[VOLER UNA CASA]

 

(Imatge pròpia)

Voler una casa.
Volar un parlament.

 

Voler unes ales.
Volar una barana.

 

Voler una obaga.
Volar una espelma.

 

Voler un petó.
Volar una platja deserta.

 

Voler un trepant.
Volar un llibre d’història.

 

Voler un carret.
Volar la mort.

 

Voler molt més.
Volar més alt.

 

Voler, volar,
la dislèxia del desig.

Eva Ortega Puig

Amb la melsa a la butxaca

Adia Edicions, 2023

Més sobre l'autora, ací

LA MORT DE LA PARAULA

(imatge pròpia)

LA MORT DE LA PARAULA

 

La mar s'ha eixamplat al davant nostre

i s'ha immobilitzat tota la llum

amb la paraula.

 

Altres dies, quan corries de sobte per la platja,

era l'altra il·lusió,

la més alta.

 

Vens amb la vida que te pesa

sota l'ungla esmolada

del temps

que ens ha llançat.

 

La mar blanca

del record més antic,

de la paraula

que el seny ens ha portat.

 

Vora la mar hi ha

un pols amarg de plenitud.

Un pols amarg de vida blava

que ens fa evidents,

que en fa veure l’objecte...

 

¿Quina vela,

quin vaixell s'aproparà demà,

quina terra pel lluny,

quina vida?

 

No vas capint. Solament vius

pels pols incommovible,

per la trista paraula que s'escapa.

 

El silenci

t'ha coronat de quietud.

Només un èxtasi,

només un sentit:

el fons.

Emili Rodríguez-Bernabeu

La platja

Diputació Provincial de València, 1968

Més sobre l'autor, ací

[DIBUIXEM MONS...]

(Imatge no identificada prsa de la xarxa)

Dibuixen mons

les onades morents a la bocana,

morint-hi, tota la dansa de bòfegues

en esclat: són frenesí d’efímeres aranyes

blanques, el traç de l’escuma fent-se

i desfent-se talment una pianola

moguda per la mecànica celeste.

Una certa tendència

a l’evocació, dibuixen les onades.

Petges de lluna, el formigueig del món.

Cada ensorrament, un poder recomençar.

Moure’s com una forma de romandre,

la tonada del seu anar i venir impassible,

a la platja, un cop i un altre, que escata

i fa de tornaveu com qui es llegeix

escrivint-se: per posar en moviment

l’horitzó d’allò que encara no sap

que està a punt de ser dit.

                                         Dibuixen mons

les onades morent a la bocana:

són llengües deixant cabre en el seu si

tots els cops de tornar-ho a intentar.

És un perfet salobre el full en blanc.

Ramon Boixeda

Les beceroles successives

Edicions 62, 2019

Més sobre l'autor, ací

[ASSAGE EN L'ARENA ESBOSSOS I COLORS...]

(Imatge pròpia)

assage en l'arena esbossos i colors:
la primera llum de la lluna, crua i temorenca, 
acaricia les ondulacions tímides de les ones, 
subtils reflexos que embolcallen 
a mirada malva d'una mar 
picotejada per peixets esblaimats 
que neden talment confiats.
enllà, l’horitzó està pintat 
per les traçades de la grisalla 
que va dipositant el capvespre 
allunyat del soroll dels núvols. 
m’assec en l'arena i torne a mirar la mar.
com un xiquet bocabadat, m'encise perseguint 
els geps de les onades prenyades d'oxigen 
que arriben fins la a platja
les quals fan desaparéixer les sendes 
que els crancs hi dibuixaren 
fins que s'esgoten, tèbies i dòcils, 
abans de fregar-me els peus.
em queda capficat i naufragat, no sé per què, 
pensant en l'última onada prenyada d'oxigen 
que arribarà abans de la calma que arrossegarà
l’adveniment de la derrota muscular.
m'alce i me'n vaig: núvols de marbre 

tapen l'aureola de la lluna.

Hermini Pérez

Més sobre l'autor, ací