos

que l'aplomen;

 

i escric aigua

i les arrels se la beuen com un llamp

la mirada;

 

i escric verd

i vol

i matèria i aliment, i em sé oratge:

neguit de l'arbre, arrel i clorofil·la,

mà podadora que no vol escriure

sinó pensar i sospesar l’agilitat del vol

oxigenar l’atmosfera

donar el salt al buit

 

-ser vent i ploma-

Desprendre’m de les fulles velles

quedar-me amb les perennes

ullant des de la branca

abraçant vida

i donant llum.

Isabel Garcia Canet

La llum del buit

Editorial Tabarca, 2021

Més sobre l'autora, ací i ací

BOCA DE NIT

(Imatge presa d'ací)

BOCA DE NIT

Estime les paraules i la vida, 

la pell 

           que transpira caliu 

des de l’arrel dels ulls. 

Estime les paraules que m’estiren, 

que em premen fort el cor

i fan que em senta viva: 

                                     acaronar la pell de l’aire, 

de la terra que em crema. 

Acaronar paraules 

és el dia i la nit quan sentit els done. 

Si no m’arrapa el mot vora l’orella 

les dents em premen la llengua, 

                                               la boca se m’asseca 

i perd el sentit l’amor cap als altres: 

el blanc que mai no s’omple mai no és vida. 

Isabel Garcia Canet

L’os de la música

Ed. Bromera, 2010

Més sobre l'autora, ací i ací