FILL DE PUTA

(La nau dels bojos. Hieronymus Bosch)

 

–fill de puta!– li clava una hòstia

que el deixa sec i quan cau a terra

li estova els collons amb una coça

marxa tranquil·lament del bar

remugant que això li passa

per haver tombat els tovallons

camina fins a un carrer

i allà contempla les complicades estructures,

tomba un fanal amb el peu


per veure'n bé la base

i hi veu el negre i el blanc

mutant a histèria

a sota el vermell dels fonaments

–l'inestable vermell

amb la seva sang–

passen quatre gossos corrents

i es borden amb ell una estona

s'ensumen es borden i marxen

tots junts carrer avall empaitant

l'udol, mossegant els ulls de la gent i dient

 –no es mereixen

s'aturen de tant en tant perquè

l'home escrigui amb guix a les parets

l'incansable complicitat – dels bojos

entenen el guió del mig,

tornen a escriure

–no es mereixen

fan un riu a la cantonada

deixen el carrer brut,

passen per l'artèria.

 

Misael Alerm

Vell país natal

Adia Edicions, 2014

Més sobre l’autor, ací

TARQUIM

 

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

TARQUIM

 

Abans que el foc no gele l’ànima

Abans que el vent no supure el pus de l’extermini

Abans que la neu no creme l’esperança

Abans que la pluja negra enverine l’horitzó

Abans que el fang ens faça invisibles

 

El color púrpura de la tenebra ens abraça

com una visita inesperada           com el bes càlid de l’enemic

ens travessa els ulls

                                   amb dard de sarbatana

urpa rabosera

fins l’aigua ens ha traït

 

Josep Ballester

Quan tanque els ulls

Edicions Bromera, 2026

Més sobre l’autor, ací

SONGS IV / CANÇONS IV

 

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

SONGS IV

 

Thy fingers make early flowers of all things.

thy hair mostly the hours love:

a smoothness which

sings,saying

(though love be a day)

do not fear,we will go amaying.

 

thy whitest feet crisply are straying.

Always

thy moist eyes are at kisses playing,

whose strangeness much

says;singing

(though love be a day)

for which girl art thou flowers

bringing?

 

To be thy lips is a sweet thing

and small.

Death, Thee i call rich beyond wishing

if this thou catch,

else missing.

(though love be a day

and life be nothing,it shall not stop

kissing).

 

---

 

CANÇONS IV

 

Els teus dits fan flors primerenques de tot.

els teus cabells els estimen més les hores:

una placidesa que

canta, tot dient

(encara que l’amor no dura sinó un dia)

no temis, anirem a festejar el maig.

 

vaguen els teus llarguíssims peus fràgils.

Sempre els teus ulls humits juguen a besar,

la seva estranyesa diu

molt; cantant

(encara que l’amor no dura sinó un dia)

a quina noia portes flors?

 

És una cosa dolça i petita que els teus

llavis

siguin.

Mort, a Tu et dic rica més enllà del desig

si t’apoderes d’això

i perds la resta.

(encara que l’amor no dura sinó un dia

i la vida és no res, no s’acabaran els

besos).

 

e. e. Cummings

(a) poemes

El Gall Editors, 2007

Més sobre l’autor, ací

[Traducció d'Alfred Sargatal]

SOMNI

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

 

Somni

 

He vist com caminava per la boira. 
El sol s’havia post sobre l’infant. 
Ell no sabia encara quin camí 
l’emportava, a quin lloc abandonat. 
Per la nit, cap estrella traspuntava 
entre els núvols plomissos i aturats. 
Cada cop més, l’infant s’esgarriava, 
però sempre seguia més avant. 
Cremaven en la neu unes petjades, 
com fil de llum sobre vellut nacrat. 
Semblava aquell infant una atzarosa 
barca, perduda enmig de l’oceà. 
Només la neu i el gel vestia els arbres 
del somni on s’ha perdut aquell infant. 
Infant, cada cop més, els ulls se t’obren 
i brillen amb bellesa extravagant. 

 

Joan Mahiques Climent

Pedra foguera. Antologia de poesia joves dels Països Catalans    

Documenta Balear, 2008

Més sobre l’autor, ací i ací

EL PALESTÍ

 

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

EL PALESTÍ

A M. S.

 

I

Recordes

com vaig assaltar el teu obrador al souq de Damasc?

Com sempre assalte la vida

a cops d´un desig transeünt d´esperances

I com els teus ulls m´assaltaren l´ànima?

A cops d´un desert transeünt de silencis

Ho recordes ja?

 

I que refeies l´orografia del teu país a cançons espatllades?

I que volies colorejar-les en la memòria infidel del món?

En la memòria dels qui s´exilien els uns dels altres?

 Ho recordes ja?

