MENORCA BLUES

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

 

Menorca blues

Quan s’obre la nit,

plena,

la ciutat que és una sola

queda absorta

entre fonema i fonema.

Què dius?

Rius en cada nota.

Camín amb la sordina posada

cap a la llibertat,

cendres a l’horitzó

de vermell vertical 

i un blues verbal 

que m’ajuda a articular

la llengua, suau,

suau, suor.

De nit i endins,

que la ciutat és una

i sola i es pinta 

i balla, aquest jazz

dissonant que queda penjat

en el darrer acord

de la matinada.

 

Edgar Alemany

Funàmbuls de llum

Viena Edicions, 2009

Més sobre l’autor, ací

A UNA CASA QUE JA NO EXISTEIX

 

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

A UNA CASA QUE JA NO EXISTEIX

 

Carrer Desemperats, número cinc, tercer

i jugar renouer:  nins botant a l’escala.

Aquella casa, àvia en edat i nau

i temple del meu vent, vent, cendra oblidada

en perdut cor i dada o en clavell que vola

de nin somiador i castrat a l’escola.

I no hi seràs, però sí a un horitzó. Car

et tornaré la mar, la crosta esbraveïda

i la claror lunar: pols i por desvestida.

Perquè del cos ets, llar, camisa blanca, temps

en perllongació, recordança en augment.

 

Vicenç Calonge

Del mar que sóc

Ajuntament d’Algaida, 2000

Més sobre l’autor, ací

[HO ENYORAREM TOT, ...]

 

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

Ho enyorarem tot, la casa i la intempèrie,

haver-se quedat o haver deixat enrere,

la rauxa de l’ocell que migra mar endins,

el seny del gos que no té horitzó, que espera al

        llindar

i no sap eixir dels pocs carrers on pixa.

 

Ramon Ramon

Els temps interromputs 

Edicions del Buc, 2016

Més sobre l'autor, ací

[CAP OMBRA ES MOU...]

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

 Cap ombra es mou

per davall de les ones,

res que m’espente

a embrutar-me de pols,

a tocar amb un dit

la mar que he rejuntat

amb el cabàs

del deliri adormit.

Com escabussar-me

sense trencar l’horitzó plaent

on els blaus es fonen?

És de sol aquesta espurna

que balla entre l’aigua

i la pell gebre d’anhel.

 

Naskunur Garberga

La costura del magma

Onada Edicions, 2026

Més sobre l’autora, ací

EL PES DE LES ALES

 

(Imatge pròpia)

EL PES DE LES ALES

 

A cada casa un buit,

a cada pas un paisatge de silenci.

Francesc Bernàcer

 

Aprèn una vegada més

a mirar la bellesa escàpola del món

tan atentament que et puga sorprendre

sempre resolta en una veritat

senzilla

com la set

abans del glop d'aigua,

com un arbre

que somnia a contrallum tot l'horitzó.

 

Mira-la un colp més sense amagar-te gens

rere l'escorça de mots

escrits a rajaploma

o pervinguts amb el corrent tenaç

de rius que vessen sang.

 

Al capdavall ets fill de la lentitud

d'una mirada, de l'obstinació

en uns mateixos angles i llums,

dels pòsits amargs del temps

i els escorrims d'una veu

que es mou per les venes

amb el seu batec sempre confús.

 

Procura que els mots s'alcen lleugers

com el vol dels ocells

que travessen els vespres dels teus dies

i el seu cant

que toscament evoques

 

i perfàs entre els silencis.

 

Que tot el pes

siguen ales per a aquest viatge

que no acaba. Amb veritats

senzilles

com la set abans del glop d'aigua,

com l'arbre que es fon amb l'horitzó.

 

Manel Rodríguez-Castelló

Passatge

Edicions del Buc, 2022

Més sobre l’autor, ací

[L'autor recita ací el poema]

L’OBLIT

 

(Imatge de l'autora)

L’OBLIT

 

No enyore la metàfora

ridícula de l’eternitat.

Sí enyore l’horitzó

recte i prim del mediterrani.

Allí on la llum es mor lenta

del color de la cirera.

I tant de pressa com la nit

es menja un raig taronja.

 

Digues, te’n recordaràs

d’estos passejos

a prop de l’aigua d’olor a peixos?

Els peus àvids de mar,

El cos àvid del teu cos.

