La pinya colada va ser
el túixec
que de rebot trencà
l’amor
endormiscat al meu pit
farcit de dolça verema.
Les margarides
embolicades
amb gases de tul
van morir al jardí clos.
Des del llindar del
record
espere el seu retorn,
però
la lluna, cresol de la
nit,
silencia les paraules
amb un grapat de draps
plens de most.
Ulls de nit
Editorial Nopàtria, 2016
Les llavors són invisibles
Les llavors són invisibles,
dormen dintre de la terra,
preparen les seues vides
mentre que dura l’espera.
Un dia per fi desperten,
allarguen al cel els braços,
badallen i es deixondeixen
i fan els seus primers passos.
Brotaran al meu jardí
cada dia noves herbes
i jo hauré de descobrir
si són bones o dolentes.
Deixaré créixer la rosa
perquè és inútil i és bella,
em regala el seu aroma
i m’allunya la tristesa.
Vigilaré els baobabs,
que no arrelen en la terra,
no siga que es facen grans
i em foraden el planeta.
El color del blat
Bromera edicions, 2025
Més sobre l’autora, ací
Dia radiant cloïssa de la veu que m’has creat
tot nu per caminar els
meus diumenges de cada dia,
entre les benvingudes de
les platges
fes bufar el vent fins
ara inconegut,
estén un jardí
d’estimació
perquè el sol hi
rebolqui el cap
i encengui amb els llavis
les roselles.
Les roselles que segarà
la gent orgullosa
perquè no hi hagi altre
senyal al seu pit nu
que la sang de la
despreocupació que ha esborrat la tristesa
i ha arribat fins a la
memòria de la llibertat.
He dit l’amor, la salut
de la rosa, el raig de sol,
que és l’únic que de
dret encerta el cor.
He dit Grècia que petja
amb fermesa la mar.
Grècia que sempre em fa
viatjar
a muntanyes nues
glorioses de neu.
Dono la mà a la justícia,
font clara, brollador
suprem.
El meu cel és pregon i
immutable.
Allò que estimo neix
sense parar.
Allò que estimo, sempre,
tot just comença.
Sol primer
Godall Edicions, 2025
Més sobre l'autor, ací
[Traducció de Pau Sabaté]
de sirenes a contrallum,
una trista araucana d'àguiles
al jardí de la vella escola.
La infància és una margarida
de mirades que agonitza,
un pou infinit de drapaires
que recapten les solituds.
La xiqueta dels ulls blaus
escriu poemes de cristall
en quaderns de pedra i ràbia,
llargues estrofes en carn viva
Rogles
Tabarca llibres, 2024
Més sobre l’autora, ací
(Imatge noidentificada presa de la xarxa)
CEL I TERRA
L’alè de tardor desfullà,
amb tot el seu ressentiment,
la memòria que em cap avui
en dues galledes de polpa.
A la mà dreta, el primer
jardí,
marcit d’esglai i mentida;
a l’esquerra, revenja de la verema.
Al sotabosc hi escuma un
silenci irreductible.
Armand Virallonga
Des terra
Edicions Saldonar, 2021
Més sobre l'autor, ací
 |
| (Imatge no identificada presa de la xarxa) |
Gaspar Jaén i Urban |
| (Imatge pròpia) |
Vicent Torres
L'obra de El cau de Calpurni està subjecta a una llicència de Reconeixement-No comercial-Sense obres derivades 3.0 Espanya de Creative Commons. Creat a partir d'una obra disponible a calpurni.blogspot.com. Cal citar sempre la procedència
Entrades
