EMPREMTES

Tota tu, perfil de poesia, lluites contra el buit amb la paraula plena. Qui escolta? Qui et demana? Ets tu sola en la nit dels poetes. OLGA XIRINACS
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Mons. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Mons. Mostrar tots els missatges

diumenge, 28 de juny del 2026

[UN MURMURI DE TERRA EIXUTA...]


(Imatge pròpia)

Un murmuri de terra eixuta em nua

el ventre, com si qualcú hagués calat

foc a la gargamella o em trabucàs

tot un turó d’arena dins la boca.

Els meus fluids es filtren pels clivells

de la carn, aquest cos ja no és massís,

començ a perdre el coratge i m’alluny

cap a mons ignorats allà on adollen

harmonies i estels, un lloc més càlid.

 

Bernat Nadal

Una passió confidencial

Adia Edicions, 2026

Més sobre l’autor, ací

dissabte, 26 de desembre del 2020

TOTS DOS

 

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

TOTS DOS

 

Tinc dos països, en comptes d'un sol:

Aquell que mai no he tingut

I un altre, el que mai no tindré.

El primer, el qual nom és agitació

S'escapa pels meus dits

Car es tracta d'escuma marina.

El segon, que sembla un encís.

Evite parlar-ne, no siga cas que

Quan ric forçat entenga el seu cant.

En comptes d'un país nomes, en tinc dos

Que son destituïts d’existència real

Però que abans de mi ja hi eren.

Desprès de mi, encara hi seran.





Richard Aerts

Inèdit.

Més sobre l'autor, ací

diumenge, 14 de juny del 2020

[DIBUIXEM MONS...]

(Imatge no identificada prsa de la xarxa)
Dibuixen mons
les onades morents a la bocana,
morint-hi, tota la dansa de bòfegues
en esclat: són frenesí d’efímeres aranyes
blanques, el traç de l’escuma fent-se
i desfent-se talment una pianola
moguda per la mecànica celeste.
Una certa tendència
a l’evocació, dibuixen les onades.
Petges de lluna, el formigueig del món.
Cada ensorrament, un poder recomençar.
Moure’s com una forma de romandre,
la tonada del seu anar i venir impassible,
a la platja, un cop i un altre, que escata
i fa de tornaveu com qui es llegeix
escrivint-se: per posar en moviment
l’horitzó d’allò que encara no sap
que està a punt de ser dit.
                                         Dibuixen mons
les onades morent a la bocana:
són llengües deixant cabre en el seu si
tots els cops de tornar-ho a intentar.
És un perfet salobre el full en blanc.


Ramon Boixeda
Les beceroles successives
Edicions 62, 2019
Més sobre l'autor, ací