 

Digues, recordaràs la meua pell

del color de la fulla seca?

Recorda, no eternament,

sols un instant del teu temps d’hivern,

quan es gela la flor

extraviada de l’ametler.

 

Perquè els dia és curt

I la nit freda t’esborrarà el record.

 

Bötzingen, 17-01-2023

 

Soledat Julià Martí

Astronauta aerostàtica

Autoedició, 2025

Més sobre l’autora, ací

IRIS

(Imatge Pròpia)

 

Blaus ulls de l’aire

Maria Beneyto

 

IRIS

 

Mar que et concentra.

Aigua on jugues inclinant-te.

 

Estàs en els ulls i en l’horitzó,

dins meu vora el cel.

 

I torne a preguntar-me

els ponts, els camins,

els cromatismes per on llaces

els espais distants.

 

Tot minva i es projecta

En les immensitat de l’iris.

 

Berna Blanch

Etèria, tractat sobre la llum

Ed. Neopràtria, 2024

Més sobre l’autor, ací

[ALGO ANDA SUELTO... / QUELCOM VA SOLT...]

 

(Imatge no identificada presa de la xarxa) 

Algo anda suelto entre los ahogados de Rimbaud

entre las que heredaron un organillo y ahora salen bajo la lluvia a sembrar cebollas

algo anda suelto en la tiza de las maestras y los grifos ancianos

en las que construyen un globo hinchable para ir a las fruterías del horizonte

algo anda suelto por una senda

angosta de luces verdes y leves palomas

algo sobre el amor y sus resonancias.

 

---

 

Quelcom va solt entre els ofegats de Rimbaud

entre les que heretaren un orguenet i ara surten sota la pluja a sembrar cebes

quelcom va solt al guix de les mestres i les aixetes velles

on construeixen un globus inflable per anar a les fruiteries de l'horitzó

quelcom va solt per un camí

estret de llums verds i lleus coloms

quelcom sobre l’amor i les ressonàncies.

 

Mario Obrero

2021, inèdit, dins El joven poeMario,

(Edició no venal editat per l’IES la Senda de Getafe)

Més sobre l’autor, ací i ací

 

[Traducció meua al català]

[L'ABSÈNCIA VESSA...]

 (Imatge no identificada presa de la xarxa)

L’absència vessa

de la pupil·la dilatada,

                                     cega

davant l’espectre desfibrat

de l’horitzó

i el cardiograma de les ombres.

 

L’absència aspira el temps

i engrapa tot l’espai;

                                 indiferent,

despulla tot desig de créixer

i en la nuesa

esgrafia un contorn a l’invisible,

i ni tan sols es tanca a dins

perquè ja hi era,

 

clavada a l’ull que implora el tot.

Pere Gorgoll Noell

Zona zero

Pagès Editors, 2024

Més sobre l'autor, ací

TINC LA MAR

 

(Imatge pròpia)

 
TINC LA MAR

 

Tinc la carícia de la blava onada,

un massatge ple de bufs d'aigua,

un respirar de llum i pols de vidre,

una cançó que dibuixa una tornada plàcida.

Un tresor que escampa 

el centelleig de les seves joies,

dissolt en el reflex del vaivé

que dansa a la riba,

a ritme d'escuma argentada.

Tinc la mar. 

Tinc el cel.

Tinc la carícia 

de la blava onada.

L'esclat de la llum furgant

al fil d'equlibri 

de l'etern l'horitzó.

 

Artur Àlvarez

Singladures

Autoedició, 2020  

Més sobre l'autor, ací 

[A L'ESPIGÓ...]

(Imatge pròpìa)

A l’espigó roques que parlen amb

els pescadors, estàtues de la calma.

Davant, la mar. El moviment etern.

amunt, avall, torturant l’espigó.

 

Els pescadors llencen l’ham, mentre llig.

Molt sovint nens, els fills amunt, avall

entre el rocam. Amb calcer, por dels vidres.

Amb la remor, bellesa imaginaria.

 

No pesquen mai, només vénen i miren,

tanquen els ulls, passen calms els diumenges

Planyen la mar. Jo també cloc els ulls.

 

Aquesta mar només té la remor

i l’horitzó. Cloc els ulls, mire enllà.

Amb la remor imagine bellesa.

 

Pau Sif

Tríptic d'un carrer

Eliseu Climent Editor, 2005  

Més sobre l'autor, ací i ací.