 

 II

Amb un punteig sord t´arriben

des de la foscor del temps

les mans tímides de la mare

en l´exaltació del pa

els braços ferms del pare

en el cor de les pregàries

les cames dels germans

aparellant-se a onades violeta

els volteigs de gessamí tendre

en els peus de les germanes

 

I també el primer llamp de primavera

i les primeres ombres d´estiu a migdia

i les primeres bombes

i la primera por

i també el primer tren de l´exili

 

I els carrers camí d´escola

enrere definitivament

i l´arbre de la plaça enfront de casa

i les roses de te enfilant-se per la llinda de la porta

i les teues cametes camí amunt de la tanca

fugint de la mainada

i els genis benèvols de la nit botant a sobre teu

amb fils de contes

teixidors infatigables

bé que ho saps

de Les mil i una nits

 

Ho vas recordant ja tot?

 

III

I recordes quan vaig seure

finalment al teu costat?

I que et preguntava?

I que em contestaves encara innocent

a cops de mà sobre el paper?

a cops d´ulls deshabitats?

 

Recordes

quan vaig descansar dels mots

sobre la solitud dels teus llavis?

Sempre viatgers remots de la còlera

sempre fustigant la por

sempre bandejant caravanes per curses de bogeria

 

I que en la nit els meus dits liquaren el desassossec del teu cos?

I que entre els meus malucs tombares tota la pena?

Ho recordes?

 

I que també en la nit vaig ensumar en la teua pell

la pell de tots els exiliats?

I en el desordre de les teues llàgrimes

les llàgrimes de tots els exiliats?

I en l´escuma del teu rostre el rostre

de tots els exiliats?

I que mentre dormies vaig polsar la teua orografia

ja refeta?

Ho recordes tot?

 

 IV

Et deixe mots amics sense fronteres

mots d´estrangera com tu

forastera del teu poble

foraster tu del meu poble

dugues-los als teus

dugues-los al teu país

a les seues brises blaves

a les seues pedres negres

als seus lliris

 

Al seu desert que sempre t´acompanya

al desert que compartim tots els exiliats

els uns dels altres

al desert definitiu

al que buidarà a cops de sorra la memòria infidel del món

 

Pepa Úbeda

La meua frontera

Editorial Columna, 2010

Més sobre l’autora, ací

TIGRE GATITO / TIGRE GATET

 

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

Tigre gatito

 

Hay un tigre en casa que quiere comerme

y me hace llorar.

El tigre está siempre rugiendo

y siempre arañando.

Tiene los colmillos grandes como nunca se han visto,

las uñas afiladas como nunca se han visto,

los ojos locos como nunca se han visto.

Cuando el tigre me ataca y me muerde

yo sangro entera,

el cerebro me sangra,

el pecho me sangra,

los ojos me sangran,

las manos me sangran,

 

Y al verme casi muerta,

el tigre se pone triste y se hace gatito:

maulla,

me lame las heridas,

acerca su lomo para que ponga allí mis caricias.

 

----

Tigre gatet

 

Hi ha un tigre a casa que vol menjar-me

i em fa plorar.

El tigre està sempre rugint

i sempre esgarrapant.

Té els ullals grans com mai no s’han vist,

les ungles esmolades com mai no s’han vist,

els ulls bojos com mai no s’han vist.

Quan el tigre m’ataca i em mossega

jo sagne sencera,

el cervell em sagna,

el pit em sagna,

els ulls em sagnen,

les mans em sagnen,

 

I en veure’m quasi morta,

el tigre es posa trist i es fa gatet:

maula,

em llepa les ferides,

acosta el seu llom perquè hi pose les meues carícies.

 

Alba Flores Robla

Digan adiós a la muchacha

Ediciones Rialp, 2018

Més sobre l'autora, ací

[Traducció al valencià de Jesús Giron Araque]

[DINS UNA LLUM DEFALLIDA...]

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

III

 

Dins una llum defallida

amb fatiga es desperten les ombres

per poblar els cantons,

per dansar damunt les parets.

 

Un fràgil cos

acarona amb els dits

un arbre esqueixat

perquè brosti

un temps divers,

l’arç blanc en les bardisses estiuenques.

 

En l’aigua polida

lliuro les mans

vers tu que jeus,

lleu com una fulla,

en el teu somni indivís

d’ulls clucs.

 

Ad una luce frustata / a fatica si destano le ombre / a popolari gli angoli, / a dnazare sulle le pareti // Un esile corpo / al tatto saggia / un albero spezzato / perché ramifichi / un tempo diverso, / el biancospino sulle siepi estive. // Nell’acqua levigata / libero le mani / verso te ge giagi / legera com una foglia / nel tuo sogno indiviso / di chiussi occhi. 

Pietro Civitareale

Ombres dibuixades

Café Central / Llibres del Segle, 2020

Més sobre l'autor, ací i ací

[Traducció d'Antoni Clapés i Lluís Servera]

I DE SOBTE LA FOSCÚRIA

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

 I de sobte la foscúria

 

Qui il·lumina el ressò dels ulls enlluernats?

És que estic mort?

                                Potser, o així ho van decretar.

 

Qui crida llibertat? Jo escolte lluita

i amb un cos encongit impotent em rebel·le.

Una veu que és l'ofec del meu ofec,

 

una veu que vull creure i tanmateix,

aquesta persistent urpada al pit,

les agulles del plor en els dos braços.

 

Sota la pell les ungles que m'arrapen,

màquina que s'atura,

sota la pell el tigre que em devora,

 

dotze, deu, zero,

and suddenly the darkness,

la rigidesa del temps i el lament

 

que entre la gent s'escanya,

la rigidesa del temps que s'esmuny.

Qui trobarà consol en els carrers

 

i en les goles desertes?

Mormoleig i basarda, les hores manllevades.

La meravella oculta dels ulls esbatanats,

 

el perquè de les coses que amargament s'obliden,

tot el record antic,

tot el que no retorna.´

                                                   1 de maig de 2019

Jaume Pérez-Montaner

Abans del vers

Edicions del Buc, 2024

Més sobre l'autor, ací i ací 

LA LLUNA

 

(Imatge pròpia)

La lluna

 

Allò invisible té ulls de porpra

cos de granit i és una forca

 

amb vels de veritat mig fosca,

mig plena, que de nit em torba

 

amb voluntat d’ànima pobra

de raonaments i laments en fa obra.

Ricard Mirabete Yscla

La rèmora

Pagès Editors, 2024

Més sobre l'autor, ací

[CERTA CLAROR...]

 

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

I

 

Certa claror crescuda

sobre la taula dels regals,

la roba retirada

de l’estenedor, joguines

amagades dels teus ulls que s’enfilen

per qualsevol racó

quan em dones la mà

i jo t’entregue el temps.

José Ángel García Caballero

Canvi de mans

Bromera Edicions, 2024

Més sobre l'autor, ací i ací

URQUINAONA, L4

 

 (Imatge no identificada presa de la xarxa)

URQUINAONA, L4

Qualsevol diria que he baixat,

aquesta tarda, al metro

(gent que sua i corre, i que consulta

frenètica les pantalles), buscant un mirall

en els vidres esgarrapats del vagó;

i que no ha estat per atzar

que els nostres vagons s’han creuat

en arribar a Urquinaona,

i m’he adonat que ja no em basta

mirar-te als ulls per saber

quina cançó escoltes. He descobert,

com sigui, el cadàver

de l’àngel que havies estat

els dies lluminosos.

Marià Veloy

El pianista a l'armari

Bromera Edicions, 2024

Més sobre l'autor, ací

[LA PELL D'UNA LLÚDRIGA...]

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

 la pell d’una llúdriga

tapant-te els ulls

se’m desfà         a la boca

 

regalimes nord

els malucs oberts,

el sexe ferm

en sentir-te udol i llop

 

Anna Campillo

Udol i llop

Pagès Edicions, 2023

Més sobre l'autora, ací  

 

ENMIG DE TU I DE MI

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

ENMIG DE TU I DE MI

Enmig de tu i de mi hi havia tantes roses;
la pressa de l'amor desféu les més descloses.

El so de les besades entemorí els ocells;
callaren els més dolços, fugiren els més bells.

I anem deixant enrere la humil gentada morta,
occits com de l'empenta del remolí que ens porta:

els dies, tal vegada de cel i d'or curulls;
caiguts bocaterrosa mai no els hem vist els ulls.

Jordi Sarsanedas Vives

Fins a un cert punt (Poesia 1945-1989)

Edicions 62, 1989

Més sobre l’autor, ací

MIRALLS DE JADE

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

Miralls de jade

 

Duc un trolley petit, algunes lliures,

poques per tres setmanes, i un gran somni.

Surto de l’aeroport i em sé invisible

dins un vaivé de gent igual que onades.

Ara soc una més, turista anònima,

tan diferent igual que tots els altres:

jo amb samarreta i jeans, cabells a l’aire

i els ulls velats rere uns vidres tan negres

com el vel d’uns cabells de seda i aire.

Elles amb vestits llargs de nit i pluja

i el sol en els seus ulls complets de jade

irradiant l’enigma de l’aroma

amb què el muguet i el sàndal es confonen

dins l’autobús al Pròxim Orient.

 

Cristina Àlvarez Roig

Síria sense flors

Pagès Editors, 2023

Més sobre l’autora, aci i ací

SI UNA TARDA...

(Oli sobre llenç.  Miquel Orts)

SI UNA TARDA...

 

Si una tarda

plou la tristesa i lluen sota el baf

les carrosseries dels cotxes, tot creuant

els semàfors, el fang i el fàstic

de la ciutat humida; si una tarda

un surt cansat de fer feina i plou,

i plou la tristesa i plou tant que els cecs

s’arrufen sota els portals dins la seva ceguesa,

com pot un aguantar els ulls de les nines

boges, els ulls de les nines lletges!

La letargia, la tarda, la pluja, la pena,

l’esfondrament general,

el neguen tant a un, que un s’aferra,

a on sigui, a una cançoneta grisa i d’amor,

brufada d’esperit.

Miquel Bauçà

Una bella història

Edicions 62, 2023

Més sobre l'autor, ací